La vaig rebre amb la resignació de qui engospa una pessigada de monja. Veure paperets amb les orelles grogues dins la bústia em posa de mal humor. Una enrampada de mala llet et cova fins que intentes esbrinar d'on prové l'avís de correus. Una multa d'un radar amagat, una notificació d'hisenda... Moltes vegades dus sort i és una tarja bancària o un llibre. El darrer cop que vaig rebre la visita va venir de part de don Cristóbal. No va ser ell directament, sinó l'agència tributària. Em reclamen que demostri que puc descomptar-me uns diners – ben pocs- de la base imposable. Però l'eslògan aquell ens ho va deixar clar, que hisenda som tots. I tu, abnegadament, perds un matí de la teva existència per demostrar que ets un ciutadà honrat. La presumpció d'innocència va per boldrons. I mi, aquesta vegada, no em va tocar la seva beneficència. Ni tan sols vaig prendre conhort amb allò dels justos per pecadors. Vaig arreplegar els dos papers que em demanaven i els vaig lliurar dins la fredor d'un finestró administratiu.Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
