Reportatge fotogràfic de l'antic Convent de “Ca Ses Monges” de Capdepera que hem d’agraïr a Pedro Soler.  Història que fou publicada a “Cap Vermell”  temps enrere, signada per Bartomeu Melis “Meyme”.


ELECCIONS MUNICIPALS. MARÇ 1979


ELECCIONS MUNICIPALS. MARÇ 1979

 

El 3 de març de 1979 tingueren lloc les primeres eleccions municipals de la segona restauració borbònica presentant-se cinc candidatures:

 

Partit Socialista Obrer Espanyol: Salvador Moll Vaquer, Antoni Llull Sureda, Mateu Mercant Sirer, Miquel Terrasa Juan, Jeroni Alzina Mayol, Joan Nebot Vaquer, Agustí Múñoz Ronquillo, Margalida Tous Orpi, Juan Manuel Vergara Medel, Alberto Infante Muñoz, Miguel Pascual Tous, Juan Sansó Barceló i Esteva Gómez-Quintero Colom.

Unió de Centre Democràtic: Francesc J.Terrasa Femenias, Joan Ladaria Moll, Joan Pascual Amorós, Antoni Alcover Femenias, Pere Melis Garau, Miquel Cassellas Fornés, Manolo Delgado Moreno, Bartomeu Terrasa Ferrer, Miquel Cassellas Flaquer, Miquel Lliteras Garau, Bartomeu Pascual Nadal, Miquel Sancho Juan i Miquel Pascual Amorós.

Coalició Democrática: Francesc Barbón Zafra, Bartomeu Morey Melis, Bartomeu Massanet Lliteres, Sebastià Garau Sureda, Bartomeu Pellicer Flaquer, F. Javier Massanet Sansó, Antonio Sànchez Hinojosa, Josep Orpi Font, Joan Sancho Juan, Pere Garau Sansó, Nicolau Nadal Ferrer, Joan Flaquer Terrasa i Miquel Gomis Sansó.

Partit Socialista de Mallorca: Joan Pellicer Flaquer, Josep Fuster Alzina, Eusebio Reyes Simoes, Pere Nebot Massanet, Antoni Serapio Massanet, Joan Llabata Morató, Miquel Servera Sancho, Josep Flaquer Pellicer, Pere Tous Ramis, Francesc Forteza Aguiló, Antoni Servera Díaz, Catalina Pellicer Servera i Manuel Servera Pellicer.

Partit Comunista Illes Balears: Nicolau Alzina Sancho, Francisco Romera Márquez, Pere Nadal Mestre, Maria Antònia Mayol Blanes, Vicenç Marí Forteza, Fermín N. Rigo Flaquer, Deogracias Castellanos Castilla, Joan Josep Cuart Alemany, Rafael Hernández Alonso, Antoni Domínguez Fornés, Jaume Alzamora Blanes, Pere Alzamora Blanes i Jorge Fernàndez Sànchez.

Amb un cens electoral de 3.481 animes acuden a votar el 73,51% donant-se el següent resultat:

 

 

A l’Ajuntament hi pugen Francesc Joan Terrasa Femenias, Joan Ladària Moll, Joan Pascual Amorós, Antoni Alcover Femenias i Pere Melis Garau representant l’UCD; Salvador Moll Vaquer, Antoni Llull Sureda, Mateu Mercant Sirer i Miquel Terrasa Juan pel PSOE;; Francisco Barbón Zafra de CD; Nicolau Alzina Sancho i Francisco Romera Màrquez pel PCE i Joan Pellicer Flaquer del PSM.

La coalició formada per PSOE, PCE i PSM pren el govern amb Salvador Moll Vaquer de batlle. La comissió de govern, presidida pel batlle, la formen Nicolau Alzina (tinent de batlle), Miquel Terrassa, Francesc J. Terrassa i Joan Ladaria. En Mateu Mercant Sirer es nombrat batlle pedani de Cala Rajada.

Les àrees es reparteixen de la següent manera: Ordre Públic i Sanitat pertoquen al Batlle. Urbanisme i medi ambient queda en mans de Nicolau Alzina. El negociat d’Hisenda correspon a Joan Pellicer. Del turisme se n’ocupa Antoni Alcover. Dels sports: Joan Pascual. Tercera Edat i serveis socials queda en mans d’ Antoni Llull. Miquel Terrasa rep l’àrea agrícola. Educació, Cultura i Joventut és per Joan Pellicer. Jardins, il·luminació i cementiri per Pere Melis Garau. De les Vies, Obres i Brigada municipal se’n cuida Joan Ladaria i dels Transports i Comunicacions en Francisco Romera.

Al 1979, a banda de les eleccions, els gabellins feren coses, com diria anys a venir un President de Govern. Entre d’altres, el col·lectiu «Torre Esbucada» publicava una revista i creava consciència crítica i ecològica. L’associació de veïnats «Es Faralló» se dotava d’una primera Junta Directiva. Se discutia sobre un Pla General Urbanístic que possibilitava la degradació de la platge de l’Agulla i voltants. L'enyorat Colau Vives «Pota» exposava a la Galeria Serrano. Es canviaven els noms d’alguns carrers i es traslladà al cementiri la creu que recordava a la façana de l'església als «caidos por Dios y por España». Celebraren el «Primer Congrés de Municipis Turístics de Balears» sense cap tipus d’incidència sobre els municipis ni el turisme pel que s’ha anat veient al llarg del temps. Aconseguiren un servei de guàrdia de les apotecaries, això si, presentant la corresponent recepte a la Creu Roja, mediadora entre malalt i apotecari. L’Associació Hotelera presentva el primer fulletó turístic del municipi amb una tirada de 25.000 exemplars. I D. Bartomeu March feia donació, en usdefruit, de la casa materna de la costa d’en Capet, al poble.

