"...per a ser creatiu sempre s'han d'oblidar les regles que li han ensenyat i començar a ser ells per crear. Cristina com ha fet aquest pas no ha tingut formació, directament està en el pas creatiu, no té normes i fa el que vol"
Cap Vermell: Quan i com va començar l'interès artístic de Cristina?
Rosa Maria Valero: A mi sempre m'ha agradat la pintura i vaig anar a casa de Manolo Coronado a veure la seva obra i vaig estar parlant amb ell i veien els seus quadres vaig reparar en un amb una al·lota rossa amb els cabells arrissats i els ulls blaus. Vaig comentar "Ui!, com se sembla a la meva filla" i ho vaig comprar. Ell es va interessar i em va dir que volia conèixer a la meva filla. Li vaig dur i van conversar una estona. Uns dies després en Manolo em telefonà i em digué que l'havia comprat unes pintures i unes llibretes perquè veia que na Cristina tenia moltes coses per expressar amb la pintura. També li vaig dur alguns dibuixos que feia, un d'ells "Firmamento" (que es pot veure a l'exposició) i li semblà molt bo. Em va comentar que na Cristina tenia facultats per pintar, i em digué "Tu no tiris res del que faci, ella que pinti quan vulgui i tu em vas mostrant el que fa". En Manolo em començà a dir que pintava bé, que tenia una composició molt bona, els colors... i jo li deia "Bé, serà veritat" (rialles). El meu home m'ho diu moltes vegades,…" Què, et creus, ja que la teva filla és bona pintant?". I jo li contest que ja ho vaig creient una mica...
Ara fa tres anys i en aquest temps he après molt d'en Manolo i començ a valorar el que està bé i distingeixo un poc el que és bo o no del que fa.
Ells dos congenien molt i s'entenen molt bé. En una exposició que va fer Manolo a Baza, fa tres estius, va dir "Cristina abans del que penses vas a exposar a la Sala Coronado d'Águilas!". I jo no m'ho acabava de creure, inclús mon pare va dir "Rosa ves alerta que Cristina no faci el ridícul". I Manolo deia "És que no confiau en jo...". Al final organitzà l'exposició a Águilas en el Centre Cultural i va anar molt bé i a la gent li agradà. A partir d'aquí són ungla i carn, on exposa un exposa l'altre, sempre junts. En Manolo diu que les pintures de Cristina i les d'ell s'avenen molt bé, no s'anul·len una a l'altra sinó que es complementen i s'enforteixen.
- Què aporta la pintura, l'expressió artística, a Cristina, que tal volta té més dificultats per expressar-se verbalment o socialment?
- A Cristina li ha aportat molt. Manolo diu que ella té un leiv motiv, ella fa una cosa i la mostra perque li diguis si està bé, si t'agrada i que li donis la teva opinió. A Cristina a més li agrada molt viatjar i les exposicions l'han servit de motivació. Pinta perquè ha de fer una exposició i he d'anar a tal banda... a ella l'encanten els viatges i preparar una exposició és un al·licient.
- Quantes exposicions ha fet fins ara, na Cristina?
- Jo crec que aquesta és la setena. La primera exposició va ser a la Sala Coronado de la Casa de Cultura d'Águilas (abril de 2022); després va participar en la Feria "Delicias con Arte" en el Museu del Ferrocarril de Madrid (maig 2022) on li anà molt bé perquè va obtenir el primer premi al millor estand entre 50 participants; la tercera va ser una exposició conjunta de pintors d'Águilas i Lorca "Salón de Otoño" en l'Auditori Infanta Elena d'Águilas (octubre 2022); enguany pel febrer va exposar a la galeria Vanrell a Palma "La bondad y la belleza en el arte", amb Manuel Coronado; a partir d'aquí han exposat sempre junts: en juliol tornà a exposar a la Sala Coronado i aquesta exposició que tenim avui aquí en el Centre Cap Vermell. A Mallorca és la segona vegada que venim i vull comentar que estic molt agraïda al departament de Cultura per la seva professionalitat, m'ha encantat com han muntat l'exposició es nota que tenen experiència i gust. Ha quedat molt bé.
