Na Francisca ens ha deixat. I bé a contra gust. La vitalitat que la seva persona traspuava mai hagués fet pensar a ningú que el seu traspàs fos tan aviat. Malgrat les xacres, la malaltia que l’havia debilitat les darreres setmanes, res feia pensar en el seu decés.

La bonhomia de Francisca Tous “Cetra” fou patent al llarg de la seva vida i amb la seva relació amb la gent. Pens què, tot i dins la seva senzillesa, ha estat poc manco que una institució a Capdepera. Cert és que no valoram com cal, moltes vegades, el tarannà de les persones, fins que ens adonam que ja no es troben entre nosaltres.

I és que na Francisca, sempre dins la seva educació i preparació artística, fou mestra de generacions de joves i al·lotes entre els quals, en un temps en què no existia la televisió, va saber promoure l’oci i la cultura musical traduïda en espectacle. Qui no recorda els inicis d’Aires Gabellins, els festi-vals “al aire libre” i al Teatre Principal del nostre poble, o l’entusiasta i a la vegada incansable col·laboració de na Francisca “Cetra” en tot tipus d’activitats on la música i el ball hi eren pressents? De fet, darrerament, als vuitanta anys llargs, na Francisca encara formava part de la Coral Gabellina, on cantava, i que avui plora la seva absència. Enguany, també, al mes d’agost, havia de rebre l’homenatge de “Ca Nostra”, l’associació de Persones Majors, a la que pertanyia. Ja no podrà ser.

“Pincelada Española”, l’agrupació artística i musical creada i dirigida per na Francisca, des de 1958 a 1964, oferint hores d’entreteniment, bauxa i diversió en les fredes nits d’antany, a la gent treballadora de Capdepera, és un record no moridor i, com ella mateixa em deia, “tot canvia molt aviat, fruit del signe dels temps”. L’ajud que na Francisca proveí a la gent jove, tocant el piano, acompanyant grups que muntaven conjunts musicals, actuant a discoteques i hotels o com organista que fou, durant un temps, a les novenes i festes del Castell, i la participació a funcions mixtes de sainets i comèdies, conferiren a Francisca l’aura de persona significativa que, sens dubte, tots el gabellins haurem de recordar i saber-ho transmetre a les noves generacions.

Descansa en pau, Francisca.

Bartomeu Melis “Meyme”