Acabem el mes de març amb la inauguració de l’exposició del pintor gabellí Jaume Mercant al Centre Cap Vermell. Les obres exposades, seleccionades per la pròpia Esperança,  fan un recorregut cronològic per  l’obra de un dels “pintors importants de les Illes Balears”. N’Esperança ha preparat l’exposició i un impressionant llibre que recull aspectes biogràfics i artístics de Jaume Mercant i alhora també la catalogació més important que s’ha fet de la seva producció pictòrica.

Aquesta és la conversa que hem tingut amb n’Esperança per parlar de l’exposició i del llibre sobre en Jaume Mercant:

- Com sorgeix l’idea d’escriure el llibre i fer l’exposició, i quina relació té un amb l’altre?

- La iniciativa  va sorgir a l’any 2018, quan en Miquel Llull “Recreo” me va proposar fer un llibre sobre un pintor de Capdepera i jo li vaig demanar “I quin pintor és? No serà en Mercant?” I sí, era en Mercant. Jo tenia una coneixença amb en Mercant i una certa «relació» a nivell artístic prèvia, ja que, juntament amb altres companyes vam  fer un treball de final de curs a la Universitat sobre la figura i l’obra de Jaume Mercant. Aleshores me va fer ganes fer un estudi bastant més ampli, que, vist amb perspectiva, poc te a veure amb aquell petit treball que vaig fer a la Universitat. Vaig dir que si sense dubtar.

La cosa se va complicar per mor de la COVID. Pel tema de la pandèmia, en un primer moment, va ser difícil treballar en el llibre: biblioteques tancades, no podia anar a veure els quadres dels col·leccionistes privats (públic just n’hi ha un)... Finalment he pogut finalitzar la feina i el llibre està acabat i a punt de publicar.

La exposició va sorgir a partir del llibre. Va ser en Pere Cortada i l’Ajuntament de Capdepera, que me varen proposar fer una exposició. Jo coneixia les obres, tenia contacte amb els col·leccionistes...Pensarem que era el moment oportú per a fer-li un homenatge. Homenatge per altra banda més que merescut, sobre tot tenint en compte que és el pintor de Capdepera amb més dimensió.

- D’on surt el teu interès per en Jaume Mercant?

-  És curiós perquè  vaig descobrir en Jaume Mercant estudiant sa carrera.  No sabia qui era aquest senyor. He de dir que jo visc a un parell de quilòmetres de Capdepera, hi tinc família, ma mare era gabellina i  no n’havia sentit parlar mai. El vaig conèixer mentre estudiava a la Universitat, i en aquell moment me va interessar i vam decidir fer el treball sobre aquest pintor l’obra del qual sempre he considerat molt poètica.

- Què ens podries dir, en general, de la seva obra i de la seva personalitat, que pensam es troben molt lligades?

- Bé, va molt lligada i no, en el sentit que ell als inicis (com gairebé tots els pintors) comença imitant, copiant, té  influències diverses, i la seva evolució s’encamina ja de ben prest cap a trobar una personalitat pròpia, cap a un llenguatge i un estil personal. És a partir dels anys cinquanta quan la seva obra comença a definir-se i a plasmar la seva personalitat.

La seva obra més emblemàtica, quan ell ja és en Mercant amb veu pròpia, reflecteix una personalitat molt íntima, molt poètica, carregada de sensibilitat... i ell per altra banda tenia una personalitat força esquerpa, poc sociable, desconfiada... Crec que era una persona amb molts de caires, contradictòria, però que tenia una gran sensibilitat. Una sensibilitat que no mostrava; era una defensa, com una mena de barrera cap a l’exterior. I després era bastant vanitós, contràriament al que pugui parèixer era poc humil: en qualque moment s’atreveix a dir que és millor que Van Gogh. Si  bé se va prodigar poc i feia poques declaracions, les que feia eren “especials i provocadores», no passaven inadvertides. Sigui com sigui certament la seva personalitat va condicionar que la seva obra fos poc coneguda per un públic més o manco interessat per l’art, fins els anys setanta

- Se pot afirmar que Mercant no va ser reconegut com a pintor a Capdepera, de fet s’acabà anant a Palma. Perquè creus que no tenir reconeixement al seu poble, per la seva personalitat o perquè en aquella època no havia mercat d’art aquí?

- Crec que va tenir una relació d’amor-odi amb el seu poble. Ell no se va sentir comprés en cap moment a Capdepera. Ja de ben petit ,quan va començar el seu interès per la pintura, ni els seus pares ni els companys ni al seu àmbit més proper entenien aquella afecció que tenia el nin Jaume. Hem de pensar que era estrany, en els anys vint, a un poble com Capdepera allunyat de les novetats i esdeveniments artístics i intel·lectuals, que un nin amb poca formació i sense referents artístics tengués aquella atracció per la pintura. Per altra part crec que també hi va haver posteriorment motius polítics...ja sabem que  Capdepera sempre ha estat un poble molt polititzat . De totes maneres la seva percepció personal sobre el rebuig o no, no acaba de ser del tot objectiva. Es a dir crec que es tracta més aviat d’una percepció, no tot aquest rebuig que ell diu està fonamentat.

