Ens parla de l’Assemblea Ciutadana pel clima de Mallorca







" Crec que, per a la majoria de gent que hem participat, ha estat un procés que ens ha creat un compromís molt fort com a grup i com a persona". 

La companya Ani Muñoz ha participat en el debat  que pretenia respondre a la pregunta “ Què necessitam fer a Mallorca abans de 2030 per afrontar l’emergència climàtica de forma efectiva i socialment justa?”. A més ha estat triada com a una de les portaveus del grup-

Han estat quatre mesos de treball intens, seguint un procediment participatiu “molt seriós i productiu”, que ara dona els seus fruits en forma de 56 propostes, de les quals 32 han comptat amb més del 90% de suport del grup.  Fa uns dies les presentaven a Ca n’Oleo a la Universitat de les Illes Balears.

Parlem amb ella perquè ens expliqui com ha anat el procés i les seves sensacions. Recordem que “el contingut de les seves reflexions i debats, s’ha mantingut confidencial durant tot el procés”, per tant han hagut d’esperar a fer la presentació per poder parlar-ne.

- Ani com entres tu en a l’Assemblea Ciutadana del Clima de Mallorca?
- Ens digueren que s’havien enviat més de  10.000 invitacions aleatòries per convidar a participar-hi, a gent de Mallorca de diferents edats, situacions econòmiques, estudis, etc... De la gent que vam contestar per participar en aquesta Assemblea pel clima, se va fer un triatge tenint present les situacions de cada un. Van triar 60 persones, d’edats entre 18 i 70 anys (o més), de distints punts de l’illa, amb diferents nivells econòmics i d’estudis. De la nostra comarca van seleccionar un jove de Son Servera i a jo de Capdepera .

- Com eren les “jornades de treball” del grup? Com us organitzàveu?
Vam començar per l’octubre i ens hem reunit en cinc ocasions, en dissabte des de les 9 del matí a les 6 de l’horabaixa, per treballar els distints temes proposats. L’estructura de les reunions era la següent: de matí venien experts que ens parlaven de del tema que tocava és a dir transport, energia, model de consum, aigua, ecosistemes, i, educació i conscienciació. Els experts eren molt variats, des de professors universitaris, tècnics o treballadors... ara no record el nom de tots però va venir, per exemple, un professor de la Sorbona que va fer la proposta Paris 15 minuts, que vaig trobar molt interessant. Estava molt ben organitzat perquè els experts tenien un temps limitat, devers quinze minuts cada un, de forma que havien de donar informació concreta i sintetitzada. També van escoltar els agents socials per donar la seva visió dels remes amb els qui estaven relacionats, com ara el president d’Endesa, els sindicats, el GOB o Greenpeace, que ens donaren unes pinzellades de cada tema.
Al capvespre feien feina en petits grups, mitjançant els mediadors que van fer una gran labor i que duien tot molt controlat a nivell de temps i  dinàmica de treball. Nosaltres fèiem les propostes, que se duien al grup on s’exposaven i se consensuaven (de vegades costava molt  i d’altres manco), després se redactaven i se duien a l’assemblea. S’apuntaven totes les propostes fetes pels altres grups i se votaven amb un m’agrada o no m’agrada. Se feia un triatge de totes les propostes i sortien les propostes que havien tingut més adhesions i les tornaven a mastegar per a fer el redactat definitiu.
Una vegada redactades passaven a mans d’experts jurídics. Penseu que els qui formàvem  l’assemblea som gent normal i corrent i necessitaven d’aquesta pinzellada legal  abans de redactar la proposta definitiva. Van sortir 56 propostes, totes amb la seva justificació. 

- Quina implicació institucional hi havia, a part del suport a l’organització?
- Va venir la vicepresidenta del Consell i se va comprometre com a institució, abans de iniciar el procés, que totes les propostes que tinguessin més d’un 90% de suport  ho durien a terme, i si no arribava al 90% s’estudiaria. Això suposava molt de compromís.

