Franz Blei revisitat:
Guerra Civil a Mallorca
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
Aquesta vegada va ser a la llibreria Rittersche que vaig trobar aquest llibre de Franz Blei. Per a fer la versió pandèmica ho férem amb una edició de 1960 tret en préstec a la Biblioteca de la Universitat de Bochum, que, a més de Lydwina com a
fragment de Das trojanische Pferd, incloïa altres texts de Blei.
Per això em va agradar trobar-me aquesta nova edició del 2023 amb dos treballs de Sylvia Asmus i Helga Mitterbauer que contextualitzen el fragment de la novel·la de Blei per als lectors alemanys. No cal dir que també em va sorprendre gratament que a la bibliografia, entre altres publicacions, citi El temps s’esmicola de Gabi Einsele, Maria Massanet i Gori Rexach, a més de la tesi de Francisca Roca Arañó i que també citi la versió catalana de Documenta Balear i Cap Vermell feta per Miquel J. Flaquer Serrano, que es va publicar el 2020.
A més de tot això, inclou un text de Blei publicat a Viena, el 4, 6 i 7 d’octubre de 1936, al diari Die Stunde. És a dir, pocs dies després que Blei aconseguís sortir de Mallorca amb un vaixell, tal com ja vaig contar al meu epíleg de Lydwina (2020).
Aquesta sèrie de tres articles es titula «Bürgerkrieg auf Mallorca» [Guerra Civil a Mallorca] i val la pena publicar-la, malgrat els múltiples errors que conté. Perquè fins i tot els errors ens ajuden a comprendre la problemàtica situació informativa que varen patir els mallorquins en general, i també els residents estrangers. La confusió ajudava a que cadascú hi abocàs la seva imaginació, i ho fes segons la seva concepció del món i els seus propis prejudicis.
Per tant, cal que el lector posi en context aquest escrit de Blei, redactat tot just arribar a Viena, encara no incorporada al Reich. Havia pensat de publicar el text amb notes, però finalment ho he descartat. Així i tot, pens que algunes coses, òbvies per altra banda, cal subratllar-les, perquè en aquests temps que corren, on el problema no és la manca d’informació, sinó, al contrari, la desmesura informativa en la qual no es pot discernir l’opinió de la informació, ni la «veritat» de la «mentida», ni destriar la informació de la intoxicació; on granges informàtiques es dediquen a arrossegar la humanitat cap a l’extrema dreta amb una simplificació de la complexitat de la vida que fa feredat... Per tot això, cal tenir present que la guerra informativa no és una cosa d’ara i que, fins i tot personatges il·lustrats com Blei, es veuen empesos a contar la «història» que «creuen» haver viscut i vist.
Per començar, el castell de Capdepera no és de l’època musulmana de Mayurqa, cosa que molts, no només Blei, pensaven fins fa relativament poc.
Quant a l’assassinat de Calvo Sotelo, increïblement Blei afirma que no va ser un crim polític, quan tots sabem que va ser en resposta a l’assassinat del socialista tinent Castillo.
Joan March Verga no era gabellí, era per Santa Margalida que passejava els seus porcs. Sí que ho era la seva dona, Elionor Servera Pericus, com encara avui ens ho recorda el carrer del Far, el seu palau i l’Agulló expropiat.
Per altra banda, tota aquesta informació sobre la Guardia Civil és exagerada, segurament per una confusió. Amb excepcions notables, a Barcelona amb el general Escobar, per exemple, i també per decisions personals com les del gabellí Vicenç Domínguez Verger, la Guardia Civil va fer costat a la rebel·lió militar amb un entusiasme digne de millor causa. Basta veure el que varen fer a Artà amb el seu caporal Amer Vallespir.
Només una minoria dels desembarcats a sa Coma es pot dir que eren comunistes. Tant aquesta, com d’altres referències al comunisme, denoten una gran desinformació sobre el desplegament de les forces en disputa, entre les quals, tal com dèiem en referència al desembarcament, el comunisme era molt minoritari, fins que l’abandonament de la República per les democràcies va fer que l’ajuda soviètica fos la única que es rebés i això, només això, va donar ales al comunisme pro-soviètic. Però l’agost del 36 encara no era el cas.
Quan diu Bajo, es refereix al capità Alberto Bayo Giraud (1892-1967). Vegeu Josep Massot i Muntaner (1987), El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost-setembre 1936. Del mateix Bayo, Mi desembarco en Mallorca (1987); de Tomeu Ferrer (2005), Vint dies de guerra; d’Antoni Tugores (2006), La Guerra Civil a Manacor: la guerra a casa. Aquests llibres són imprescindibles per a conèixer com es va desenvolupar el desembarcament republicà i el seu context militar i polític. No cal dir que Blei no coneixia res de tot això i només es basava en el que veia i en el que contaven les autoritats feixistes, ja que les ràdios estaven confiscades.
Com tampoc no podia saber a l’octubre del 36 que amb la impremta es va publicar un diari a sa Coma, La Columna de Baleares: Diario antifascista, entre el 23 d’agost i el 3 de setembre de 1936. Hi ha una edició facsímil a la Llibreria de Lluís Ripoll (1977).
Però la curiosa nota sobre la barba d’Italo Balbo (1896-1940), polític feixista, militar i aviador italià, ministre d’Aeronàutica i governador de Líbia, és certa i graciosa.
Segur que encara queden alguns comentaris, o esmenes, més per fer, però, de moment, ho deixarem aquí. Només per la petita descripció que fa de Cala Rajada ja val la pena rescatar aquest text de circumstàncies i d’haver ensopegat amb ell en una llibreria de Soest, on sempre s’hi troben tresors amagats que moltes vegades també parlen de Capdepera i Cala Rajada.
Aquestes Infra-Cròniques, entre altres coses, em serveixen per això, per a relligar les meves obsessions i per trobar en elles un fil de continuïtat i, a més, per veure el centre del món des d’un altre punt de vista. Això sempre és bo. Com ho és mirar les pintures de Rudolf Levy que els gabellins desconeixíem o prendre cafè amb Klaus Mann mentre ens conta la seva curta aventura mallorquina.
Una tràgica història d’exiliats que també és la nostra, en una esgarrada República de Weimar que no va saber o no va poder aturar els embats de l’extrema dreta i dels seus còmplices «moderats»; una cosa semblant al que passa al Regne d’Espanya, que ens fa tremolar de ràbia i desesperació.
Es murmeln die Wogen ihr ewges Gemurgel,
es wehet der Wind, es flichen die Wolken,
es blinken die Sterne, gleichgültig und kalt,
und ein Narr wartet auf Antwort.
[Murmuren les onades el seu etern murmuri,
bufa el vent, lents van passant els núvols,
fulguren les estrelles, indiferents i fredes,
i un neci espera una resposta.]
Heinrich Heine
[versió catalana de Feliu Formosa]
Soest, maig 2024
Per ampliar la informació sobre Franz Blei i la seva estada a Cala Rajada i de la seva novel·la, vegeu aquest llibre publicat per Documenta Balear i Cap Vermell el 2020.
I clicant sobre aquesta altra imatge es pot descarregar i llegir el text de Franz Blei del qual hem fet referència en aquest article.
[Franz Blei, Das trojanische Pferd. Berlin: Frank & Timme Verlag, 2023. «Forum: Österreich».]
Infra-Cròniques alemanyes
- Die Soester Fehde
- La «sobrassada» alemanya
- «Ein Kettenraucher der Liebe»: Klabund en un minut
- Els corbs de la ciutat
- Bombes sobre Soest [i el món]
- Else Lasker-Schüler: cercant una ciutat per tot arreu
