El desembre farà els denou i fa tres anys que ja és a l'elit de la vela. Fa tres anys publicàrem que havia guanyat el subcampionat d'Espanya de vela de la classe 29er. De llavors ençà i amb molt d'esforç han arribat els èxits: Copa del Rei, campiona del món... I això no ha fet més que començar. Pertany a l'anomenada generació Z. Nascuda després del 2000. És una jove acostumada als estímuls ràpids, mira sèries a Netflix, ha canviat la tele per YouTube i la música l'escolta a Spotify. Des de la humilitat, conserva la mirada de polissona que sap ben bé el que fa, com ho fa i perquè ho fa. Te clar que l'equip és més que la suma d'individualitats. Es recrea en les respostes fent de la conversa un plaer i un aprenentatge a cada resposta...
- Bon dia Melania, nosaltres, de vela, no tenim ni idea...
- És fàcil d'entendre això de la vela en general. És un esport que sempre és igual: surts a la mar, es fa un recorregut i tornes...
- Com l'atletisme, o altres esports, que sempre fas la mateixa carrera (rialles)... però vosaltres mai teniu el mateix vent, la mar tampoc és igual cada dia i teniu situacions molt variables.
- Sí, és veritat. Tens les dues coses, d'una banda, has de pensar tàcticament amb el cap com si fos una partida d'escacs i d'altra tens la part física, has d'estar treballant constantment.
- Tu ara ets més a les regates d'equip. Quina diferència hi ha en fer regates individualment o formant part d'un equip?
- En una embarcació quan hi vas tota sola o són dues persones solen ser regates més físiques, té molta tècnica i t'has de centrar molt en la velocitat. Has d'estar tot temps movent-te, activa. En canvi, en els d'equip tens les feines repartides i t'has de coordinar entre totes perquè tot surti bé. No t'has de centrar tant tècnicament i moure't tant com un vaixell individual o doble i és més important la coordinació entre l'equip.
- Cada una en l'equip teniu les feines repartides, teniu una funció molt concreta, no?
- En el nostre vaixell ens dividim en cinc tasques o funcions. La "piano" que fa les funcions de apujar i abaixar veles i com el lloc on fa feina sembla un piano s'anomena així. Després hi ha la funció de "trimer", que és la que faig jo, m'encarreg de posar les veles perquè el vaixell vagi el més ràpid possible. Tots temps he de configurar les veles en funció del vent. Jo "trim" el "floc" que és la vela de davant i l'"espin" que és la vela que posem quan hi ha uns vents concrets que no es posa sempre. També hi ha "la tàctica" que indica cap a on hem d'anar, què i com hem de fer, és la que decideix i totes l'hem de fer cas. I també tenim "la patrona" que és la que condueix el vaixell, la que maneja el timó.
- Na Maria Bover. La patrona és la que s'endú tots els mèrits... també és la propietària?
- Na Maria és una màquina. Les patrones són les que representen la tripulació, però no sempre són les propietàries de la nau.
- Ens expliques com funciona el tema de les embarcacions?
- Normalment el club ens proporciona l'embarcació, però el que teníem nosaltres era de lloguer. Per aquesta temporada volíem un vaixell millor, així que el llogàrem a un propietari de la península i el club i el patrocinador, Baleària, ens subvencionava el lloguer del vaixell i nosaltres només ens encarregàvem del seu transport i tenir cura d'ell. Na Maria Bover va ser la que va formar l'equip, per això és l'armadora, és la persona que reuneix l'equip i inicia un projecte com el que hem format nosaltres.
Com he dit el vaixell és llogat, de fer ara per ara no en tenim cap. Per la temporada següent tornarem a llogar un altre amb la subvenció del club i Baleària, el patrocinador.
- Ara, entre nosaltres, es guanyen molts de doblers fent regates?
