No sé si qualcú s'ha adonat que a Cala Rajada, entre els molts locals i negocis que s'obren, els de les immobiliàries, a parer meu, és més que preocupant. Aquests darrers anys han augmentat considerablement. Dosagui, CCC, Immosur, Toñi Ruiz, Haus&Meer, Parera & Partner... O sigui, entre aquestes immobiliàries i les gestories que també fan publicitat, si fa no fa, ja són devers vint, i la darrera oberta a Cala Rajada, a la Via Mallorca, que es presenta com si fos un supermercat, amb les seves respectives caixes per cobrar a la gent allò que compra. Si en passau per davant veureu devers cinc o sis taules una devora l'altra esperant que qualcú s'assegui per pagar o gestionar allò que compra. I dic que a parer meu és preocupant perquè si ens endinsam en aquest assumpte veurem que la cosa ja agafa tics dictatorials i totalment demencials. Es posen a la venda palaus irreals, xalets super luxosos amb vistes idíl·liques que sembla mentida que siguin a Mallorca i que només en puguin gaudir els tocats per la mà de Deu per comprar-les, adossats i finques que mai diries que es troben a Mallorca, cases rurals amb piscines que pareixen sortides d'una pel·lícula amb Rockefeller o el mateix March com a protagonistes... Tot això s'exposa perquè la gent amb recursos per a adquirir qualsevol d'aquestes propietats, la compri. Al cap damunt de la llista hi ha els suecs, alemanys i anglesos com a principals i potencials compradors. I com no podria ser d'altra manera, tot això es presenta com si fos una nova forma de fer reviscolar l'economia, o sigui, dins la més absoluta normalitat. Emperò, això de normal no en té res de res. Més aviat tot el contrari, hauria de preocupar qualsevol persona amb els ulls mínimament oberts.

Perquè si entram en la lògica d'aquestes entitats, el que podrem veure no serà altra cosa que autèntics paradisos de l'especulació, això sí, especulació legal, amb el vist i plau dels més que honrats i benvolguts polítics. Perquè entre la proliferació d'immobiliàries i la proliferació de lloguers turístics hi ha una més que estreta relació. És com si els polítics fessin de portaveus o d'anunciadors del que esdevendrà ja com una realitat tangible i sense volta enrere, com una nova realitat turística irrenunciable. Sembla com si els hotels ja no fossin suficients per a allotjar els turistes, s'ha de pujar un esglaó més en el nivell de massificació i a partir d'ara els propietaris també s'apuntaran a aquesta festa. Per aquest motiu, em resulta curiosa la visita del senyor Barceló al Teatre de Capdepera per a explicar les condicions per al lloguer turístic. Que diguin, per favor, que a poc a poc ja cap ajuntament prohibirà el lloguer turístic! Que diguin que els residents tendran molts de problemes, de cada vegada més, per a trobar un lloguer assequible i digne! Que diguin que el lloguer tal i com el coneixem avui anirà morint a poc a poc! Que diguin que als propietaris els importa i els importarà un rave que els preus pugin, sempre que les seves cases siguin llogades! En definitiva, que diguin també que els pisos, casetes i habitatges comunitaris esdevendran petits hotels, donant pas a les immobiliàries per dur a terme pura política burocràtica especulativa amb la necessitat d'un habitatge!

Creis que realment no és un símptoma preocupant que en un poble petit com Cala Rajada hi hagi fins a vint immobiliàries? Que els polítics diguin ben clar allò que és evident, sense pels a la llengua i obertament.


Miquel Estelrich