Capítol 16 



ANY 1975: 
UN ANY DE LA DONA QUE DONÀ PER  A  MOLT







(1 i 2)

 
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”





En primer lloc, no vull polemitzar ni justificar els arguments d'uns i els altres, baix la meva humil opinió, a les dues bandes (govern central i govern de la Generalitat) els hi fa falta molt de mon per poder arribar a un enteniment.





Escric aquestes retxes dins una atmosfera de neguits i d'impaciències. I també per què no dir- ho: de cansament. Neguits impaciències i cansament provenen, com a espectador expectant – si la redundància és admesa- del Procés. Més tard hi tornaré. Però deixau-me dir que ara tocam amb les mans que no hi ha dos processos històrics iguals. Per a ser més gràfics: no hi ha dos processos d'independència que vagin marcats pels mateixos paràmetres, per tant, si hom els vol comparar sempre serà una operació arriscada per no dir quasi inútil. Això no vol dir que no es pugi aprendre de processos anteriors. O que aquests anteriors no puguin oferir alguns variables amb les quals ara emmirallar-s'hi.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





(1)

És agosarat  i alhora fins i tot frívol voler elevar a la categoria, en el sentit filosòfic del mot, d'Imatge de l'Estiu una sola instantània. Per diverses raons. Una d'elles és perquè, gràcies a la tecnologia, a diari en rebem – o en podem rebre- centenars de qualsevol racó del món. Per tant intentar instituir la més categòrica com qui dóna un oscar o una bota d'or és una tasca impossible. D'altra banda, també perquè en el nostre entorn més immediat, malauradament com tots sabem, s'han produït una seqüència innombrable d'imatges que tenen com a denominador comú la barbàrie humana. Em referesc als fets Cambrils i Barcelona. També molt a pesar nostre no han estat les úniques imatges bàrbares però és sabut que la proximitat geogràfica de la por i de la impotència l'augmenten, mentre que la llunyania en dilueix els efectes, com a mínim a una immensa majoria.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Capítol 25


CONTINUACIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA TERCERA EDAT DE CAPDEPERA






Trio Marino






del llibre "Casialgo" de Marce López
 

 Recordant 1973  (2ª part)






Tinc la sensació que el concepte democràcia té accepcions excloses als diccionaris i a la legislació. Per què, sinó, uns l’entenen d’una manera i uns altres d’una altra?

 Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran







Transcripció:
Bartomeu Melis "Meyme"


 Recordançes d’un any: 1973  ( 1ª part )



 



Ningú no ha explicat per què aquest estiu no ens ha visitat la terrible i dissuasiva plaga de grumers. Com a mínim no ho han explicat els mitjans de comunicació anostrats, tan amants de repicar els galindons sobre els aspectes funestos que cauen dins els àmbits de les Conselleries de Medi Ambient i de Turisme – curiosament en mans del mateix soci de govern, Més- . Potser perquè, en una carambolesca conclusió, hauria pogut ser mèrit d'aquestes conselleries que tan urticària plaga hagués fet marrada a les costes de les illes i turistes i autòctons s'han pogut immergir en la mediterrània sense sorpreses dèrmiques.  

Haurien bastat quatre titulars ben disposats perquè la gent se n'entràs amb precaució extrema dins l'aigua i el mínim contacte amb una alga o un plàstic fos percebut com una furibunda picada de la medusa infecta.

Subcategories