- Els regatistes que duen molt de temps guanyen molts, molts de doblers. Nosaltres com som un equip nou encara no podem cobrar. Hi ha una norma en vela que diu que has d'estar un o dos anys competint amb professionals i quan ha passat aquest temps ja pots començar a cobrar. És una regla que no entenc gaire, però és així, d'aquí a un temps podem cobrar si guanyem regates.
- Almanco no n'hi posareu dels vostres, com aquell que diu...
- Pagar, nosaltres no pagam res. Tenim despesa zero, ens ho paguen tot. Viatgem gratuïtament i també ens paguen els menjars.
- Hem començat pel final, després anirem al teus inicsi. Continuam... dins d'aquest equip tu dus una part molt tècnica, per cert, poca gent sap que el vaixell no va en línia recta sinó que fa ziga-zagues.
- Exacte, depèn del vent. Hi ha un rumb, una forma de navegar que es diu "cenyida" que és quan el vent ve de davant i has d'anar fent ziga-zagues, fent maniobres tot temps... has de fer moltes maniobres i t'han de sortir bé. Cal anar molt compenetrades per a fer les mínimes ziga-zagues i arribar a les boies el més ràpid possible. La compenetració és important per ser efectius i arribar les primeres.
Però no sempre fas ziga-zagues, hi ha moments de les regates que nomenem "les popes", les "empopades", quan el vent ve de darrere i només has de fer una o dues maniobres com a molt, però sí que és molt important la velocitat del vaixell. És el moment que alçam l'"espin" la tercera vela, que jo m'encarreg de dur-la i he d'estar tot temps xerrant amb na Maria, la patrona, que m'indica si he pujar-la o baixar-la una mica, si he de caçar la vela per anar més de pressa. Hem d'estar tot temps decidint, jo no puc estar més de deu segons callada... és una regla que tenim al vaixell.
- A part del vent també us condiciona l'estat de la mar.
- A més del vent hi ha la condició de les ones. Segons el tipus d'ona les hem de passar d'una forma o altra, hem d'estar atentes amb el pes, de vegades quan ve una ona ens hem de ficar dins el vaixell perquè la pugui passar millor i passar-la més ràpidament. Si ve una ona molt gran hem de fer unes coses amb les veles, les hem de ficar dins el vaixell més o treure-les-me. Tècnicament, has d'estar tot temps jugant amb les ones, amb el vent, amb els altres vaixells que tens devora... per exemple si tens un vaixell davant el vent té ve diferent perquè pega en l'altre i te'l torna a tu, t'arriba el que anomenem un vent brut. El vent té moltes característiques que has de controlar.
- Navegant hi ha unes regles, si no us xocaríeu amb els altres vaixells...
- Hi ha un reglament de regates que hem de conèixer. A la mar solen haver-hi un o dos àrbitres que els diuen "juris", que van cada un en una llanxa, per comprovar que les normes es compleixen . Hi ha normes per tot. Si té trobes un vaixell prop d'una boia hi ha una norma que diu que la que es troba més a prop té preferència i l'has de deixar passar. En cas que no compleixes una norma l'àrbitre et xiula i tu has de fer una volta sobre tu mateix amb el vaixell, si et xiulen perds molt de metres. Fer aquests 360 graus és fer dues maniobres una virada i una trasluxada. I no és fàcil, aquest gir l'has de saber visualitzar des d'enfora: quan arribes prop d'una boia amb un vaixell devora i s'han d'aplicar normes has de preparar-te pel que pugui passar i si vas ràpid i no ho has previst es pot complicar i has d'intentar fugir dels problemes.
- Dins la mar deu ser molt espectacular, però els espectadors ho veuen poc...
- Des de fora es veu tot molt xulo, però quan et trobes dins és diferent. Hi ha moments de molta tensió, hi ha molts de crits... però també hi ha moments de gaudir. Per exemple en el mundial vam tenir un dia de molt, molt de vent. Els de defora deien "Que bé, quina passada" perquè anàvem molt de pressa i era superxulo, així i tot també hi havia maniobres que dèiem hem de respirar, ens ho hem de prendre amb calma perquè surti bé i no pegar-nos un esclat. Hi ha moments de tensió i de gaudi.
