Amb motiu d'aquesta efemèride, us oferim un poema de Jaume Fuster. Una modesta aportació, una obra rescatada de l'oblit per als nostres lectors.






Comentari de l'obra  42473 de la mà de Bartomeu Melis


M'ha sorprès que els mitjans de comunicació – especialment els de la CCRTV- hagin donat tanta cobertura a la gosadia que han tengut tres al·lots – aparentaven deu o dotze anys- que l'altre dia varen irrompre a l'entrenament del Barça burlant tots els sistemes de seguretat. Si no ho saben, els al·lots pucers varen participar, fins i tot, en un rondo amb els jugadors, aquests els feren festa grossa i coses per l'estil. Ja sé que no cal donar-li gaire importància. O sí. Tot depèn. Des d'un punt de vista periodístic – especialment un dia d'aquest amorfs- la dolentia dels al·lots va servir per emplenar els minuts de la repetitiva informació esportiva. També és cert, que el fet compleix aquella màxima del quefer informatiu que diu que allò que és notícia és el fet que una persona mossegui un ca i no a la inversa. Fins i tot, si ens posam en una perspectiva de falsa progressia – veis, l'edat ja no perdona!- podríem considerar-los herois car, com uns moderns robinsons, han sabut vèncer totes les hostilitats de l'entorn, les estretors del sistema, la coacció del sistemes de seguretat i han passejat i enarborat la llibertat d'acció per la gespa al costat dels seus ídols. I, potser algun il·luminat els podria posar com exemple d'emprenedors – paraula de moda- i fitxar-los per a la Masia de l'Íbex-35.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (I)


BALTASAR MOYÀ











Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”

 La Biblioteca del Golea

Domingo López Torres

i Allò Imprevist

Soc una alumna de 2n de batxiller. Estic fent un projecte d'investigació sobre les xeremies i la cultura mallorquina. Aquest projecte està previst ser enviat a un concurs nacional i per tant, m'agradaria que poguessin participar a l'enquesta el major nombre de persones possible, per tal de tenir molts resultats i fer bones comparacions.
Estaria molt agraïda si poguéssiu publicar l'enllaç a l'enquesta a Cap Vermell i així, que la gent de Capdepera hi participàs. Ja que no només m'interessa la gent que toca les xeremies sinó qualsevol persona, encara que no esitgui relacionada amb aquest món.
Aquí teniu l'enllaç de l'enquesta: 
https://docs.google.com/forms/d/1HaWJDe9niPrh_RvBmHiBlLv5spLd1svQlqwT5_6CiqY/viewform?usp=send_form

M
oltes gràcies 
Carme Sureda
Dia 16 defebrer presentà el seu showcooking a través de Chefs(in)

Sembla que era com una pigota inevitable que s'havia de passar la sessió d'investidura. Que només es tractava d'algú que donàs el sus per envestir a uns entrants que no feien gola a ningú, però formaven part del menú democràtic que tots s'havien adjudicat al qual no li podien fer llobada. Per això necessitaven un subjecte que els tengués ben posats o amb un grau d'ingenuïtat tan solemne -o les dues coses alhora- que gosàs a agafar els bous, ni que fossin els de Guisando, per les banyes i s'oferís a alçar el teló de l'opereta. I no només això sinó que admetés de grat o mig per força fer el paper depelele – figura teatral molt castellana- per tal que el guió es pogués posar en marxa.

I així sembla que s'ho varen prendre ses senyories, tret dels dos que havien acceptat fer el paper de nuvis i havien d'estar seriosos, com si la cosa no anàs de bromes. Començant per un Rajoy distès, còmic, si voleu amb toc d'humor castís de finals del segle denou. Potser li faltava el barret i l'organilloque de tant en tant anunciàs la gràcia no fos cosa algú que no hagués acabat la son s'adormís sense tenir a punt l'aplaudiment o el siulet, segons la disposició en la platea. Tampoc no li faltà protagonisme a Pablo Iglesias i el famós bec amb el seu ambaixador català.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




"L'ùnica lider socialista que ha demostrat tocar de peus a terra, i ha dit coses que sumen i no separen, ha estat sens dubte Francina Armengol."



Vaig empassolar-me sencera la compareixença de n'Albert Rivera. La del pacte. Va ser mentre feia el dinar. Com una glopada de vermout agre, les seves paraules. Tanta sort que no va destorbar les meves habilitats culinàries i cap olla no es va cremar. Sembla un ninot, n'Albert/o, un ninot programat que va començar del no res i ara sospira ser vicepresident de les espanyes. Un ascens substancial si pensam que el mossatge el va fer a un parlament per ell regional i que suprimiria només que tengués els vots necessaris i sabés on col·locar n'Arrimadas i, ai las!, cosa més difícil, na Punset. Parlava del pacte, com un venedor d'enciclopèdies d'antany, com una cosa necessària, bona, obligatòria i a més a més feta. Dat i beneït. Com si l'aritmètica fos una assignatura del passat, d'un pla d'estudis obsolet. A més, convençut que les seves paraules, la seva mirada, el seu posat de nin, mescla de sant Ildefonso – els de la loteria- i aquells de secta creacionista que es passegen adesiara encorbatats per Ciutat, com elements més d'un betlem apòcrif.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





"...cap mitjà va posar en escena les declaracions de la presidenta de les Illes Balears, afirmant i donant credibilitat a un pacte d’esquerres amb Podemos ..."





“Ca nostra”-1                







Història de la Tercera Edat de Capdepera,
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”. 





Desde Barcelona a Mallorca

Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer








Final d'etapa









Climent Garau i Melis




De 1893 a 1915


Port de Cala Rajada

Turistes jovenots, un pic en la vida
tots sabem que això és així,
però quan passen la "mida"
qualcú els ha de corregir.

Es podrien divertir
sense fer mal a ningú,
però això ho fan així,
sempre molesten qualcú.

Si jo fos batle voldria
tot això corregir-ho,
tots els jovenots posaria
un mes a dins la presó;
i per menjar els daria
pa i coes de dragó,
per ventura els fugiria
un poquet la "burreria",
la ronya i el paparró.





A l'Illa Grossa de les Columbretes
i a la Mola de Formentera











Climent Garau i Melis i la seva dona, Àngela Massanet Alzina




Subcategories