Amb motiu de l'exposició “GRACIAS, BERLIN!” de Gustavo en aquest centre cultural.

"El nom de Gustavo aquí va associat a Mallorca i a Capdepera. Aquí va deixar una empremta molt forta i, ara, encara continua fent coses noves".
"A Berlin hi ha més de 10.000 artistes. Però Gustavo té encara una presència notable".
"Aquesta relació de Gustavo amb Berlin dona a l'exposició una dimensió que surt de lo local –Berlin- i adquireix una vessant internacional de la que poques vegades gaudim".

Inauguren "LOS DOS" en el Melis Cursach dia 3 de desembre.

"Una perruqueria és un confessionari".

"La presó em va fer més persona".

"Jo som de família espiritista i de sessions, jo n’he fetes i guiades moltes".


Continuam l'entrevista a Martí Adrover Melis, Tino. Perruquer i dissenyador de moda (modiste), però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Innovador, creatiu i sobretot molt treballador. En aquesta segona part parlam sobretot de tres temes: la religió (especialment, de l’Esperança), l’homosexualitat (la presó i la política) i la festa (el carnaval). Però la feina sempre enmig. En Tino no defuig cap tema, és més, s’hi esplaia amb tot luxe de detalls. En aquesta segona part, podem veure el Tino més tendre i proper, i sempre a cor obert.

"No he tengut mai un no per ningú".

"Em sent reconegut i conegut a Capdepera i a fora"

"Mai he desfet un vestit"



Martí Adrover Melis, Tino. Mestre artesà i artista, ha excel·lit en tots els camps a que s'ha dedicat. Perruquer i dissenyador de moda (modisto) però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Apassionat per tot allò on posa les mans i sobretot gran treballador. Feiner. Donat que feia feina per als "grans dies", no podia celebrar ni Nadal ni Pasqua, així que, per a ell, la gran festa de tot l'any eren els Darrers Dies. Com si fos un nin petit, diu que té ganes d'arribar als 80 anys. N'hi queden dos. Gran conversador, si tens temps, és un delit parlar amb ell, o sols escoltar-lo. Tanmateix un demana i ell respon el que vol.


Una magna i detallada entrevista de tretze pàgines que la vos oferim en pdf.
Tot just començar Domingo Mateu, l'entrevistador, recorda el pròleg que Jaume Santandreu escriví a Pere Orpí amb motiu del seu llibre "Encara que no em donin la paraula" (1975) com “un pagès de pau, un camperol d’infinita paciència, un sembrador de sonets dins els “catorze solcs xops de cadència”, un expert “marger de poemes”.

Mina Delic és una fotògrafa sèrbia, periodista de formació, que treballa a Capdepera.

S'autoqualifica com a "narradora d'històries visuals" i és col·laboradora de la prestigiosa revista National Geografic.





La principal novetat d’aquest curs és que les classes són presencials a tots els nivells


"...ha vingut justet aconseguir la llampuga que necessitàvem"

"A les adolescents que vulguin dedicar-se al teatre les diria que somiessin fort i molt, que en aquesta vida sempre et penedeixes més del que has deixat de fer que d'allò que fas. Que tirin pel davant, pel camí dret... si s'han de penedir sempre hi seran a temps".

Si hi ha una tot terreny teatral a Capdepera, aquesta és Toti Fuster. L'any que ve farà 30 anys dalt dels escenaris quan, als quinze anys, la seva presència omplia d'energies qualsevol escena.
Ha interpretat, dirigit, format i organitzat teatre a Capdepera però des de fa tres anys s'ha significat professionalment tant en la interpretació com en la direcció o producció-distribució d'obres.
Un ampli bagatge que voldríem analitzar des dels inicis. Dia 1 estrena LLOP amb ES MUSSOL. Va molt enfeinada, de fet l'entrevista continuarà passat l'estrena. Som-hi!

"...la gent jove no té res per comprar en el poble. Indirectament s’està dient a la gent jove que surti del poble perquè aquí no  trobarà obra nova a un preu raonable".

"..a Cala Rajada l’habitatge esta molt car, podem estar davant una altra bimbolla immobiliària"

"Hi ha poc mercat de lloguer al nostre municipi"



"...per a mi és, literalment, un somni dirigir la banda de música."

"A ca nostra sempre s'ha escoltat i fet música. L'instrument el vaig triar mirant la televisió, veient na Lise dels Simpsons, vaig dir: " Això m'agrada!".



