- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2118
Balls d'aferrats
i cigarrets amb filtre
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2124
La pepa de porcellana ha caigut. No del pedestal, que no hi estava, ni d'un enfonyall obscur on romania ensofronyada com una relíquia. Ha caigut. No s'ha trencat, tot i que encara és una mica d'hora per fer un comunicat mèdic oficial, si és que aquesta mena d'objectes poden estar ingressats a la UCI o tenen dret a una sanitat universal. A primer cop d'ull potser s'ha trencat una mà, o potser només ha estat un dit. Com ha estat? Tampoc no té una importància categòrica. Se suposa que un excés de confiança dels que la manejaven i havien de tenir cura de mantenir-la empolainada i llustrosa. Passa, encara que costi reconèixer-ho, a les millors famílies. Encara que en aquesta podien presumir de ser curosos amb les coses de casa.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: APFM
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2251
Es visitaren les terrasses i l'interior de la Seu
Text i fotos: Associació de Premsa Forana de Mallorca
- Detalls
- Escrit per: Pep Moll - Maria Juan
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2175
Els residents feim nosa
- Detalls
- Escrit per: Caty Martínez i Joan Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2200
PINTOR*Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer
- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2447
Anar a escola
i normes de conducta
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2207
Perdonau la brama escatològica i que caigui jo també en aquesta mena de populisme de paper d'estrassa que sembla apoderar-se del nostre entorn. Ja sé que potser hauria de parlar d'altes qüestions – nombre de turistes, contractacions, etc.- però què voleu que us digui ja estic una mica cansat t'autoflagel·lacions, o de les aportacions ous de dos vermells als murs de les xarxes socials, - versió 2.0 del mur de les lamentacions-. Unes cilicis llagrimals que provenen d'esquerrans de sedàs fi que mouen un dit i se'ls unta la libido, molt efusivament, quan l'hipotètic culpable de tots els mals és el col·lectiu que durant quaranta anys ha aportat més en favor dels valors que teòricament defensen els primcernuts. Gent, dit de passada, alguna de la qual, la seva capacitat d'anàlisi no va més enllà d'una proclama o d'una soflama quan la testosterona se'ls encalenteix, encara que qui bufi els ardors siguin els interessos – no sempre clars, sinó més aviat camuflats- dels de sempre. Del poder de sempre. Un poder que per regla general a les nostres illes obeeix no només a un model econòmic sinó també de país. No sé si ha quedat mínimament clar.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: camiser
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2110
Alerta amb els acudits!
- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2507
Història de la Tercera Edat de Capdepera,
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2123
Els qui encara saben alguna rondalla no els vendrà de nou el títol. A les rondalles de Mossèn Alcover hi surt molts de pics. Sempre, o gairebé sempre, en el mateix context. Un personatge magnànim, normalment un rei, que, en signe de gratitud, mostra tot el seu tresor a un pobre desgraciat – però que n'ha sabuda fer una de bona, una acció positiva, vaja- i li diu que demani el que vulgui, que la seva boca serà mesura. Jo sempre vaig saber que això no era altra cosa que una il·lusió òptica. Coses que passaven al món imaginari de les Rondalles - no debades eren del temps de na Maria Castanya- però que en la trista realitat quotidiana eren impossibles. Una impossibilitat que va fer que mai no sentís enveja per aquest personatge que, ni que li hagués tocat la Primitiva grossa, es troba davant tot el tresor del rei. Sí, com qui mira la immensitat d'una cascada.
Ara, amb el temps i l'experiència, me n'adon que la frase no és producte de la fantasia, sinó que és una realitat trista amb la qual topam ara sí i ara també. Som, seguint una mica amb els personatges de les rondalles – sempre les de mossèn Alcover- com aquell pobre gri – grill per als normativistes- que es troba en els mans del rei i no pot fugir. Un animal, per als que no sabeu el conte, que es troba presoner, enclòs dins la mà majestàtica. De qui som presoners? Idò som presoners del sistema, per dir-ho suaument. Però com que això és com que no dir res, som presoners de les eines que posa el sistema en mans dels poderosos perquè puguin obrir-nos, només, una minúscula retxillera entre els dits – els de la mà reial peluda i putrefacta- i fer-nos creure que podem respirar a pler i, que, fins i tot, podem somiar a volar pel nostre compte.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2235
Mentre el cos
(o el cor) aguanti...!
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2881
Aquesta era una frase, resignada, que pronunciava al final de cada aventura un personatge de dibuixos animats. No puc recordar si era Buggs Bunny o qui era. Tant se val! També és atribuïda a Baltasar Gracián i la trobam al llibre Oráculo Manual y arte de la Prudencia, de 1647, que fa uns anys va ser best-seller als Estats Units. Tot un prodigi. La frase del jesuïta aragonès era: no tot pot sortir bé ni podem tenir content tothom. Aquesta frase, com a mínim en la primera premissa, me la podria aplicar a mi mateix. Quan l'article de la setmana passada duia dies rodolant vaig pensar que vaig errar el títol, hauria estat molt més encertat fer una paràfrasi del llibre de Rodoreda i deixar-ho amb La meva Eva i altres contes. Segur que els perspicaços lectors s'haurien imaginat la borbònica seduïda i bleda a remolc del promès, com la protagonista del conte Aquella paret, aquella mimosa. Però som una mica esburbat i faig les coses amb presses i moltes vegades podrien sortir molt millor. Com a la infanta, que va tenir temps de rectificar i no fer més el ridícul demanant que esborrassin de la memòria de la xarxa qualsevol al·lusió al seu procés. A més, no entenc tanta obstinació. Si no se'n recordava què gastava, ni d'on venien els doblers, com pot recordar-se'n del que es publica a la xarxa? O té memòria selectiva? Una dona que deia saber tan poques coses, sap que existeix internet?
Tampoc no li pot sortir tot bé a don Mariano Rajoy tot i que fent el colló fent el colló va bo l'adagi de qui dies passa anys empeny. Góngora, en un atac de visionarisme impur, degué pensar en ell quan va escriure allò d'Ándeme jo caliente, ríase la gente...Ho dic per la manera com va esquivar una pregunta en anglès davant la premsa internacional. Un gest més propi de Calimero que no d'un estadista.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Miquel Llull
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 4209
- Detalls
- Escrit per: Pep Moll - Maria Juan
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2435
Privatitzar el govern
Subcategories
PODCASTS Nombre d`articles: 80
Pàgina 73 de 161
El Temps a Capdepera
El més llegit de la setmana
- Conversa amb Mireia Ferrer, batlessa de Capdepera
- Conflicte a la Policia municipal
- Robatoris a Sa Pedruscada
- José Luis Triguero rep una targeta blanca arbitral
- Fotografia dominical / 135/ Homes i dones calen xarxes
- La natura, de mentides, no hi entén
- ES FORAT DES MOIX / 134 (suplement dominical dels diumenges)
Darreres Notícies
- Formació de ChatGPT per a empreses
- Actes de la Setmama europea de la reducció de residus a Capdepera
- Tres alumnes de s'Alzinar a "Jo en se més que tu"
- Comencen els actes del 25N a Capdepera 2024
- El jorn del judici al Teatre de Capdepera
- Properes xerrades al Centre Holístic: Hàbits en la primera infància i emocions al'adolescència
- Alumnes del CEIP S’Auba visiten l’Ajuntament de Capdepera
Totes les revistes de Cap Vermell de 1980 a 1996
Per la Llengua
