A una sala sense nom de la Melis-Cursach el visitant hi troba tires de porexpan que sumen una longitud de 7,75 metres per 30 centímetres d’amplària i tres centímetres de gruix que anellen l’habitació, estam parlant de 69,75 centímetres cúbics de porexpan. Un apotecari alemany el descobrí al 1839 sense que li passàs pel cap que 176 anys més tard la variant anomenada poliestirè expandit, combinació amb un gas que redueix la densitat del poliestirè, fos utilitzada per l’Associació Cultural Cap Vermell com a suport de quartilles i fotografies a l’apotecaria de Capdepera. I és que el mon dóna moltes voltes i un no sap mai on acabarà.

Per exemple, el cronista, sense fer-ne comptes, ha acabat a les voltes on s’hi exposen un assortit de fotografies de Capdepera i Cala Rajada fetes pel matrimoni nord-americà Carl i Aurèlia Canaan als anys 50 del segle passat. Al centre, equidistants de les parets, s’hi troben unes vitrines en las quals s’exposen números endarrerits de la revista Cap Vermell, així com la col·lecció dels llibres editats per l’Associació i Anuaris compresos entre l’any 2009 i 2014.

A l’entrada, a la cotxeria pròpiament dita, s’hi mostren pòsters i quadres relacionats amb distints esdeveniments de Cap Vermell com ara festes d’aniversaris, portades d’Anuaris i celebracions varies. En una pantalla es projecta un documental que mostra la història dels Premis Cap Vermell iniciada al 2000. Una paradeta permet al visitant adquirir, a mòdic preu, llibres del fons editorial de la Revista, que compleix 35 anys i ho celebra.

Buc Pons