Clica per ampliar

Tots sabem fer enumeracions. O com a mínim, això és el que pensam, fins que ens assolen els dubtes. I no us parl de les enumeracions incompletes, no: la brega entre els punts suspensius i l’etcètera la deixarem per a un altre dia, perquè n’hi ha per escriure’n una epopeia.

Jo seria feliç si tingués un Ferrari, un xalet amb piscina, un negoci propi i un milió d’euros al banc.

Com podeu veure, els elements d’una enumeració s’escriuen un darrere l’altre separats per comes i unint el darrer element amb la conjunció i.

Jo seria feliç si tingués tot això: un Ferrari, un xalet amb piscina, un negoci propi o un milió d’euros al banc.

L’enumeració pot anat introduïda (tot i que no sempre cal) per dos punts seguits de minúscula i també es pot unir el darrer element amb la conjunció o.

Si això fos tot, seria ben senzill, però tenim tendència a xerrar pels colzes i de vegades els elements de l’enumeració són complexos i tenen comes com a puntuació pròpia. Si només hi ha un element complex, el posam al final i ens en rentam les mans:

Jo seria feliç si tingués un Ferrari, un xalet amb piscina, un negoci propi i cent mil euros al banc, per poder permetre’m un luxe de tant en tant.

Si hi ha més d’un element complex, el signe que serveix per separar els elements no és la coma, sinó el punt i coma. I si el darrer element va precedit per les conjuncions o, i o ni, el darrer punt i coma se substitueix per una coma.

Jo seria feliç si tingués tot això: un Toyota, que m’han dit que és una marca bona; una casa al centre de la ciutat, ben moblada i amb aparcament propi; una plaça de funcionari, i cinquanta mil euros al banc, per poder permetre’m un luxe de tant en tant.

El que és important és que l’enumeració tengui coherència interna, és a dir, que la frase introductòria s’ha de correspondre amb tots i cadascun dels elements de l'enumeració i aquests han de mantenir l’homogeneïtat entre ells, de manera que tots siguin de la mateixa naturalesa (el primer mot de cada element ha de ser un nom, un infinitiu, etc.).

Jo seria feliç si tingués:

1. un cotxe

2- la hipoteca d’un piset

3. treballar a un lloc fix
4. ni que siguin mil euros al banc

A l’exemple anterior, el punt 3 no és coherent amb la frase introductòria Jo seria feliç si tingués treballar a un lloc fix i el punt 4 no és homogeni amb la resta d’elements de l’enumeració, encapçalats per un sintagma nominal.

Com heu pogut observar a l’exemple anterior, les enumeracions també poden tenir format de llista, encara que no sigui una enumeració dels productes de la compra. A les llistes, els elements enumerats s’introdueixen amb guions llargs, pics, lletres o números. Aquests dos darrers s’escriuen en cursiva, van seguits d’un punt o un parèntesi i tots, després, porten un espai. Si els elements enumerats són breus, com a l’exemple anterior, s’escriuen amb minúscula inicial. En canvi, si són elements complexos, com l’exemple següent, van amb majúscula.

Jo seria feliç si tingués:

— La targeta gratuïta pel transport públic, tant per a l’autobús, com per al metro com per al tren.

— Una habitació llogada que no estigui molt lluny del lloc de feina, perquè així no m’hauria d’aixecar molt prest.

— Feina, de qualsevol tipus, amb qualsevol horari, només que arribi al sou mínim.

— Saldo al banc, el suficient per pagar l’habitació a final de mes i que no em deneguin la targeta.

Un darrer consell: tant si són elements complexos com si no ho són, es pot prescindir del signe de puntuació al final de cada element enumerat o fer servir un punt, una coma o un punt i coma, tot i que amb els elements complexos és preferible el punt.

No ha estat tan senzill com semblava, veritat? No idò, esperau al proper article, en què parlarem de les enumeracions incompletes...