M'agradaria dir la meva arran dels resultats de les eleccions generals. Hi ha vegades que vegent la que está caiguent, és una necessitat el poder expresar-se.















Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer







La política, que no és altra cosa que un reflex de la societat, vol frases curtes. Impactants. A vegades ho volen també els consumidors d'articles. Per això, moltes vegades hi ha recurrències que es fan servir per pa i per sal. Com si mai no s'esbravassin, com la coca cola oberta. Una d'aquestes crosses recurrents és la famosa frase de Martin Luther King, que de tan manyuclada que està ni el google et treu de dubtes si va ser: I have a dream I had a dream. Sigui com sigui i, si es compleixen tots els pronòstics, no serà un somni que diumenge vinent Antoni Verger se convertirà en el primer diputat de les Illes Balears que no pertany a un partit d'obediència estatal. El fet, si es consuma – i tenc el convenciment que serà així- esdevindrà una fita molt important dins la història política de les Illes Balears. Per primera vegada la nostra terra tendrà una veu pròpia a Madrid, que obeirà els dictats de la ciutadania de les Illes – per tant dels seus interessos- i no serà, com ha estat fins ara, un apèndix de les quimeres no sempre clares – espúries- dels partits d'àmbit estatal.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona

"Des del punt de vista dels drets humans, l'educació obligatòria no tindria cap sentit si no consistís a donar eines per a la llibertat."







Desmantellar la brigada i alguna cosa més?

 

35 anys de Cap Vermell

35 anys donant la llauna

La societat mallorquina està esperpèntica, convulsa. L'alta i la baixa. En un naufragi -especialment si la nau és d'aquelles de mira'm i no em tocs- tots se senten convidats a grufar dins les despulles. Jo, com podeu observar, tampoc no n'he pogut servar la castedat necessària i inhibir-me'n completament.

ESTIC CONVENÇUT QUE, DE LA MATEIXA MANERA QUE HI HA REGLES MATEMÀTIQUES BÀSIQUES, HI HA DRETS I VALORS UNIVERSALS INDEPENDENTS DELS ÉSSERS HUMANS, I EL PRIMER DE TOTS ÉS EL DRET A LA VIDA. LA QUESTIÓ ÉS: ON ESTAN ESCRITS?, QUI ÉS, QUE NO SIGUI L'ÉSSER HUMA, QUE ELS POT CONFERIR? PODEM ACCEPTAR L'EXISTÈNCIA DE DRETS I VALORS MÉS ENLLÁ DE LA NOSTRA PERCEPCIÓ, PERÓ NO PODEM SITUAR-NOS FORA DE LA NOSTRA PERCEPCIÓ. SERIA COM SI CORRESPONGUÉS AL MOIX DECIDIR SI LES RATES ES PODEN MENJAR O NO.

 







O ens posam les piles o el problema subsistirà al llarg del temps...


Una vegada més l'Associació Cap Vermell ha volgut reunir els seus lectors; el motiu és celebrar el 35è aniversari.









 El títol està ben posat. No hi falta ni una amén. Disculpau el vulgarisme. Tampoc no està usat en un sentit metonímic. Vaja, en aquest cas, el continent pel contingut, segons espigolam a la retòrica. Per tant, no calen especulacions sobre la vehemència sexual del mascle – o de la femella-, ni tampoc si en l'autobús hi viatjaven poques o moltes persones, si eren d'edat provecta o núbils encara. No estam per moralitats. Ni tampoc per descriure noves rutes per calafatejar un orgasme amb cara i ulls. Per començar a sortir de la sorpresa – o de l'embolic- et diré que la cosa és mínimament certa. Que la realitat moltes vegades supera la ficció. La frase, en la versió anglesa, va sortir en un exercici escolar. La citació és literal. No es tractava, per si t'ho pensassis, d'un d'aquests exercicis pedagògicament levitatius on l'objectiu final és exacerbar la imaginació no productiva de l'alumne.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona


La meva terra (segona etapa)


Segona part del personal viatge de Miguel González





CHIMENEA DELGADA

*

Una chimenea delgada vomita, perezosa, humo de maderas que se sube despacio, escribiendo garabatos en el aire.


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer 
Caty Martinez Caldes i Joan Sancho Calafat
No sé si tornaré a viure un clàssic com el de dissabte passat. Encara que el veiés en un bar tirós de Riola, poble veí de Sueca, i que comparegués el ronyós de sempre – personatge cromosomàticament idèntic a tants d'altres que, turmassots irredempts, borinegen per les nostres geografies urbanes. Desendreçat, passat de rosca, sense convencionalismes a que atendre's. Ho havia tengut tot, fins i tot mal cap, i ara es troba maldant per no caure dins l'obac abismal.


Ho tenc clar , “je suis París”. I qui no després de veure el tràgic atemptat que va sofrir el passat divendres 13 de novembre? 









Documentació Gabellina i Oriental (34)
Combat de glosadors

L'amic Joan Sancho Calafat ens ha remès una col·laboració de Miguel González . que publicam en dues parts.
Miquel és nascut al  barri palmesà de Santa Caltalina i resideix a Catalunya.





 Ens ofereix un recorregut , en vers, per llocs emblemàtics de la geografia catalana




 

Subcategories