"En Llucià és un percentatge molt alt de la Banda. Podríem dir que un 49%. Quan ho deixi serà gros".


"...vaig proposar que la Banda participi més als cercaviles, a les festes i actes... fer-se present, fer-se més visible". 


"La missió que jo m'impòs és reconstruir la Banda i dur-la als nivells que va tenir fa uns anys. Record que quan jo era "petit" la Banda de Capdepera era un referent de Mallorca".



Una vegada acabat el curtmetratge "Un invierno en Cala Agulla" i abans de l'estrena oficial al Teatre de Capdepera

(fotos: imatges de la pel·ícula)  "...ha estat el millor curtmetratge de la nostra classe al festival ''Inexperto'' que organitza la universitat per votació".


"Tenc una beca esportiva universitària completa, per jugar a bàsquet i alhora estudiar, en el meu cas psicologia. Jugaré la lliga universitària de la zona on es troba la universitat, NCAA D1 Robert Morris University de Pennsilvània."















 "Procur que tota la meva obra sigui harmoniosa de figura, de color, de forma, de textura, etc. A la vegada que la figura que adopta no és abstracta, més aviat està definida amb línies corbes i desprenent-me de tot allò que no sigui necessari. Això intent fer-ho tant en pintura com en escultura".



"El problema de fons que tenim ( a nivell polític general) és que moltes vegades feim debats fora matisos, no sabem dialogar i les coses es plantegen en termes de blanc o negre"



"... ho hem vist amb la pandèmia, tenim un model econòmic molt poc resilient, i un mínim canvi extern l’afecta dramàticament." 

"S’han de replantejar les obres públiques, per exemple no és casual que es rompi el passeig Marítim sistemàticament, tampoc és casual que tinguem un ajuntament que ho ignori completament i que la solució a una llevantada sigui tornar a formigonar la costa".



"Mon pare és gabellí i jo em considero gabellí d’adopció..."

"El canvi energètic passa per dos qüestions majoritàriament a les Illes: per un costat està el consum elèctric (al voltant d’un 40% de les emissions de Balears) i per altre costat la mobilitat (terrestre, marítima i aèria repartides a terços)".

"El model “d’un cotxe per persona” que tenim a Mallorca no és sostenible, ni per Mallorca ni per la resta del planeta".

"Com a Institut d’Energia feim inversions a les escoles i les subvencionam al 100%....Això ho hem ofert a tots els ajuntaments, el de Capdepera inclòs. i no ha contestat".

"El teatre d'aficionats és fet per la gent del poble i per al poble... És una cosa molt local i quan surts del mateix poble, ja perd interès".



"Dramatitzar ajuda sempre a desenvolupar la imaginació, estimula l'espontaneïtat i ens manté atents. Paral·lelament, també ajuda a desenvolupar la sensibilitat i la capacitat de percepció.



"...veig pocs esforços per part de les administracions públiques per reforçar-les. La cultura en general sempre s'ha vist com una despesa, no com una inversió. Mentre no canviem aquesta visió, anam malament".





Extens, bell i històric reportatge fotogràfic de Claudia Suiter com a ballarina al final de l'entrevista

"El COSMIC DANCE a la Torre de Canyamel no és una exposició més. Primer, pel contrast, i després que també forma part del Ball Còsmic, com nosaltres o els qui la van construir. M’encanta la connexió entre esta antiga torre i la meva obra, penso que es veu molt bé en aquest espai....Canyamel transmet una energia especial i m’ha impressionat moltíssim."



"Jo he volgut dir alguna cosa sobre l’essència de la natura, no he volgut representar la naturalesa. He volgut transmetre que hi ha un “ball còsmic”, que ballam tots, del que formam part tots. No sabem com ha sorgit, com ha estat fet... Ho faig en blanc i negre perquè així es pot veure com tot esta relacionat".


El polifacètic autor acaba de publicar una nova novel·la, Mirant el silenci, esperada pels seus fidels lectors.





"De relats de ficció és el meu primer relat llarg. Si hagués escrit deu novel·les t’hauria dit «escric d’aquesta manera», però no. Jo allò que vull és que el que escric sigui creïble. Soc molt poc afeccionat a la ciència-ficció, jo vull que la gent pensi que allò que llegeix podria haver passat".