- A les fotografies sempre sortiu fent contrapès a la barca, sortiu tirant-vos a la mar quan guanyau...
- Sempre hi ha les llanxes de premsa, si guanyem vénen a fer-nos fotos i ens agrada i ho celebram, és el que ens demanen, i també en acabar ens fa ganes anar a l'aigua després de tanta tensió.
- Quina ha estat la teva millor experiència de competició?
- En tinc moltes i de molt bones i molt diferents. Abans de navegar amb aquest equip navegava en vela lleugera que són els vaixells individuals i dobles. I puc dir que una molt bona va ser quan navegava en el "twentyners", un vaixell doble. Navegava amb un company i dúiem entrenant cinc mesos en aquest vaixell nou que era molt diferent del que estàvem acostumats i van aconseguir quedar subcampions d'Espanya en el nostre primer campionat oficial. Va ser una experiència molt xula perquè vam ser els primers de les Balears en fer un pòdium nacional amb aquest tipus de vaixell.
Després guanyar la Copa del Rei també ha estat una experiència molt guapa. La Copa del Rei és una regata que internacionalment té molta anomenada i guanyar-la et dóna molt de prestigi. I el Mundial òbviament també.
Pel que fa a satisfacció personal guanyar el campionat d'Espanya fa uns anys va ser molt xulo, però també guanyar la Copa del Rei i el Mundial.
- A les regates hi ha moltes categories. Això depèn del tipus de vaixell que duis?
- Exacte, hi ha categories segons les embarcacions que competeixen que n'hi ha molts de tipus, i dins cada tipus d'embarcacions hi ha diverses categories. Per exemple, el Mundial que hem fet ara era de iots de vuitanta. Tots els vaixells eren iguals.
Les regates van per categories. No et trobaràs un Campionat d'Espanya o un mundial fent regates amb distints tipus de vaixells competint entre ells. Cada tipus d'embarcacions lluiten entre elles, mai se solen mesclar. A més depèn de la tripulació, si tots són homes és una categoria i si són dones una altra, i per edat... si tots són juvenils són una categoria...
- Des de la ignorància, fer categories per edat ho entenem, però per sexe? Hi ha molta diferència entre homes i dones per manejar els vaixells?
- Realment no. Nosaltres érem un equip només de dones i estaven davant amb els d'homes, competint exactament igual. Per normes del tipus de vaixell han posat aquestes divisions de categories, però realment no hi ha tanta diferència. Potser poden tenir un poc més de força per segons quines maniobres, però al final és com ho gestiona l'equip perquè surtin millor les coses. Pot ser nosaltres no estam tan fortes com el millor equip d'homes, però ho podem fer tot exactament igual de bé i tan efectiu com els homes. Al final no és tan físic si ho gestiones bé.
- Així, en futur pot ser s'arribarà a fer una única categoria, no es faran diferenciacions de sexe...
- De cada vegada hi ha més equips mixtos. Nosaltres vam fer una regata mixta, però el mundial ho vam fer en femení perquè el nostre projecte va sorgir com un equip de dones del club per poder donar un poc de visibilitat. En la vela balear hi ha poques dones i al patrocinador també l'interessa que siguem totes dones, així que l'equip pel mundial va ser femení perquè el projecte així ho contemplava des d'un principi. Però per l'any vinent podria ser mixta, que s'imposa cada vegada més a les regates. Jo el consider més just també.
- Anem als orígens. Tu ara tens divuit anys, com començares en el món de la vela?
