30 – MÉS TEATRES, CINEMES, COMÈDIES  I  COMEDIANTS….

En el conjunt de capítols d’aquesta secció, s’ha deixat constància dels locals dedicats a teatre o cinema de Capdepera dels temps passats, com a referència de l’encàrrec públic fet pel nostre company Miquel Flaquer Servera “Llull” o del “Recreo”, per a més senyes.

Emperò, el tema no està esgotat. Ens falta parlar d’altres espais escènics o d’oci que acolliren representacions i esdeveniments relacionats amb la interpretació. Els noms del Saló Parroquial de ca ses Monges i el Teatre Principal, de Capdepera; la Sala Santa Leonor, el cinema “Estrella” i el “Juva” de Cala Rajada, compendien el ventall de teatres o cinemes de la nostra contrada.

SALÓ PARROQUIAL DE CA SES MONGES
El Molt Il·lustre mossèn Pere Ferrer Lliteras, fill del poble, que fou Prelat domèstic del Papa – al qual ja dedicàrem ample capítol – a l’any 1930 va fer construir, a costa i despeses seves,  el saló que es troba enfront de l’antic convent de ca ses Monges, utilitzat en el transcurs del temps com a escola, lloc d’assaigs musicals i petit cinema juvenil de la parròquia .

A l’escenari del saló, també denominat del “Aspirantado” ( d’Acció Católica ), s’hi han representat un caramull de comèdies, dramàtiques i còmiques, amb actors locals com PERE ORPI FERRER “de Na Gambusina”, ANTONI LLITERAS MASSANET “de Son Vadó”, SEBASTIÁ PASCUAL ROSSELLÓ , PEDRO FLAQUER FLAQUER “ de Sa Costa”, un altre PEDRO FLAQUER “Mengol”, JOAN LADÀRIA MOLL, MIQUEL GARAU AGUILÓ “Bessó”, MATEU ORPI SERVERA “Xerubí”,  JAUME MELIS FORTEZA “Pillo”, SEBASTIÀ FERRER PASCUAL “Maleter”, PERE MELIS  GARAU “Colom”, MIQUEL FLAQUER “Ros”, AGUSTÍ FERRER MELIS  “Tasà”, FRANCESC TERRASA “ Rotget”, MIQUEL FLAQUER GAYÀ, PEP LLULL AGUILÓ “Fava”, MIQUEL SIRER  “Rinyon”, CLIMENT TERRASA GILI “Meco”, GABRIEL GAMUNDI ESCUDERO “Bunyoler”, entre d’altres,  i, més tard, els membres d’ambdós sexes, de caràcter mixt,  integrants de les agrupacions artístico-musicals de “Pincelada Española”, “Art i Jovenesa”, el “Rei Herodes” o els concerts de les diferents formacions que, al llarg dels anys, ha encobeït la Banda de Música gabellina.


Teatret de Ca Ses Monges. Interpretació de la peça musical Capità Bum Bum, dirigida per Miquel Flaquer -Coix-
(Fotografia de Antoni Flaquer Obrador)

“Los dos sargentos”, “Xao”, “El Capitàn Bum-Bum”, “El puñal del godo”, “El médico a palos”, “El condenado por desconfiado”, “El testamento falso”, “La leyenda de Romeo”, “La Clínica X” i moltes altres obres –la majoria dirigides per PERE VAQUER OBRADOR “Gató”, BARTOMEU MELIS  “Patilleta” o els germans BARTOMEU I SEBASTIÀ SUREDA “de ca ses Petites”– foren les obres teatrals més característiques de quantes s’oferiren al sempre nombrós públic del teatret de sa ses Monges, eminentment (com s’ha dit) centre cultural de l’església catòlica gabellina, regentat l’espaï pel clergat de torn. PERE MASSANET “Pere Coix” va dirigir moltes vegades la seva rondalla juvenil de guitarres i bandúrries en aquest escenari.

Grup de joves que participaren  a les comèdies del Saló Parroquial. Fotografia cedida per Pere Orpí.

