Ana Maria Torres ( “ m’agrada més Ana Torres”) és una jove calarrajadera que acaba de publicar el seu primer llibre de poemes, amb l’editorial “Europa Ediciones”,  sota el títol “Sus secretos escarlata”.

Ana Torres té 22 anys, recentment graduada en Història, ha seleccionat una sèrie de poemes i els ha publicat. Parlem amb ella per presentar el seu llibre i conèixer-la una mica.

- La primera pregunta és quasi obligada. D’on et surt aquesta curolla d’escriure i a més poesia?
- A jo sempre m’ha agradat escriure, però mai m’havia plantejat escriure un llibre. Ni tan sols m’ho plantejava quan el vaig presentar a l’editorial. Jo escrivia perquè ho necessitava, per dir-ho així. Sempre m’ha costat molt expressar el que sentia i vaig pensar que s’ ho escrivia, m’ajudaria a superar qualsevol problema o preocupació. I quan escrivia i tancava el diari, perquè al final jo realment escrivia un diari, em passava això.
Per això vaig començar a escriure. Un dia vaig mostrar el meu quadern a un amic de la Universitat i me va dir que l’havien agradat molt els meus poemes i perquè no els presentava a una editorial o a un concurs. En un principi no ho volia fer perquè era el meu diari i tampoc pensava que fossin massa bons, però em vaig quedar amb el dubte. Els vaig mostrar a altres amics i vaig publicar alguns a Instagram i vaig veure que agradaven. Vaig pensar “Si a molta gent els agrada, qualque cosa bona han de tenir” i per tenir una valoració més “professional” els vaig dur a l’editorial. Me vam cridar, tot d’una pensava que no ho farien, i me proposaren publicar-los. I al final han sortit en aquest llibre.

- Per tant la valoració de l’editorial va ser més bona del que esperaves...
- La meva intenció era saber si els meus poemes eren bons o no. La primera intenció era aquesta, no publicar-los. Me vam dir que els havia agradat molt, que feia temps que no trobaven ningú que escrivís així... i això m’animà a publicar-los. Si no, no crec que els hagués publicat.

- Els teus escrits al diàri ja eren poemes?
- Si, sempre eren poemes, sempre escrivia en vers.

- Per l’edició has hagut de modificar els poemes?
- No. Per ventura qualque paraula. Si he canviat alguna cosa ha estat perquè jo trobava que l’havia de modificar, però ha estat molt poca cosa.

- Quan de poemes recull el llibre?
- En principi era una trentena i vaig afegir un parell més fins els quaranta-un.

- Quina ha estat la teva impressió quan has vist el teu poemari imprès?
- M’ha agradat molt! M’hi trobo molt satisfeta de com ha quedat. No m’esperava veure’l així. Primerament no havia pensat escriure un llibre, malgrat fos el meu somni des de nina, de segones no m’esperava que es prenguessin tantes molèsties, la portada m’ha agradat molt (jo vaig dir com la volia i me van enviar quatre exemples, i vaig triar aquesta)...

- La portada té a veure amb el contingut del llibre?
- Si. No tant perquè n’hi hagi una poesia que parli concretament de la dona o les papallones, si no pel que representa. Són poemes íntims, vivències personal meves... com he dit realment és el meu diari.

- Vas escriure qualque poema per afegir al llibre o ja els tenies tots escrits?
- Els poemes del llibre ja els tenia escrits, de fet tinc molt més i he hagut de seleccionar els que més m’agradaven.

- Quan els vares escriure?
-  Vaig començar fa devers quatre anys. I encara ara escric.

- Ara quan escrius ja ho fas amb l’idea que es poden publicar, és a dir pensant en un futur llibre o encara ho fas per tu, com el teu diari?
- No ho sé. Depèn de com vagi el llibre i les ganes que tingui. Aquest si que era com una necessitat. Justament els vaig escriure els anys quan estudiava la meva carrera, perquè ho necessitava,  i ara l’he acabada.

- Ja tens el llibre publicat, l’editorial t’ha donar suport, t’ha agradat com ha quedat, ha agradat als amics... Ara com ho veus?
- Jo som una mica pessimista. Si me diuen “molt bé” de vegades no sé si m’ho diuen de veritat o per educació, crec que la gent tendeix a dir el que creu que està be, per això faig més cas als comentaris que m’arriben de gent que sé que s’han llegit el llibre. N’Izaskun me va escriure un post que me va emocionar molt. Un al·lot me va comentar que l’havia agradat i que ell també havia viscut coses similars, i em comenta alguns exemples concrets...

- Comentes que has rebut comentaris mitjançant les xarxes socials. Has publicat els poemes a les  xarxes socials?
-  Alguns. He publicat alguns poemes, no tots. Els comentaris que he rebut me van animar a presentar els poemes a l’editorial.
Ja he comentat que els poemes els escrivia per jo i a la vegada volia saber si agradaven, però em feia una mica de vergonya, així que publicava  una foto a les xarxes amb un poema a sota. N’hi ha gent que ho llegeix i altra que no, i al que el llegeixen pot ser els agradi o no... va ser una forma de superar la meva vergonya.

- Quins poetes t’agraden a tu?
- El primer autor per jo és en Bécquer, m’agrada molt. També en Jorge Manrique i més actual en Pablo Neruda o Pedro Salinas. Són molt clàssics, l més actuals no els llegeixo tant.

- Ens sorprèn que el diari ja el plantegessin com un poemari...
- Quan vaig complir el divuit vaig estar treballant a una botiga i com volia fer filologia castellana me dedicava a llegir quan podia. Com estava tota sola i no xerrava gairebé amb ningú, de vegades tenia la necessitat d’expressar el que sentia i, pot ser perquè llegia poesia, vaig començar a fer-ho en vers, me va agradar i crec que me vaig acostumar. 

- Quan i com vols la presentació del llibre?
- A jo no m’agraden les coses molt formals i quan me van dir de presentar el llibre a la biblioteca... Jo pensava en una cosa molt familiar, però veig que he de fer una presentació més formal. Na Magdalena me va proposar fer una presentació, un divendres a la biblioteca del Centre Cap Vermell o pot ser més endavant quan s’obri la nova biblioteca de Capdepera.
A jo m’agrada improvisar. Si t’ho prepares molt pot sortir bé o malament, però tens uns expectatives. Si no ho prepares, el que sortirà serà espontani, i a jo m’agrada més que sigui espontani.

- El llibre es titula “Sus secretos escarlata”, perquè aquest títol?
- Primer de tot no m’agrada la primera persona, perquè me pareix molt egocèntric i  a més, no és que jo maquilli qui som (me sol adaptar a les circumstancies), escriu el meu jo més profund, no el que veu tothom. Vaig pensar que són els secrets d’ella, no els meus. “Escarlata” és pel color del cor, d’on surt la meva poesia.

- Per poder adquirir el teu llibre com es pot aconseguir?
- Fins la presentació me’l poden demanar al correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o per Instagram: anatorres_15.

Moltes gràcies Ana, esperem que la presentació del teu llibre sigui tot un èxit i que molta gent pugi gaudir de la teva poesia.

Enhorabona!