- Ni mon pare, ni ma mare, ni ningú de la meva família han navegat mai. Mon pare ha estat vinculat al món de la nàutica però amb els iots, i va veure el que es feia a l'escola de vela de Cala Rajada i quan feien el campus de Pasqua (crec que va ser en el 2014, quan tenia 9 anys) em van dir "Prova-ho, t'agradarà", mon pare i ma mare em deien "Va, vés-hi" i insistiren. De fet, jo no volia anar, em donava vergonya i no em xocava gaire, però vaig acabar provant una setmana el campus de Pasqua i em va encantar. M'ho vaig passar superbé i vaig decidir fer vela tot l'estiu següent. També vaig tenir un monitor que em va motivar i ensenyar molt, vaig gaudir moltíssim. L'any següent, amb 10 anys, vaig tornar a fer el Campus de Pasqua i em van comprar el meu primer barco, un optimist (un vaixell individual amb què la gent se sols iniciar). Vaig començar a fer les primeres regates, aquí per Cala Rajada i a la Colònia de Sant Pere i vaig comprovar que realment m'agradava molt. Vaig decidir que volia fer més regates i com a la zona del Llevant no es fan gaire competicions i vaig anar a Palma on hi ha regates gairebé cada cap de setmana i molt suport per part dels clubs i molt de nivell. Vaig començar amb l'equip de regates del Nàutic Palma on vaig aprendre moltíssim, i clar vaig fer moltes regates i encara estic en el Club Nàutic de Palma. Vaig passar de l'optimist, de la classe individual, al quatre-vint que és una classe de tripulació doble amb una companya. Després vaig passar a la classe 29er que també és doble, però diferent, i vaig arribar a la conclusió que era més factible navegar amb els equips grans on no necessites tantes hores d'entrenament com amb els vaixells més petits. Era el més factible per jo, per poder compaginar els meus estudis a la Universitat i continuar navegant.
- I ara, què estudies?
- Enginyeria naval. En un futur m'agradaria dissenyar vaixells. Estic estudiant a Barcelona, ara visc allà i estudio a la Politècnica de Catalunya perquè aquí no fan aquests estudis. Quan tinc regates a Mallorca venc o vaig a altres llocs d'Espanya o Europa, depèn d'on es facin les regates.
- Què li falta al Llevant de Mallorca, a Cala Rajada en concret, perquè hi hagi un club de vela potent? Ho trobes interessant?
- Seria molt interessant i m'hauria encantat que aquí a Cala Rajada hi hagués un equip de regates que entrenés cada cap de setmana a l'hivern i cada dia a l'estiu. Jo no tenia això i mancaven regates també. Són clubs petits i no tenen equips de regates estables i no podíem anar a totes les regates de Mallorca perquè era molt complicat, ens havíem d'organitzar amb els pares.
Jo pens que el que falta aquí és que la gent es motivi i crear un equip de regates i navegar més i competir més. Això és el que et fa veure i viure aquest món. Crec que el club nàutic hauria d'agafar més la iniciativa i fer més regates. Ara tenen escola de vela, que està molt bé per passar l'estiu, està molt bé per ensenyar ... Però si el club nàutic no et proposa fer regates al final no hi ha continuïtat.
- Hi ha un tòpic que la vela és un esport de rics o per a rics. Fins a quin punt és cert?
- No, no. Depèn de com ho miris. La meva família no és una família rica. És veritat que els vaixells grans com aquest que maneja el rei és de molt de doblers, però jo he agafat la vela per un camí que si ho gestiones bé no són tants de doblers. Els vaixells petits no costen tant i per exemple, jo vaig anar a Palma i els clubs et subvencionen molt, els viatges em surten gairebé de franc, si et fa falta material t'ho compren ... T'ajuden moltíssim. Sí tot costa molts de doblers, però si tens una bona ajuda realment és assequible. I si fas vela amb vaixells petits com he fet jo no són tants de doblers.
- Quin és el teu entrenament físic setmanal?
