Escolar 1 - Montaura 5 

Fotos: BEST

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Després d’una setmana agredolça com la passada i després que l’equip dels teus amors encaixi un resultat tan advers com aquest, creu-me, és molt mal de fer asseure’s i posar-se a escriure una crònica amb la tranquil·litat d’esperit que un necessita per aquests menesters. Onze gols en dos partits; ja n'hi ha! Qui m’ho havia de dir?

N’estic segur que alguns han encès una barquera d’espelmes al Sant Crist de la Sang per a veure si a aquest incordi de cronista li cauen les dues mans a terra i deixa d’escriure d’una maleïda vegada. Als pobres innocents injuriats que en volen trepitjar el cervell i després donar-lo als cans perquè facin l’aperitiu, dir-los, amb tot el respecte, que no pateixin, hi ha crònica i cronista per estona.

La crònica de la setmana passada, evidentment, no ha agradat a un sector minoritari; és normal i ja em sap greu. I a més estan amb tot el seu dret de discrepar, inclòs, deixar de llegir-la si així els hi ve de gust —ningú està obligat a res—. Però també té el mateix dret aquest ampli sector de públic que m’ha manifestat el seu suport. Vull donar les més sentides gràcies a tots aquells que han tingut una paraula d’alè a la meva tasca informativa; m’ajudeu a continuar. Donar també les gràcies a tots aquells que, per discrepar amb mi, em critiquen; amb la vostra arrossega pel fang, sense dubte, m’ajudeu a millorar, però no, a canviar d’opinió.

Pel que fa al tema eleccions puc dir que aquesta setmana i, així com aquest humil cronista va suggerir la setmana passada, els actuals i els pretendents directius s’han assegut a parlar i a fumar la pipa de la pau. Sembla que el seny, així com ha de ser, s’ha imposat a l’encegament; sincerament, crec que és el millor que han pogut fer ambdues parts. Enhorabona!

Del que es va parlar, ho deixaré per publicar-ho més endavant. Ara val més un silenci conciliador per tranquil·litzar i atracar postures.

Senyores i senyors, estem en ratxa! Aquesta setmana, així com he suplicat de genollons amb nombroses vegades, s’ha arreglat la part més malmesa de l’enllumenat del camp de futbol. Veieu, estimats, com no era tan complicat de solucionar aquesta mancança; amb una mica de saliva i bona voluntat tot s’arregla. Vull agrair sincerament, a les institucions i persones, que han fet possible que el meu prec s’hagi convertit amb una realitat pel col·lectiu. Gràcies!

Anem amb el partit: alineació. López sota pals. Lateral dret, Jaume Torres. Lateral esquer, Lucas Fernández. Central, Isma Santos i Franco. Pivots Hugó Sayago i Pablo Fabian. Banda dreta, Martin Fernández. Banda esquerra, Kelly. Centre del camp, Lluís Maya. A la punta de l’atac. Xisco Sansó.

Canvis: minut quaranta-sis, entren Jaume Faba i Ruedas; surten Hugó Sayago i Martin Fernández. Minut setanta-cinc, entren Sergi Peraita i Julian Facundo, surten Xisco Sansó i Kelly. Minut vuitanta-tres, entra Alejandro Niño i surt Jaume Torres (lesionat).

Abans de començar el partit, el primer dins casa després de la seva anada, esperava un sentit i emotiu minut de silenci amb memòria del conegut i bon amic Joan Fernández. En Joan, durant una llarga etapa de la seva vida va estar lligat i col·laborant amb molt d’esforç amb l’entitat esportiva gabellina. Joan, jo des d’aquesta modesta crònica faig una sentida ‘el·lipsis’ per recordar la teva persona i el teu desig amb bé de l’Escolar. Descansa en pau, Joan!

Analitzada l’alineació que el nostre esforçat entrenador ha disposat, pens que és una de les millors que tenia al seu abast per arrengar a l’hora del partit. Amb les circumstàncies actuals de la plantilla, als que han sortit d’inici, els hi afegeixes en Xabi Morales, en Mateu Sansó i en Ruedas i ja tenim l’equip titular que aconseguí posicionar-se en el primer lloc de la classificació.

De veritat, crec que la defensa alineada avui, amb el permís de Colau Sureda, és la millor i més completa que pot jugar amb garanties d’èxit. La pegada i qualitat del rival ha fet estèril l’esforç i talent dels nostres quatre defenses. Malauradament i malgrat l’afany demostrat s’han vist superats a molts dels llancis avui disputats.

No puc dir que l’Escolar hagi jugat un mal partit. La qualitat inqüestionable del rival i el fet de jugar amb un jugador menys des del minut trenta-vuit ha impossibilitat que l’Escolar desplagués el futbol que sabem que porta a les cames. No debades el Montaura és un seriós aspirant a l’ascens.

Els primers minuts de joc han estat igualats, però al minut devuit els visitants s’han avançat al marcador. Al minut trenta-un, l’Escolar encara amb onze jugadors, ha encaixat un rostit i inesperat segon gol que ens ha fet molt de mal. Pensant amb els partits de Vilafranca i Lloseta molts esperàvem una reacció per part dels nostres jugadors. Els nostres ho han intentat i no s’han amagat en cap moment; han lluitat molt i han fet l’impossible per anivellar tan injust marcador. Amb zero a dos ha acabat una primera part de clar domini dels visitants.

La segona ha començat amb l’entrada al terreny de joc de Jaume Faba i d’en Miky Ruedas. Dos canvis de qualitat que presumien una aportació de qualitat a l’equip. Just al minut tres de la represa, després d’una errada general de tota la defensa, el bo d’en Lucas, involuntàriament, ha marcat el zero a tres en pròpia porta.

Aquest gol ha enviat en orris totes les instruccions donades per l’entrenador al descans. Les bones intencions dels jugadors de l’Escolar han quedat amb això: sol, bones intencions.

Al minut vuitanta-quatre arriba el quart de l’horabaixa. En Jaume Faba, en pla golejador de l’equip, ha marcat el gol de l’honor dels nostres. Un minut després el Montaura ha arrodonit el seu gran horabaixa de futbol. A ca flac tot són puces! Res a dir.

La setmana que ve ens desplaçarem al camp del mític Rotlet Molinar, equip on va jugar als seus anys de joventut, l’expresident Bernat Palmer. Aquest equip ocupa la setena posició i, amb total seguretat, ens ho posarà força complicat. L’Escolar és capaç de qualsevol cosa. Amb un horabaixa encertat inclús podem rapinyar qualque puntet; de veritat sigui així.

Senyores i senyors, avui això és tot. La setmana vinent, si em deixen, més i millor. Malgrat la meva preocupació inicial crec que la crònica de la vint-i-setena jornada ha tirat endavant. Salut per tornar-hi!

Visca l’Escolar victoriós!

 Biel Torres