Per altra banda Capdepera, com la resta de pobles de Mallorca, era la perifèria. Allà on havia un poc de moviment artístic era a Palma i per ventura un poc a Manacor, per tant si volies ser qualcú en el món de l’art havies d’anar a Palma. I és la decisió que va prendre finalment, per bé que quan va ser a Palma se va dedicar a professions que no tenen res a veure amb l’art. De fet no va viure mai de la pintura, va haver de fer altres feines per sobreviure. A pintar s’hi dedicava quan podia. Les seves exposicions més importants són a partir dels anys setanta. El 1970 es jubila i a partir d’aleshores si que es va poder dedicar exclusivament a pintar, però no va poder viure mai exclusivament de la pintura.

El seu estil no va ser fàcilment comprés, va costar. A  la Mallorca dels primers anys cinquanta se feia un tipus de paisatgisme de caire acadèmic, postimpressionista i amb reminiscències modernistes promoguda per una burgesia poc preocupada per la cultura però principal clienta i a més auspiciada per una crítica de caire tradicionalista i poc interessada a l’entrada de corrents artístiques internacionals i d’avantguarda. Mentrestant Mercant ja havia iniciat un camí personal, feia un paisatgisme molt diferent: observa el paisatge, l’assoleix i a partir d’aquí l’interpreta, i la llum, les formes, els colors, els volums i l’atmosfera es va tornant  més subtils, més estilitzats. La seva pintura tenia una personalitat pròpia, inconfusible que  va costar ser acceptada. A part que se va prodigar poc... com era molt desconfiat no acceptava totes les exposicions que li oferien. Si no record malament, a l’any 1954 fou un dels seleccionats, juntament amb Josep Bover i Bússer a participar en una mostra de pintors espanyols i estrangers a París,  en la que participava en Picasso, i no sabem per quin motiu al final no va anar-hi. Vull dir que ell tampoc no va aprofitar els moments i oportunitats que se li oferien. Sempre es pensava que l’havien d’enganar i va desaprofitar moltes ofertes, la qual cosa va jugar en contra seva.

-A les obres de maduresa d’en Mercant, quan ja té el seu propi estil, hi ha un detall curiós i és que no surt gent als seus paisatges, semblen paisatges distòpics futuristes deshumanitzat... Què et suggereix?

- Primer, els seus paisatges són moltes vegades composicions perquè , si bé ell recorre al seu entorn, al que l’envolta a allò quotidià, sempre modifica els motius. Els canvia segons el seu estat d’ànim, segons el seu moment vital. I posa o lleva segons el que vol representar en cada moment. En realitat els seus paisatges són paisatges interiors que reflecteixen una manera d’estar al món i una manera de percebre un entorn determinat. Sempre xerren  d’ell mateix i de les seves circumstàncies vitals. És a dir són quadres de llocs concrets però passats pel seu tamís i que mostren una poètica molt especial, molt personal. Ell no vol ser realista, ni mimètic sinó que vol suggerir, expressar sentiments i idees, provocar emocions.

- Un altre punt de la seva obra és la repetició de temes. Repeteix imatges del castell, de carrers de Capdepera o de Palma, pels que mostra certa predilecció.

- Exactament, ell sempre va mostrant el que te devora, el que l’envolta. Fins el 57, quan parteix cap a Palma, va repetint la mateixa temàtica: Capdepera i el seu entorn. Pinta Son Moll, Cala Agulla, Cala Rajada, les coves d’Artà, carrers de Capdepera i  el castell moltíssim, entre d’altres coses perquè el veia des de ca seva i el castell és molt atractiu. Tots els pintors de Capdepera l’han pintat! També va pintar un poc Artà perquè la seva dona era artanenca.

Quan es trasllada a Palma canvia la temàtica. Comença a representar el Secar de la Real, perquè va viure allà els primers quatre anys, i després pinta Andratx, Puigpunyent, Peguera...un poc de Tramuntana i sobre tot els carrers de Palma i els seus racons. Fa molts de paisatges urbans desèrtics. Moltes vegades pinta cases amb fum i llum, que indiquen que estan habitats però no surten persones, és com si estiguessin recloses a casa.

 En una entrevista va dir que ell podria pintar  tota la vida el seu carrer. No l’interessaven els grans temes, sinó el que tenia a prop, el seu entorn més estimat i vital.  He de dir que quan és a Palma pinta paisatges de la ciutat, però eventualment segueix pintant Capdepera, la seva pàtria gabellina la tenia sempre molt present.

- Un altre element que crida l’atenció de la  seva obra és el color, la llum. Les seves obres tenen colors estranys, més propis de la sortida o posta del sol.

