- Detalls
- Escrit per: Miquel Llull
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 4973
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2707
Disculpau-me l'escatologia. Però buidar la bufeta és una cosa quotidiana i necessària. Ara bé, no sabem, qui sap si en un futur no gaire llunyà, serà una acció lliure i fora de l'abast de les urpes insadollables de la fiscalitat. No es pensin que faci bandera i defensa dels comportaments incívics que endossam a turistes ebris, ebris no turistes i d'altres peces amb poca o gens de substància a la mollera i carregats tots d'indecència supina. No, em referesc aquest acte tan quotidià i tan íntim de fer-ho a casa o als urinaris públics, amb tot el decòrum del món i procurant que no se'n vessi cap gota. He dit, per si no ha quedat clar, que actes com aquests no sabem si en un futur seran lliures, o la mà urpa del Montoro de torn farà les estimes necessàries i, trimestralment, com qui fa la declaració de l'IVA, haurem de retre comptes dels rèdits de les nostres excrecions urinàries, que mirau per on, rimen amb urticàries, com les fiblades d'hisenda.
Dic tot això perquè segon resen els informatius, en els petits espais per a l'esperança. És a dir, aquells minúsculs llocs que queden buit si es descompten els blocs dedicats a la corrupció; als funambulismes legals de la fiscalia – ara serveix per incriminar la societat civil, la famosa fiscala de Barcelona, ara serveix per eximir “presumptes polítics corruptes” – al lector no li caldrà ajuntar les lletres majoritàries de la seqüència fònica per endevinar de quin partit polític són; o també a les barrabassades de Trump o les amenaces continuades, per part de qui gaudeix – ella i els seus- de pensions oneroses, contra els que en cobren o aspiram a cobrar-ne una que sigui mínimament digna. Entre tanta fel informativa i no sabem si per cercar una nota de color, a la web de la CCRTV, s'informava de la notícia següent: l'orina serveix per produir electricitat.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Pedro Llabata Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2604
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”
- Detalls
- Escrit per: calarajader
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 3267
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2425
Supòs que aquest títol mereixeria un suspens flagrant en qualsevol escola periodística. O, més ajustats als nous temps ja caducs, un necessita millorar a una optativa de secundària. Un despropòsit d'incompetències bàsiques, vaja!, però així i tot m'he decidit de posar-lo. Mandrós i escèptic, l'explicació de l'embarbussament em durà mig article. Sé que tampoc no som gaire original. Ja en el segle XV tant Ausias March “Verge no sou perquè Déu ne vol Casta” com Roís de Corella al poema “ A Caldesa” juguen amb amb la polifonia semàntica del mot casta. Un mot, que potser ara convé treure'l a rotlo. Al rotlo de la plaça, aquest cap de setmana que el braus dialèctics tendran una aferrada, no sabem si triomfal o fratricida, a Vista Alegre. No sé si deuen ser els símptomes precongressuals els que han alçurat les hormones – no sempre ingènuament dialèctiques- dels que varen néixer per no ser casta i per a combatre la casta, però que es comporten amb els mateixos vicis -quasi- que l'ancestral casta. Primera part del títol mínimament explicada.
No avançarem esdeveniments i potser, així és el meu desig, que els morats -no confondre per interposició lèxica amb els blaus- surtin de la plaça per la porta gran, joiosos, damunt els espatlons dels seus ideals, amb la rialla trencada al rostre i, en cada mà, una orella de dignitat i confraternació. Però els auguris no són precisament aquests. Ni els auguris ni els precedents.