La pròxima exposició que tenim a principis de novembre tornarà a ser al "Salón de Otoño" de Àguilas també amb Manolo Coronado.
- Va ser en Manolo, quan exposà a la Vanrell, qui mostrà el seu desig d'exposar a Cala Rajada, tenint present que potser sigui la darrera exposició que faci a Mallorca i volia presentar a Cristina. Com és el procès creatiu de na Cristina, algú l'acompanya?
- No, no... Manolo em va dir que la forma d'expressar-se de na Cristina sortia dedins ella mateixa i que tenia com una facilitat natural, i que no la dugués a cap professor perquè normalment per a ser creatiu (els que han estudiat art o a una escola d'Oficis) sempre han d'oblidar-se de les regles que l'han ensenyat i començar a ser ells per crear. Cristina com ha fet aquest pas no ha tingut formació, directament està en el pas creatiu, no té normes i fa el que vol. Manolo diu que això és un avantatge.
- Ella mateixa, es dona compte, sap quan una obra està acabada?
- Justament això em diu en Manolo Coronado "Me sorprén com Cristina sap que no ha de pintar més. Perquè hi ha molts de pintors que no saben si han de fer un retoc, si els falta alguna cosa... i ella, en canvi, diu que ja està i s'acaba". A part ella és molt autònoma i no admet cap consell. Agafa els colors que vol i no admet consells. En això també s'assembla a en Manolo, tenen les idees molt clares i són una mica tossuts.
Firmamento. Cristina Arcas, 2021.
- I parla'ns d'en Manolo Coronado...
- L'exposició te per titol "La creatividad y la sensibilidad en el arte" i en el catàleg li dedic unes paraules agraint que és un pintor que s'ha forjat a Mallorca que fa nou anys va exposar aquí en el Cap Vermell i li feia molta il·lusió tornar per l'amistat que té amb Gustavo, en Pere, per les seves arrels mallorquines i pel lloc, que és molt bonic. A l'exposició l'hem posat aquest títol perquè Manolo és una persona molt creativa, la seva obra és autèntica i diversa, de vegades sembla onírica (podeu veure quadres en l'exposició que semblen somnis irreals) i d'altres ell dibuixa personatges amb màscares, que per cert no representa per res el Carnaval d'Águilas (per altra banda, molt famós), sinó que representa més aviat les vergonyes humanes i la falta de sinceritat de la societat. Com a persona és tenaç, com he dit abans, i té molta sensibilitat i ho demostra cada vegada que algú necessita la seva ajuda. El que el coneixem sabem que això és veritat, és molt solidari. Li agrada molt l'art i envoltar-se d'art. Casa seva és Manolo, és purament art. Li agrada envoltar-se de les seves buguenvíl·lies, de la música de Mozart, els seus llibres, les seves pel·lícules... i molts de quadres, casa seva sembla un museu.
- Ens comentaves que heu creat una fundació...
- Jo som farmacèutica i només tinc a Cristina com a filla. Jo volia fer alguna cosa per la meva ciutat, per Lorca i vaig pensar fer una fundació per revertir una mica el que jo he rebut, i quan nosaltres no estiguem no sabem que passarà. Quan vaig pensar fer la fundació no sabia realment de què fer-la i per aquella època vaig conèixer a Manolo, i ell donava voltes que ja era major que volia un lloc on deixar els seus quadres, que no es venguessin o es perdessin. Em va proposar fer una fundació, com un museu d'art en Lorca. Iniciàrem el projecte, vaig comprar unes cases al nucli antic i ara començarem les obres. En dues de les cases farem un museu i la tercera (totes tres són confrontants) que es troba en un estat ruïnós l'enderrocarem i farem un museu de tres plantes amb sales diàfanes i més modern. Manolo ha donat a la fundació part del seu llegat, sobretot quadres importants d'altres pintors, i alguns d'ell mateix. Hem creat una fundació familiar, enl que Manolo i la meva filla són presidents d'honor, jo som la presidenta i després estan el meu home, el meu germà i mon pare.
- Un exemple innovador que posiblement altres institucions segueixin en un futur. Moltes gràcies.
