EUROPA, UNA IDEA
Els que feim nostra la tradició liberal no podem deixar de mirar amb preocupació la situació actual d’Europa. El 2004, George Steiner dictà per al Nexus Institute una conferència que titulà “Una idea d’Europa”. És una glopada d’aire fresc revisar-la, paladejar les paraules d’un europeista convençut en un temps que milions de persones giren l’esquena als valors que fan que “una vida no examinada” no mereixi la pena d’esser viscuda. L’Europa de Steiner es reconeix en cinc idees.
La primera, els cafès, un lloc de trobada, de debat, de xafardeig, un lloc per a la conspiració, un club. Sobre la decadència dels nostres “cassinus” i la seva importància en parla Miquel Llull, més “Steiner” que mai, a una de les seves Infracròniques: “Perquè, en realitat, el temps més ben aprofitat és aquell en què no feim res als ‘cassinus’; res més que parlar i prendre un cafè, i això ja sabem que fa poca caixa i que en una economia global del capital no es pot permetre que unes persones consumeixin temps sense consumir res més”.
La primera, els cafès, un lloc de trobada, de debat, de xafardeig, un lloc per a la conspiració, un club. Sobre la decadència dels nostres “cassinus” i la seva importància en parla Miquel Llull, més “Steiner” que mai, a una de les seves Infracròniques: “Perquè, en realitat, el temps més ben aprofitat és aquell en què no feim res als ‘cassinus’; res més que parlar i prendre un cafè, i això ja sabem que fa poca caixa i que en una economia global del capital no es pot permetre que unes persones consumeixin temps sense consumir res més”.
La segona es resumeix dient que el paisatge europeu ha estat emmotllat pels humans que l’han habitat al llarg de la història.
Les urbs europees traspuen història, els carrers i places duen noms i estan adornats amb estàtues que ens recorden fets i gent del passat, a les façanes de les cases hi figuren plaques amb els noms dels personatges il·lustres que les habitaren. El pes de la història, amb lo bo i amb lo dolent, que carregam sobre les espatlles. L’Associació Cap Vermell, en una iniciativa que mereix continuïtat, humanitzà l'urbs gabellina amb una placa a la façana de la casa de D. Toni “Solleric”.
La doble i conflictiva herència d’Atenes i Jerusalem ha marcat el nostre destí. D’aquest doble origen n'han sorgit la música, les matemàtiques i el pensament especulatiu, esplendorosament inútils, però que ens separen de la resta dels animals. També el monoteisme i la llei en consonància amb els manaments morals.
La cinquena idea és l’estranya consciència apocalíptica, de que finalment tot acabarà en tragèdia, la fi dels temps.
Han passat tretze d’anys d’ençà de la lectura de la conferència i s’ha de tenir l’optimisme del desinformat per a no veure que en aquest temps transcorregut les autoproclamades elits polítiques s’han oblidat de la idea d’Europa.
Desgranats els cinc axiomes, el conferenciant es demana: “I ara, què?”. És qüestió que la lectora ho descobreixi per si mateixa.