Símptomes de degeneració monàrquica

Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta

En els últims temps, s’està donant molta rellevància, a través dels mitjans de comunicació, a la lluita feminista que la societat està portant a terme per tal d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones.  Moltes vegades mal interpretem aquest moviment feminista pel simple terme que s’utilitza. Però de fet, tant homes com dones hi tenen un paper clau i important, ja que els rols estan canviant i la igualtat de gèneres ha afectat no només a les dones, sinó també als homes.

Avui, m’agradaria centrar-me en el rol masculí, a vegades a l’ombra en aquest moviment social present.

 





No sé si la dita és molt canònica o no. Crec que la vaig sentir a dir a ma mare. He fet un mínim rastreig per internet i no l’he trobada així, però sí amb alguna variació: «esser més xerec que carn de xinxa». La volatilitat social, aquest intens i continu canviar de parers, no fruit d’una reflexió assenyada, sinó més aviat de l’oportunisme en el pitjor sentit de la paraula fa que passin aquestes coses, el que despús ahir era bocatto di cardinale, ara és pesta cernuda.

Una mica li ha passat a Vox. Fins fa quatre dies era la vedette de la política espanyola pel flanc de l’extrema dreta. Marcava paquet. Com un defensa ho fa amb el fora de joc, marcava la línia on s’havien d’arrenglerar els que volien ser pulcres i perfectes. L’anticatalanisme havia agermanat Vox, C’s i PP. L’anticatalanisme i el tufet del franquisme més ranci representat per l’amor i la devoció a les despulles del dictador. Fins i tot, en coses aparentment innòcues i que mai no han preocupat la dreta – per exemple el feminisme- miraven d’agradar-se els uns amb els altres. I evidentment, qui marcava la línia era Vox. Era l’entremaliat que gosava dir allò que els altres no s’atrevien a piular.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Per totes les propostes que aporta i la seva capacitat d'extrapolació a altres indrets reproduïm íntegre el pregó del Dijous Gros 2019, a càrrec d’Andreu Genestra


"Sense risc, no hi ha innovació. Sense risc no podem somiar. La nostàlgia sempre viurà al nostre cor però a Inca hem de convertir el Dijous Gros en la fira de l’ambició cap a un producte sostenible millor".





Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta

 

“Un imant, una força que m’empentava a un forat sense sortida”. D'aquesta forma definia un pacient de 20 anys el que suposava en la seva vida l'addicció als jocs en línia.

Durant els últims anys, juntament amb el gran desenvolupament de les noves tecnologies, han sorgit noves addiccions, com és la ciberadicció.

Hi ha esperança?

A Marce López Sirer en el 25 aniversario de su fallecimiento. Mi recuerdo.










BARCAROLA









Del Libro Casialgo de Marce López Sirer




Dijous a migdia vàrem rebre una curiosa convocatòria en el grup de whatsapp de Camina caminaràs, convidant-nos a participar en la neteja de costa a S’Illot.









Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta


La psicologia és una de les branques científiques al voltant de la qual encara hi giren moltes curiositats de la ment humana. Està probablement relacionat amb el fet que la psicologia és una ciència encara recent i ha evolucionat molt els últims anys.



Ara, no sé per quina raó, en diuen Karma. Supòs perquè sona a oriental i tot allò que prové de l’espiritualitat de per allà enfora és com a més saludable i conté elixirs extasiants. Abans, aquí potser en dirien la Providència, però sona a franquisme de sagristia i, a més, té connotacions d’un Déu venjatiu i malsofrit. Es veu que les divinitats orientals, -no sé si hi té res a veure la mística d’en Lennon, que no és altra que la de Mascaró i Fornés, el savi de Santa Margalida- són com a més condescendents o apliquen les seves ires amb molta més pardaleria que no els nostres de tota la vida.

Sigui karma, providència o ironies del destí. El cert és que la campanya electoral del PP no podia començar més malament. Totes els ponen, que diria un castís de per aquí. Primer va ser el cop efectista de les enquestes del CIS, que tothom espera com qui esperar el Mesies i que solen endevinar tant com va endevinar la porteria el mític penal d’en Campins. Un penal famós al Pla de Mallorca on la pilota, asseguren, va sortir per la línia de banda. Prodigi de la naturalesa. O de l’esperit – no diví, en aquest cas. Bé, les enquestes del CIS donaven una ensopegada tal al PP que ha fet que les rates de bord cerquin la salvació o la figurera en altres sigles. Fan carrerany anant del PP a un altre partit, sempre igual de fetjut a la recerca de la cadira municipal o autonòmica.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Amics:
Enmig de tanta tenebra i confusió, es manté clara la nostra fe i esperança. PERQUÈ JESÚS VIU. Va ressuscitar fa segles tot i que són tants els que no compten amb això i segueixen cercant-lo entre cementiris de cendres i ossos secs. Segueixen atordits entre succedanis d'aparença religiosa que només alimenten la fe de qui no s'atreveix a pensar i creure d'una manera adulta. Com a molt l'admiren entre obres d'art que, de vegades, només recorden dolor i mort.


Intervenció de Pere Cortada a la inauguració de l'exposició de GUSTAVO.



" A això, ara, s’hi han sumat les xarxes socials, les quals, en segons quins casos, s’han convertit en terreny perillós o, si no, grotesc, en mans de gent mancada d’ètica... "










Subcategories