D’aquella tracalada de joves, en va sortir un capellà, ordenat el 8 de setembre de 1966, també escriptor, poeta i pintor, en PERE ORPI, amb el pseudònim de  “Peor” quan signava les cròniques que enviava com a  corresponsal literari de “Diario de Mallorca” a Ciutat. I, per què citam en Pere? Idò per haver estat el més fidel exponent de les ensenyances religioses dels anys 50/60, vessades  cap a aquell jovent per capellans com GABRIEL FUSTER “s’As d’Oro”, o  JOAN FONT LLITERAS, sacerdots que marcaren un punt d’inflexió en benefici de l’educació de grups d’al·lots i al·lotes, considerada com a avançada al seu temps.

DES  DE 1950 AL  1976

Teatre Principal

Al capítol 12 d’aquesta sèrie parlàvem del Teatre Oriental, o del “Recreo”, i comentàvem que a causa de la competència d’altres cinemes de la comarca i a l’adveniment del nou Teatre, denominat Principal, de la família Balaguer-Riera, aquell va haver de tancar les portes l’any 1953.

L’antic convent del frares Ligorins, al carrer del Col·legi, fou adquirit per l’esmentada família, emparentada amb els March, i es convertí en cinema, amb un ample escenari apte per a obres teatrals i amb saló de cafeteria i bar adjunt. Avui, aquest edifici, amb disseny de construcció idèntic al primitiu (amb poques variants) és el Teatre Municipal de Capdepera. L’explotació cinematogràfica del teatre Principal finalitzà l’any 1976, quan fou adquirit per l’Ajuntament.


Pere Massanet "Coix" dirigint un grup musical infantil (fotografia Antoni Flaquer)

Persones vinculades al tarannà comercial o de gestió del saló, apte per a 420 especta-dors,  amb pati de butaques, llotges i el denominat “galliner” a la planta alta, foren JAUME VAQUER MELIS “de ca’s Secretari” i la seva germana CATALINA, com a encarregats de l’empresa;  MIQUEL BESTARD RIERA “s’Electricista” i MIQUEL MOLL GARAU “Beethoven”,  operadors del cinema;  LLUIS LADÀRIA TOUS, l’acomodador;  ANTONI SANCHO CALDENTEY “Coll”, portalà-controlador de les localitats; JOAN FLAQUER “Moma” i la seva esposa MARGALIDA, venedors de cacauets i llepolies, i el matrimoni ANTONI FLAQUER “del Recreo” i la seva dona MAGDALENA, encarregats del bar adjacent al teatre.

Santa Elionor/Palau March

El Saló Santa Elionor – en honor de la benefectora senyora, ELIONOR SERVERA MELIS, esposa de JOAN MARCH ORDINAS, filla de Capdepera – no tingué altre finalitat que la de saló de reunions, encontres culturals, conferències i comèdies de caràcter escolar i alguns festival musicals de final de curs.


Elionor Servera Melis, filla predilecta de Capdepera. Donya Elionor era l'amfitriona de les vetllades de cinema d'estiu gratuïtes a Sa Torre Cega.

De l’any 1958 al 1963, Cala Rajada tan sols comptava amb aquest teatret, entre els carrers Miquel Garau i  Monges. Si a l’estiu qualcú volia veure cinema (amb pel·lícules noves de trinca, de recent estrena) havia de pujar la costa del Palau March, a sa Torre Cega. Allà s’asseien sobre el mateix trespol de l’esplanada del palau – molt a prop del lloc que ocupava, en seient, la senyora Elionor Servera, que s’acomodava en lloc preferent, ja que, naturalment, era l’amfitriona i estava acompanyada d’un seguici de servents, que també hi assistien – i, amb entrada gratuïta, els veïnats del poble podien contemplar la pel·lícula, alguns dies de la setmana, durant l’estiu. El poble sabia que hi havia cinema a ca’n March quan la torre de l’edifici apareixia il·luminada. Des de Capdepera baixava molta gent, la majoria a peu.

Sa Torre Cega, palau de Ca'n March, espaì on també es dugueren a terme projeccions de cinema.