- Ell valorava molt la llum, era una de les seves preocupacions més grans. Usa aquests colors per la percepció tan poètica que té del paisatge. Ell deia «jo pinto el paisatge com el veig però sempre bonic», com s’ho imagina . Li agradaven molt el moments crepusculars, la posta i la sortida de sol perquè precisament són els moment en que la llum té aquesta cosa suggerent, especial, poètica... són els moments més màgics. De fet la seva pintura s’acosta un poc al realisme màgic. També  té certes influències dels simbolistes usa aquests colors ocres...  i fins i tot alguns crítics han classificat la seva pintura com a pintura metafísica. Crec que és una mica exagerat, però el cert és que en té alguns trets, com així també té alguns quadres propers al surrealisme.

- Que destacaries de la seva obra, que no hem comentat?

- Un tret molt curiós, que destacaria és que té certa influència del japonisme. El japonisme va ser una mena de tendència que va sorgir a Europa a mitjans segle XIX i va durar fins del anys 30 del segle XX, que va influir en molts de pintors catalans. Curiosament en Mercant va conèixer en els any 30 un pintor japonès que li deien Mikuomo. Però crec que més que influenciat per Mikuomo, a Mercant el van influenciar més  pintors catalans com Santiago Rusiñol,  Oleguer Junyent o Isidre Nonell els quals havien estat també influenciats pel japonisme

La influència del japonisme s’aprecia en varis  aspectes, però és especialment destacable en el que s’anomena “estil silueta”, que és aquesta forma de pintar objectes de colors foscs com a retallats o mineralitzats, contrastant amb un fons molt més clar.

També són molt destacables les composicions que fa, situant dos arbres , un a cada extrem del quadre i simètrics, arbres que tampoc són reals (són sempre molt llargs, amb troncs molt prims i allergats), que són pura composició, un exercici d’estil. És un recurs que usa per emmarcar el paisatge i per eixamplar la distància, entre un primer pla i el fons que es troba molt lluny. A l’exposició se pot comprovar en qualque quadre i al llibre n’hi ha molts d’exemples.

- Trobes que amb aquesta exposició i el llibre, hi ha un retorn de Jaume Mercant a Capdepera per la porta gran i se li fa un homenatge com mereix?

- Jo crec que si hagués estat un altre poble, francament, ja tindria un carrer perquè és un pintor que dins l’àmbit de les Illes Balears està considerat com un magnífic pintor. Evidentment és un paisatgista, no és un pintor d’avantguarda, però és un paisatgista que té una obra fruit d’una acció solitària, molt personal. Crec que té suficients valors, a més de ser el pintor de Capdepera que ha tingut més dimensió, com per fer-li un just homenatge i que la gent el pugui conèixer. Curiosament hi ha molta gent de  Capdepera que no el coneix. I no només parl de gent jove.

Aquesta exposició i el llibre, és una forma de donar a conèixer la figura de Jaume Mercant i la seva obra a tota la gent que no sap ni de la seva existència.

A l’exposició, es clar, només hi ha una petita part de la seva obra, que és molt més extensa, però per qüestió d’espai he hagut de seleccionar. L’exposició fa un recorregut cronològic per totes les seves etapes on es veu clarament la seva evolució artística. A l’exposició la quantitat d’obres de cada etapa està en consonància amb la quantitat d’obra d’obra que es coneix o es conserva de cada una. Hi ha dècades en que hem localitzat poca obra, com en els 20, i d’altres més productives, com els 50, 60 i 70.


-  Parlem del llibre. Com el consideres tu?

- Per una part està la catalogació de l’obra, que és fins el moment la més amplia que s’ha fet. La  més important que s’havia publicat fins aleshores va ser el catàleg editat amb motiu de l’exposició antològica de la Llotja del 1989, comissionada per Joan Maria Palou, que recollia poc més d’un centenar de quadres. En el meu estudi n’hi ha 265, que inclou a més dels olis alguns dels esbossos que realitzava abans de traslladar el motiu o paisatge al llenç, i una aquarel·la de les escassíssimes que va realitzar. A més moltes de les obres que surten al llibre són inèdites, i altres que surten com a “ sense referència bibliogràfica” probablement també ho siguin. Evidentment la catalogació no pot ser mai absolutament total perquè sempre queda alguna obra sense localitzar,però si la més completa que s’ha fet fins ara. Així mateix crec que el fet de que sigui el primer estudi sistemàtic que es fa de l’obra de Mercant, té un valor indubtable.

Crec que al públic en general, als no especialistes, pot ser els interessarà més la seva biografia i el context general que va viure. En canvi les persones més interessades en la part artística hi trobaran una recerca laboriosa, comentaris d’alguns dels quadres, a més de connexions estilístiques , iconogràfiques, històriques, artístiques i compositives d’algunes de les obres.

- Si vols afegir alguna cosa més...

- Vull aprofitar per agraïr a l’editorial i de manera especial a Miquel Flaquer “Recreo” perquè va ser el primer que me va proposar el projecte; a l’Associació Cultural Cap Vermell la seva col·laboració i implicació en tot allò que fa referència al llibre; als ajuntaments de Capdepera i  Sant Llorenç,  per la coproducció  de l’exposició; a Pere Cortada, que va gestar l’idea de fer l’exposició i  molt especialment als col·leccionistes per la seva generositat. Han estat molt amables i se mereixen tota la meva consideració, sense ells no hagués estat possible aquest projecte.