- Durant la setmana, quan som a Barcelona, vaig molt al gimnàs (un dia treball el tren superior, un altre dia, cames; etc.) i tenc alguns exercicis específics per exercitar alguns moviments que al barco són molt repetitius i específics de vela, per això tinc un preparador físic a Palma que em va dient exercicis que he de fer a part del general. També vaig a córrer molt i he d'estar en forma, amb un mínim de força. Això quan no estic amb l'equip. Quan estic amb l'equip entrenem maniobres, provem diferents tipus de velocitat, feim regates amb altres companys d'equip. I entrenem en el vaixell que al final és el més important. Quan tenim un campionat quedam uns dies abans per entrenar i agafar rodatge, hem de polir totes les errades que feim i adaptar-nos a les condicions del lloc on hem de navegar perquè cada lloc és diferent. Sempre tenim aquest període d'adaptació, coordinació i millora.
Després tenim l'entrenament que el podem anomenar teòric, de cap, així miram vídeos d'altres regates i analitzam el que hem fet, pot ser en un moment hem fet això i hi hagués estat millor fer allò altra, o fer aquesta altra maniobra... d'aquí també traiem molta informació.
Ara que totes estam a la Universitat o altres llocs, ens reunim una setmana abans del campionat. Si és en l'estiu tenim una rutina d'entrenar cinc dies a la setmana, uns dies feim físic, altres entrenaments a l'aigua, com tenim més temps lliure ens podem planificar millor.
- Teniu algú que des de fora us orienti o analitzi els tipus de vent que hi ha, quan competiu?
- Sí. Tenim un entrenador que ve amb una llanxa, una zodiac, que ve darrere i ens va mirant i ens aconsella. A les regates també tenim l'entrenador que ens comenta com ho fas, té dóna suport i et corregeix els errors. Aquest entrenador va amb tu tot el temps de la regata.
- Una regata, per exemple aquesta de la Copa d'Espanya de vela, quant dura?
- Són cinc dies de fer regates de competició i després n'hi ha dos dies previs de mesuratges. Cada dia es fan tres regates, es fa el mateix circuit tres vegades i cada una dura uns 45 minuts. Entre regates, descans i tal estam unes 3 o 4 hores dins l'aigua. Són tres hores d'estar en tensió, concentrades, controlant el vent, l'estat de la mar... També tenim les nostres rutines per no desconcentrar-nos, la diferència entre un bo i un molt bo dins la mar és la capacitat de concentració.
- De cara al futur com et veus? Has parlat d'Olimpíades...
- El meu objectiu ara per ara és acabar la carrera, i en acabar iniciar-me en un barco que és olímpic que és el "fortinainer", que és un germà gran del qual jo havia de navegar abans el "tuentinainer" (el 49ER). Ara vull començar a fer concentracions a Santander de la Federació Espanyola, amb una companya que ja tinc. En un futur vull integrar-me en l'equip olímpic espanyol i d'anar a unes Olimpíades, ja seria en el 2028 a Los Ángeles. En un futur a més llarg termini m'agradaria formar part de qualque equip de la Copa Amèrica de Vela, que és una de les competicions més prestigioses del món a part del Mundial del Món de Futbol i de les Olimpíades... però això molt, però molt més endavant. Sigui com a regatista o com a enginyera naval.
- Et veus més com a dissenyadora de vaixells o com a professora o analista?
- M'agradarien les dues coses. Per exemple d'entrenadora amb un equip es pot compaginar amb altres coses. Si és possible viure com a regatista, guanyar els meus doblers fent regates, competint. Aquest seria el meu somni, però també estaria molt contenta com a dissenyadora de barcos a una Copa Amèrica de Vela o havent guanyat una medalla olímpica. El meu somni és aquest, poder guanyar-me la vida anant a competir cada setmana a una regata.
- Una pregunta de cara al futur i el disseny de vaixells. És possible superar a la intel·ligència artificial a l'hora de construir embarcacions?
