Joan Ramon Bosch comenta unes dades referides a la població jove de les Illes Balears.





   
 
Els darrers dies, hi ha hagut certes dades referides a la població més jove de les Illes Balears, que com a mínim, conviden a la reflexió. Segons aquestes dades, fa una dècada el 34% dels nins i nines d'entre 18 i 24 anys, no tenien estudis postobligatoris, un percentatge que, deu anys desprès, s'ha reduït fins al 22 %. L'objectiu fixat per Europa per el 2020 és del 15%, per tant encara amb molt de recorregut per arribar a aquest, però si més no, sembla una millora.

Podem debatre molt sobre com entenem una bona educació i por ser complicar arribar a un acord general. Un pacte educatiu sembla totalment necessari. Però l'indicador d'abandonament escolar, no admet molts matisos, és un indicador sagnant que amenaça l'horitzó vital del 22% dels joves i la viabilitat de la nostre societat, en una economia anomenada del coneixement.

Per altra banda, a les illes Balears, es calcula que al voltant d'un 31,5 % de la població d'entre 16 i 25 anys (unes 31.394 persones) ni estudia, ni treballa, fet que, considero, qüestiona la tasca dels sistemes públics d'ocupació. Això a més, ens obri un escenari en què alguns joves, desprès d'abandonar el sistema educatiu, s'enfronten a una incapacitat per incorporar-se al món laboral. Aquest és un fet que cal considerar com a freu, i en el que cal la implicació de les institucions, doncs aquest fet, afecta l'augment del risc de pobresa de manera directa.

La nostra comunitat no requereix d'invents com el TIL, que tant des del món educatiu, universitari, com des de la mateixa societat, era rebutjat. Ningú es manifesta en contra de que els nins i nines de la nostre comunitat augmentin la seva competència en Anglès, però ningú dona suport a «xapusses» fetes amb improvisació i imposició. Sembla necessari un pacte educatiu en que tots els agents implicats tinguin veu, els sistemes educatius precisen consens, no imposicions de polítics que poc o cap coneixement tenen de la realitat dels centres. Les polítiques d'ocupació, requereixen d'implicació entre tots, món empresarial, institucions, sindicats, però és clar que cal un canvi, doncs el fracàs del proposat fins ara sembla evident.

Per això, consider que incidir en el mateix camí, ens aboca a un futur obscur, i cal plantejar un horitzó MÉS encoratjador.