Nacionalitzada espanyola i mallorquina d'adopció, m'encanta el nostre paisatge costaner i avui he dit prou...         

  




Això és el que me trobo dia si i dia també quan vaig a casa.


  












 "Gràcies per fer sentir al meu fill que és un més, gràcies per les hores i assajos que li heu dedicat, per l'afecte amb el qual el tracteu, gràcies per creure en ell i gràcies per pensar que la integració és possible..."



Nota d'agraïment de Claudia Suiter, professora de l'escola de ballet "Stylo" de Cala Rajada









Vull expressar el meu agraïment i donar l'enhorabona a totes les meves alumnes pel fantàstic treball que han realitzat en l'espectacle "Revista Stylo" d'aquest any.

Vull agrair especialment a Lupe Llaneras, l'actriu per excel·lència de l'escola Stylo, per la seva fantàstica actuació i a la col·laboració de Toni Melis.

Moltes gràcies a l'Ajuntament de Capdepera i a les mares que m'han ajudat: Luisa, Cristina, Nana, y María.


















 
 " Senyors i senyores de Sobirania per les Illes..., 
no seria més convenient tocar fusta, obrir els ulls i invertir els pocs milers de vots que s’aconseguiran a garantir l’entrada d’Antoni Verger al Congrés? "









Petit aclariment

El passat 27 d’abril, “un home amb un canet” va publicar una carta a aquesta revista. L'hi agraesc de tot cor. Sols que m'agradaria fer un petit aclariment:



Aquests comentaris que us faré són vivències molt personals que pens que l’amo en Toni “Coix” no coneix, però  que m’agradaria comentar per afegir una pinzellada a la imatge de Jaume Blanes"Parreta".




" Idò jo trob que l’expressió “caps de fava” (cabeza de haba, en castellà)  era suficientment ajustada  per donar entendre que peninsulars  i mallorquins que habiten  tots al mateix poble han de ser germans..."







 En Marce i en Joan, sigui en Marce on sigui, volem agraïr a en Bartomeu Melis les ratxes dedicades a na Francisca "Cetra".

Molt bé per l'amo en Tomeu des Forn. Així és com es fa poble, amb aquests detalls...





Resulta que després de tot, el que sent per tú es pena. De la rabia inicial, de l'odi infinit, dels insults que te vaig dedicar, de la tristor invasora en ser coneixedora dels fets, el que em queda és angoixa pels nadons que sobreviuen i pena per tú, covard sense valors, ànima negra i pobre.