- Jo veig que el futur tot és possible, no se sap mai... Ara per ara no hi ha res que et pugui substituir, però hi ha moltes màquines i programes que et poden ajudar, però amb intel·ligència artificial no es pot construir un vaixell sencer, des de zero al final. Sempre necessites l'enginyer que revisi els càlculs i que acabi de dirigir la construcció.
- Una curiositat, els materials segur que evolucionen cada dia. Què és el que s'imposa ara?
- Ara s'imposa la fibra de carboni. S'utilitza moltíssim perquè és molt lleugera i molt resistent a l'aigua de la mar. És molt car, però és el millor. Ara els vaixells petits es comencen a fer tots de fibra de carboni. Ara s'estan posant de moda el "foils", vaixells que "volen" per damunt la superfície de la mar, que és fan de fibra de carboni perquè han de ser lleugers i s'eleven fàcilment.
- Tu n'has provats de "foils"?
- Sí, i són una passada, és totalment diferent. Crec que en el futur seran tots "foils" perquè estalvien molta més energia i són molt més eficients en general. A Cala Rajada tinc un "win-foil", amb el que m'agradaria iniciar-me un poc, més que res per diversió. És una taula amb un "foil" que va amb una vela. El "foil" i el carboni són el futur.
- Què té el món de la vela que enganxa tant?
- Jo quan pujo a una embarcació puc estar hores i estic com a desconnectada del que deix a terra: el mòbil, la família, les preocupacions... estic navegant i estic concentrada en el que faig. També m'agrada la velocitat, m'agrada la pujada d'adrenalina quan vaig a 50 quilòmetres per hora amb el barco, surfejant les ones. La velocitat em motivava molt, sobretot als inicis. Ara també em motiva molt l'ambient i la família que m'impulsa molt a seguir. M'agrada molt estar dins l'aigua, sense pensar en res més que no siguis tu, el teu barco i el vent. És un esport molt guapo, en els que estàs a la natura, aprens moltes coses de la vida. A la mar li tens sempre un poc de respecte, mai saps que et pot passar i has d'anar alerta.
- És un esport que no deu tenir massa lesions?
- Depèn de com ho miris. A la vela olímpica, que són barcos dobles i individuals, si que hi ha prou lesions perquè són barcos que van molt, molt ràpids i a la mínima que fas alguna cosa malament et pot trabucar i pots caure a la mar, o pegar-te un cop contra el casc. També tens el perill de quedar a sota, si trabuques, i has de saber com actuar. És cert que els vaixells més grans, on estic jo ara, tenen menys perill de lesions. Ara bé quan fa vent i agafes més velocitat, alguns parts del barco tenen molta força i poden fer mal.
- Després d'una jornada dins la mar de quatre hores segurament acabau rebentades, no?
- Jo el que més em mata de navegar moltes hores en un dia és el sol. A jo estar molt de temps al sol em rebenta i si estàs tantes hores concentrada físicament i mentalment és un desgast prou fort. Al final d'un campionat llarg jo el darrer dia acab que no puc més, esgotada.
- I a ca teva que et diuen?
- A ca meva estan encantats, els agrada que faci un esport tan peculiar i que al final sigui un esport per tota la vida. Sempre et pot ficar en embarcacions més grans en els que potser no faràs una funció física sinó més tàctica. Sempre m'han recolzat i m'ajuden en tot, si no fos per ells pot ser en qualque moment ho hagués deixat perquè també he tingut moments de desmotivació i pensar que ho deixava. Però gràcies a ells he seguit i els estic molt agraïda pel seu suport.
- Que més podem dir
- No sé què t'he contat moltes coses.
-Idò moltes gràcies per introduir-nos en el món de la vela i d'il·lustrar-nos en tants detalls que habitualment passen desapercebuts. Ha estat una vertadera lliçó magistral de nàutica. Moltes gràcies. Esperam poder publicar molts més èxits teus en competició.