Cinema  Juva

JOSEP BALAGUER ALONSO, propietari del Teatre Principal de Capdepera, era igualment propietari d’un solar a la barriada de na Ferradura, a Cala Rajada, per al qual havia sol·licitat projecte de construcció d’un local destinat a cinema.

La intenció de Balaguer era presentar el muntatge de la sala d’espectacles davant el Ministeri d’Indústria per tal d’impossibilitar cap nova obertura d’establiment dedicat a cinematògraf,  evitant així qualque tipus de competència amb el Teatre Principal, ja que qui primer sol·licitava tenia preferència en la instal·lació.  No obstant això, els empresaris locals BARTOMEU JULIÀ MELIS  “Pruna” i ANTONI VAQUER GARAU “Corem”,  desitjaven construir-ne un, de cinema, per a l’estiu, descobert, sense ànim de competir amb el de Capdepera, que era més aviat de temporada d’hivern, i s’apressaren a formalitzar tots els tràmits adients i  presentaren un solar al carrer Pascual Marqués, avui avinguda de Cala Agulla, i li posaren el nom de “Juva” (JUlià-VAquer). Finalment, guanyaren el torcebraç a Balaguer. Fou la victòria, en aquest sentit, de David contra Goliat.

El mes de juny de 1963 s’inaugurà el nou cinema a l’aire lliure, amb un aforament de 615 localitats. Transcorreguts 5 estius, es va cobrir i passà a desenvolupar la seva activitat durant tot l’any. No tenia escenari, però, així i tot, ocasionalment se’n muntava un de provisional per a ualsevol esdeveniment.  A banda dels propietaris, l’esposa de Julià, MARGA-LIDA MOLL COLL “Talaïa”, fou la taquillera, amb el gendre BARTOMEU SANCHO MOLL “Niu” i la seva esposa MARGALIDA JULIÀ MOLL. El porter que esquinçava les entrades al públic assistent era ANTONI NICOLAU “Botigueta”, i els operadors, JOAN FERNÀNDEZ ESPIRITUSANTO “Murta”, ANTONI MESTRE “Vell”, ANTONI FLAQUER OBRADOR “Coïx” i  MIQUEL FERRER “Gallo”.

Des de 1963 fins a 1977, els abans indicats foren els gestors del “Juva”. A partir del desembre d’aquest darrer any i fins al 2004, en què el “Juva” va tancar les portes, fou regentat per  JAUME i SEBASTIÀ MELIS MAYOL “Mengol”, i més tard per  MARGALIDA  MAYOL TERRASA  “de Son Terrassa”,  en qualitat d’empresaris. PERE JOAN GARAU  VAQUER “Cruia”,  PEP PICÓ BONNIN i LLORENÇ SERVERA  “de cal Rei” feien les funcions pròpies de  projecció dels films; JAUME  i TOMEU MELIS “Mengol”, de la seva banda, tenia cura de l’administració i control de taquillatge  i porteria.

Cine Estrella

El maig de 1965, i dedicat únicament i exclusivament al cinema, al carrer Alsedo ( avui de ses Roges) s’obrí, entre quatre murs que impedien la visibilitat des de fora, una plaça rectangular, amb una pantalla pintada a la paret i un projector col·locat a una cabina talment un molí de vent, que a la part baixa albergava un bar.

Un nou espai per als mesos d’estiu, de maig a setembre, per a pel·lícules en llengua alemanya i destinat als turistes que, cada dues setmanes, normalment, es renovaven, mentre que els films sempre eren els mateixos.

406 seients, bancs de fusta amb respatller, donaven la impressió mateixa d’aquells cinemes americans en què les pel·lícules es visionaven des del cotxe aparcat a un gran solar destinat al efecte. L’empresari, un súbdit alemany que comptava amb altres sales de cinema al seu país i una a Cala Millor, MAX WASCHINSKI,  i els seus empleats MANUEL GODOY RA-MOS, a la sala de màquines, i JUAN MARTINEZ RÓDENAS d’encarregat, integraven la plantilla del “Estrella”, que tancà les portes al setembre de 1982.

Bartomeu Melis “Meyme”