Aquests dies s'ha presentat l'Associació pel Civisme de Cala Rajada, dedicada, entre altres coses, a promoure la convivència entre veïnats i turistes. Diuen que el consum desbocat d'alcohol ha posat en perill la pròpia indústria turística del municipi, si més no la de Cala Rajada. Aquest consum, ataca el present, però també ataca el futur. Perquè tothom sap que el nostru municipi tenia (o té, encara) una gran potencialitat que podria assegurar el futur de la nostra economia per als propers anys. I aquest tipus de turisme que s'ha ensenyorat del centre de Cala Rajada el posa en perill, ja que aboca la joia de la corona municipal a la degradació total.

Però hi ha un altre perill relacionat amb el consum i amb el futur del nostru poble. És el consum de territori. S'han presentat tota una sèrie de projectes constructius que es beuran de glop molts metres quadrats de territori, i això, sens dubte, és un altre tipus de degradació. Diuen que en temps de crisi no es pot descartar cap entrada de diners a les arques municipals, però ningú no diu que el pa per avui pot ser fam per demà.

Ja sé que tot això és un tòpic, però, em sap greu dir-ho, és un tòpic ben real. No veig cap polític del govern municipal preocupat pel que pugui passar d'aquí a 10 anys, o 20, o 30. Estan massa "enfeinats" intentant arribar a final de mes o a final d'any. Però la política no només és la gestió del dia a dia, és també encaminar la societat cap a objectius més elevats que passen per pensar en el futur, per imaginar-lo i després dissenyant-lo, fent propostes que ens hi encaminin, emmarcant la política del dia a dia dins aquest horitzó al qual volem arribar.

Fins ara ben poca cosa s'ha fet per a solucionar els problemes del principal motor econòmic, com ho és Cala Rajada, i a poc a poc anam destrossant l'altre gran motor, que sens dubte és el nostru paisatge.

El govern municipal no és gens sensible ni a una cosa ni a l'altra, i per això propòs a l'Assocciació pel Civisme que inclogui la defensa aferrissada del paisatge dins els seus objectiu, perquè no podem confiar en ningú més que en noltrus mateixus. Els polítics governamentals de tots els colors i pelatges depenen massa dels especuladors per tal d'ajustar els seus pressuposts, i si han de destrossar el municipi i vendre'l a trossets per tal de quadrar els seus comptes, ho faran. I llavors tot serà renou tot l'any i mai més no podrem dormir tranquils, perquè haurem deixat que quatre bojus i economistes matin la gallina dels ous d'or.

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea