Aquesta era una frase, resignada, que pronunciava al final de cada aventura un personatge de dibuixos animats. No puc recordar si era Buggs Bunny o qui era. Tant se val! També és atribuïda a Baltasar Gracián  i la trobam al llibre Oráculo Manual y arte de la Prudencia, de 1647, que fa uns anys va ser best-seller als Estats Units. Tot un prodigi. La frase del jesuïta aragonès era: no tot pot sortir bé ni podem tenir content tothom. Aquesta frase, com a mínim en la primera premissa, me la podria aplicar a mi mateix. Quan l'article de la setmana passada duia dies rodolant vaig pensar que vaig errar el títol, hauria estat molt més encertat fer una paràfrasi del llibre de Rodoreda i deixar-ho amb La meva Eva i altres contes. Segur que els perspicaços lectors s'haurien imaginat la borbònica seduïda i bleda a remolc del promès, com la protagonista del conte Aquella paret, aquella mimosa. Però som una mica esburbat i faig les coses amb presses i moltes vegades podrien sortir molt millor. Com a la infanta, que va tenir temps de rectificar i no fer més el ridícul demanant que esborrassin de la memòria de la xarxa qualsevol al·lusió al seu procés. A més, no entenc tanta obstinació. Si no se'n recordava què gastava, ni d'on venien els doblers, com pot recordar-se'n del que es publica a la xarxa? O té memòria selectiva? Una dona que deia saber tan poques coses, sap que existeix internet?

Tampoc no li pot sortir tot bé a don Mariano Rajoy tot i que fent el colló fent el colló va bo l'adagi de qui dies passa anys empeny. Góngora, en un atac de visionarisme impur, degué pensar en ell quan va escriure allò d'Ándeme jo caliente, ríase la gente...Ho dic per la manera com va esquivar una pregunta en anglès davant la premsa internacional. Un gest més propi de Calimero que no d'un estadista.