per Miquel Estelrich 



El món va malament 

Per Antoni Flaquer «Coix»

Text de la prsentació de "La cabellera de Posidó" llegit per Miquel Llull "Recreo"

"El problema és que ja fa 25 anys que ens alimentam d'esperances i convindria que qualque dia passassin als fets abans que els que un dia foren Joves de Llevant no es converteixin en Padrins de Llevant". 
. per Miquel Piris

"l que és injust és que, ara que l'amplien, una dècada tard, hi facin un edifici ambulatori, un d'industrial i una planta quirúrgica. Habitacions dignes? Zero. Llevant ha de plorar perquè li donin serveis bàsics, com al 87, quan es manifestà per demanar aquest hospital. Com quan al 98 començàrem a exigir el retorn del tren". 
per Miquel Piris

Curt d’enteniment

per Miquel Piris

Aquest estiu s’han tornat a batre rècords de temperatura de l’aigua, de manera que, com l’estiu passat, s’han tornat a produir episodis d’onades de calor.


Cap Vermell publicà, el 26-05-2008, per primera vegada a internet, el documental que explicava les claus de la desaparició del tren a Llevant. El reportatge de trenta minuts explica les raons per les que el tren hauria d'arribar a Cala Rajada. El treball d'investigació va dur els seus autors, Agustí Torres i Miquel Piris, a viatjar des de Mallorca a Catalunya, Galícia i Suïssa per anar recopilant informació i raons a favor del ferrocarril al nostre país.

                     


 Hi ha o hi han més dies que llonganisses?


En una comunitat autònoma on l’especulació immobiliària, la construcció de luxe, els usos turístics d’habitatges i la precarització de les condicions de vida estan descontrolats.


 Per Bartomeu Melis “Meyme”   








 


Jusán amb el seu fill i en Marce López



 Per Carlos Capó










Per Miquel Piris.




"...es veu que a Mallorca encara falta gent i cotxos per a justificar un tren com el de Llevant. Es veu que Mallorca és una terra tan pobre que mereix ser menyspreada pels pressupostos generals de l'Estat per a sempre, no els hem generat prou beneficis en aquests vint-i-cinc anys. Que en som de pobres!




Per Bartomeu Melis "Meyme"



 "El trobàvem pel carrers del poble conduint una “scooter”  de clar color blau, sempre amb el seu cos ert, quasi mirant cap el cel. Per mor d’aquesta positura sobre la motocicleta va haver d’assumir el afectuós apel·latiu que, els tafaners i tafaneres de la vila d’aquells temps, li atorgaren: “el vicari Miraboires”.




Subcategories