Ca Nostra 26                     


MÉS HISTÒRIES DE LA TERCERA EDAT GABELLINA




Sant Francesc d'Assís


Homenatge Joan Rai. Intervenció de Jaume Fuster
30/09/2017 



 Reivindicant a Joan Nebot "Rai"


Francesc de Borja


     

EN COS DE CAMISA

Àngel custòdi

Si no fos que la cosa és seriosa i, a més d'un futur col·lectiu, alguns s'hi poden jugar, a títol personal, algunes pessigolles males d'empassar, per no dir lesives. Si la cosa, dic, no fos seriosa podríem mig afirmar que n'hi ha per llogar cadiretes. És cert que com observador m'he situat a una part de la graderia i això, com en el futbol, fa que sigui indulgent amb els meus i crític amb els contraris. Encara que pugui presumir, no només jo, sinó molta gent que ens miram la feta des del mateix bàndol, de tenir seny i de veure les coses amb un puntet o dos menys d'irracionalitat que els que s'ho miren des de l'altre costat. És cert, que nosaltres jugam amb avantatge perquè tenim a l'abast els dos caires – potser el poliedre i tot- de la qüestió, mentre que els altres només tenen una visió focalitzada. Es podia esperar alguna cosa més que el “a por ellos”? Són capaços de pensar alguna altra cosa?

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







«Fa uns dies molts clars a Barcelona; es veu Turquia».
Apòcrif
 


Capítol 16 



ANY 1975: 
UN ANY DE LA DONA QUE DONÀ PER  A  MOLT







(1 i 2)

 
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”





En primer lloc, no vull polemitzar ni justificar els arguments d'uns i els altres, baix la meva humil opinió, a les dues bandes (govern central i govern de la Generalitat) els hi fa falta molt de mon per poder arribar a un enteniment.





Escric aquestes retxes dins una atmosfera de neguits i d'impaciències. I també per què no dir- ho: de cansament. Neguits impaciències i cansament provenen, com a espectador expectant – si la redundància és admesa- del Procés. Més tard hi tornaré. Però deixau-me dir que ara tocam amb les mans que no hi ha dos processos històrics iguals. Per a ser més gràfics: no hi ha dos processos d'independència que vagin marcats pels mateixos paràmetres, per tant, si hom els vol comparar sempre serà una operació arriscada per no dir quasi inútil. Això no vol dir que no es pugi aprendre de processos anteriors. O que aquests anteriors no puguin oferir alguns variables amb les quals ara emmirallar-s'hi.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





(1)

Subcategories