- Detalls
- Escrit per: PepMoll/Maria Juan/Xim Monjo/ SILEM
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2472
PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa
Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)
- Detalls
- Escrit per: Miquel Llull
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 3447
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2516
Aquesta és una entrada del pintoresc, per no dir esperpèntic, diccionari diferencial valencià-català. La cosa no tendria la més mínima importància si no fos que el seu emèrit autor – evidentment, sense cap estudi filològic més que el que atorga la mala bava blavera i altres perversions- ara ha estat enxampat i catalogat com a treballador zombi. Segons conten les cròniques, l'exemplar treballador havia fet el sacrifici d'anar a fitxar cada dia, matí i tarda, entrada i sortida, a l'ocupació que pels seus mèrits li havien endollat. Mèrits que no eren altres que militar dins el blaverisme més actiu. Va anar a parar a aquest lloc tan egregi i discret, l'arxiu general i fotogràfic de la Diputació valenciana, perquè va ser excomunicat del seu antic lloc de feina. I com que d'un arxiu es tractava, amb documentació que ell s'imaginà quasi confidencial, ell guardà al màxim la discreció, tant que, com ara s'ha descobert, no hi apareixia físicament. Aquest premi de consolació li va arribar després d'una forçada reconversió. Abans ocupava el càrrec de Cap de Publicacions de la Diputació però fou destituït quan es va fer públic que a casa seva regentava un prostíbul masculí. Ell mateix va admetre que gestionava el pis i també la publicitat del negoci. Massa turbulències per a aquest heroi faller i, sobretot, per als seu valedors, gent que tallava el bacallà en aquells moments.
A més, de múltiples actes diguem-ne que poc decorosos, era militant del grup feixista radical violent Grup d'Acció Valencianista, entre els quals destaca un escarx a David Rosenthal, lletraferit anglòfon el pecat del qual havia estat traduir el Tirant lo Blanc a l'anglès. També s'hi compta un doctorat de dubtosa moralitat, rebutjat per universitats de prestigi que el lector si en té curiositat trobarà informació documentada a la xarxa. No en parlarem més del xic perquè l'única cosa que farem serà fer-li un favor: engreixar-li l'ego superlatiu que la seva figura associa. Un ego que el va portar a col·locar un bust de la seva figura a la porta de sa casa.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Tomeu Alzina
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2439
Per fi tenim caixer automàtic en aquesta zona
- Detalls
- Escrit per: Caty Martínez i Joan Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2718
GolondrinaDel Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer
- Detalls
- Escrit per: Miquel Ferrer i Maria Dolors Vaquer
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2257
Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2466
Plou. Els camps s'aneguen. Els albellons i sequioles drenen aigua tant com poden. La mar s'engreixa. Els sembrats segurament es podriran, enguany que havia plogut bé d'hora. Ja ho va dir el de Xàtiva: o plou poc o plou massa... Els arbres, molts també. Un any per sequera un altre per beure massa. Però mai no plou a gust de tothom. En Rajoy espera les pluges com les de l'abril. Tant li fa si l'horta pateix. L'horta, desgraciadament, o per sort, no té portes de cap casta, sobretot de giratòries. No és com les elèctriques, que sí en tenen i ex ministres i ex alts càrrecs hi entren aixoplugats d'una nòmina excel·lent. Que ja pot ploure ja, que ells no es banyaran. Però en Rajoy riu, riu i vol que nosaltres també riguem. Riu com un dement orat, potser cosí germà del boig d'Auca, de Rosselló-Pòrcel. “Hi ha les finestres que tenen el record del suïcida/ i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se'n”. Riu perquè amb la seva cara mig de beata falsa mig de safanària mustia ha anunciat que plourà i per tant – potser per intervenció de l'Esperit Sant- l'electricitat baixarà. Bé, no baixarà, és que l'any passat estava barata perquè el gas i el petroli anaven barat. Degué ploure més? Aquí va fer més sol, però no fotem!, l'autoconsum ha d'estar penalitzat. No convé minvar guanys a les empreses que serveixen de refugi daurat a les eminències patriòtiques – que vés a saber on tributen- i que proporcionen, només amb la seva presència – com qui mira ploure rere els vidres- suculents guanys als grans directius i als grans accionistes. Quina barra! I encara el voten. Però després del que ha passat amb en Trump qualsevol cosa és possible.Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: jaume fuster
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2430
- Detalls
- Escrit per: Miquel Estelrich
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2798
¿Vos heu preguntat mai per quina raó, aquests darrers anys, s'han donat a conèixer tants i tants d'escàndols de corrupció i d'evasió fiscal en paradisos, per part de rics, multimilionaris i grans corporacions? ¿Vos heu preguntat mai per què les informacions que es donen a conèixer són tan explícites i acurades?
- Detalls
- Escrit per: PEP MOLL - MARIA JUAN // SILEM
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2509
Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)
Subcategories
PODCASTS Nombre d`articles: 94
Pàgina 81 de 168