- Quan vàreu acabar els treballs...
- Quan s’acabaren les cinc assemblees vam fer la presentació, a una roda de premsa a Ca n’Oleo, a la Universitat. Prèviament havien nombrat sis portaveus, jo vaig som un d’ells, suposo que per edat, ja que n’hi ha gent jove molt competent i preparada. A nivell d’informació jo tinc el problema que som a Capdepera i resulta més complicar moure’m. Per assistir record que ens deien que millor si usaven transport públic o ens organitzessin fent cotxades, però les assemblees eren a Calvià, Sineu, Pollença... i no sempre és tan fàcil arribar.

- Hem vist que el percentatge de participació a les assemblees és molt alt...
- D’entrada  quan arribàrem allà no coneixes ningú, no saps de que van, comences a sentir xerrar a un i l’altre i et sorprens. Hi havia empresaris, treballadors, estudiants, hotelers... Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és com s’ha treballat això, insisteixo que estava tot molt ben preparat i organitzat,  i els mediadors són uns fenòmens en el sentit que han sabut, sense dirigir-nos, fer activitats que ajudessin al debat i la presa d’activitat. Des d’un primer moment ens van dir que calia saber escoltar, respectar totes les opinions... i se va crear un ambient molt bo en el grup. Tot i que hi havia moltes diferencies d’idees el nivell de discussió, que no enfrontament, ha estat profitós.

- Què ha suposat a nivell personal, participar en aquestes assemblees?
- Crec que, per a la majoria de gent que hem participat, ha estat un procés que ens ha creat un compromís molt fort com a grup i com a persona. Hem arribat a la conclusió  que si podem fer qualque cosa, no sols com a grup sinó també individualment podem transmetre aquest compromís.

- I que diries als qui qüestionen el canvi climàtic?
 - Jo sempre dic una cosa. Hem tingut la desgràcia de viure una pandèmia, hem estat tancats set o vuit mesos, amb més o manco restriccions,... I us recordeu com es veia el cel? O quan sortíem pel cam sentien l’aire diferent. Poden discutir els que diuen els científics o no creure les dades que aporten per seguir vivint com si no passés res.
Hem de ser conscients que hem de fer un canvi d’hàbits en les nostres vides.  Segons quines mesures s’apliquin duran unes conseqüències, és clar. Fa cent any quan sortiren els primers cotxes els que no tenien s’escandalitzaven, ara a cada casa hi ha dos cotxes a la porta.  Que proposem reduir el turisme o el nombre de cotxes de lloguer, idò  si perquè pensem que això dona qualitat de vida a Mallorca. Per exemple, si s’amplia la xarxa de transport públic se pot evitar la necessitat de llogar un cotxe. Totes les propostes poden ser complicades d’aplicar però o canviem la manera que  tenim d’afrontar la vida o...

- I ara?
- Se va fer una presentació a la premsa. Una altra al Govern Balear amb la presidenta Francina Armengol; el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir; i la consellera d’Agricultura i Pesca. Mae de la Concha. Va ser una reunió molt profitosa i valoraren molt la nostra feina.  Se n’ha fet una altra amb el Consell de Mallorca, i no puc dir molt perquè no vaig poder anar, però també va haver molt bona disposició.
Ara falta una reunió amb els portaveus dels distints grups polítics, que crec que s’ha suspès per qüestions d’agenda. També he de dir que només havien confirmat l’assistència el PSOE, Més i Podemos... els altres encara no han contestar. Ara  veurem quan es fa perquè aviat entrarem en període electoral.
De l’assemblea com a tal n’hi ha molta gent que vol seguir i dia 25 ens hem de veure, fora del que és el procés que hem dut a terme, i decidir què farem. Una vegada que hem fet la proposta i estam motivats, ens hem de tornar a casa i llestos? N’hi ha gent que té ganes de seguir actius, però no sé que es farà, però se prendran decisions.
 Moltes gràcies Ani, ja saps que estam a la teva disposició per difondre les propostes de l’Assemblea i futures aportacions.

(*)Per ampliar la informació podeu enllaçar la notícia de la presentació de les propostes.

Clica per enllaçar l'article