"...gràcies a la meva afecció per la fotografia antiga i l'interès pel patrimoni de Capdepera he pogut arribar a les petites històries..."




A un bar, entre amics, vàrem poder conversar amb Toni Coix, demanar-li pel llibre que va veure la llum aquest estiu passat, "La meva Cala Rajada". Una obra que mostra un sel·leccionat aplec de fotografies de la localitat, sàbiament complementat per la seva pròpia veu així com la d'experts col·laboradors. En un moment personal en el que se sent il·lusionat, Toni també ens va volgut compartir els seus projectes, sempre relacionats amb el món de la imatge, el d'un paradís que ja anyoram, i el patrimoni cultural de la terra que ell tan estima.

- Per les festes del Carme es va presentar el llibre "La meva Cala Rajada". Quina acollida ha tengut per part dels lectors?
- Estic molt content per l'èxit que ha tengut. Sobretot m'ha agradat la gent major, persones, veïnats meus que tenen 90 anys o més que m'han fet recordar coses que el meu cap ja havia perdut. La meva intel·ligència ja l'havia oblidada... I també perquè ells mateixos m'han donat l'enhorabona per fer-los a ells recordar.


- Aquesta obra conté una acurada sel·lecció d'una gran recull d'imatges que amb el temps has replegat. Quantes calcules que en tens?

- En tencs moltes, 800, 900... i de totes les èpoques. 

- Te'n recordes de quina va esser la primera fotografia que vares aconseguir?
- Això no ho recordo... però si que fa molts d'anys ja era col·leccionista i me n'anava a la plaça Major de Madrid i a la plaça Reial de Barcelona, a comprar i a intercanviar. També en el mercat de Sant Antoni de Barcelona. Sobretot hi vaig trobar moltes fotografies de Cala Rajada, de residents, de la Residència, de madrilenys que havien enviat fotos (i postals) del Port des dels anys quaranta en els vuitanta.

- Com va néixer aquest afany de col·leccionar imatges de la zona?
- Tot va començar en els anys quaranta, d'al·lots. Totes les cartes venien amb el seu segell de diferents llocs, però amb el temps això va anar a menys i em vaig passar dels segells a les fotografies. A més ja el meu pare era fotògraf. Era l'únic que hi havia a Capdepera. Tenia l'estudi al carrer Migdia. Molta de gent encara té imatges d'aquella època amb "Fotos Flaquer" darrera. Era un estudi envoltat de vidres perquè hi entrés molta llum. Hi havia un quarto negre amb una bombeta petita vermella per poder-hi revelar. Allà dins a unes cubetes hi posaven el material fotogràfic i el penjaven amb unes pinces perquè se secqués i sortís el revelat. El meu pare era al·lèrgic al sulfat de plata i en els voltats del 56 ho va abandonar totalment. Ell que havia nascut l'any 1899, va muntar el primer estudi fotogràfic del poble el 1823. El seu mestre va ésser Amadeo Alou, que tenia un estudi fotogràfic a Palma i era amic del meu padrí. Aquest senyor, Amadeo també venia els estius i quan se’l sol·licitava. Feia fotos a un estudi que tenia a sa Pedruscada amb una càmera de fusta antiga, i llavors les revelava a Palma. 

- Què recordes més d’aquella època?
- Recordo que a un quarto amagat, dins uns caixons de fusta, hi havia una quantitat de clixés i de fotos que els clients no havien vingut a cercar o que estaven mal fetes. La meva germana ho va tirar tot. El nostre pare li va donar la casa de Capdepera amb herència i en els vuit dies ja l’havia llogada. A mi em va tocar la casa de Cala Rajada. Jo em vaig endur les fotos de la família i dues càmeres fotogràfiques, les més modernes. Antigament les màquines no eren "antigues" eren "velles"!... I clar, les màquines velles es quedaren a Capdepera i no les vaig tornar a veure... Això era la mentalitat dels anys setanta, l’antic era vell, i no es valorava.

- Doncs això de la fotografia ja ho duies dedins des que eres nin...
- I ara, amb el que estic fent, ho he pogut relacionar amb el patrimoni de Capdepera. Vaig tenir un mestre, en Toni Flaquer Reinès, que donava repàs. Aquest senyor l’any 1936  havia estat represaliat mentre preparava oposicions per Secretari d'Ajuntament a Madrid i el varen dur a treballar en els camins de les muntanyes d'Artà. Era cosí meu encara que em guanyava de 28 anys. És una persona molt recordada perquè el 90 o 99 per cent de la gent que ara som majors, homes i dones, tots anàvem a repàs a casa seva... Recordo que els estius entre els anys 1947 i 1955, els capvespres dels dissabtes ens duia a visitar en bicicleta tots aquests llocs del patrimoni de Capdepera i ens donava una explicació de tot el que veiem: talaiots, torres de defensa... Ens va inculcar un interés cap a la cultura nostra a tots els de la meva generació que anàvem a repàs amb ell. S'ha de tenir en compte que en aquella època a l'escola ens ensenyaven història d'Espanya però no la d'aquí.
Més endavant el mestre oficial del poble, Miquel Moll "Talaia", Marcelino López i el mateix Toni Flaquer varen muntar una acadèmia a la casa que el primer tenia en el carrer del Pla d'en Cosset. Allà estudiarem tots els que cursarem el batxillerat.

- Ara mateix, quins projectes tens en marxa?
- Ara publico regularment a la revista Cap Vermell la història de les 15 torres de defensa que hi ha en el municipi. De fet ja n'han sortit quatre: la torre de n'Anyana, la d'en Guiscafrè, la d'es Claper i la de S'Heretat.
Jo no tenc cap interès en ésser protagonista, però gràcies a la meva afecció per la fotografia antiga i l'interès pel patrimoni de Capdepera he pogut arribar a les petites històries com ara les de les torres de defensa de Capdepera. A través de fotografies antigues i actuals puc mostrar per internet a totes les persones interessades a conèixer la nostra història i patrimoni moltes vegades desconeguts per manca d'informació.
No es tracta d'una investigació acadèmica, és més un recull amb el que vull apropar a la gent les petites històries del poble.

- Toni, tens un gran arxiu d’imatge de tot el poble i municipi. Com t’agradaria que es pogués conservar en el futur?
- Tinc demanat a la família que tot aquest material passi a l’Arxiu Municipal, perquè així tothom el pugui veure.

- I ja per acabar, vares canviar el cercar per fires i mercats, per trescar per internet. Com et vares introduir en el món digital?
- El meu fill que es va llicenciar en Econòmiques, amb 14 anys ja va comprar un ordinador i a partir de llavors sempre vaig veure ordinadors per dins ca nostra. Per internet he pogut trobar moltes fotos. Les que no he pogut comprar les he copiat ...