En una comunitat autònoma on l’especulació immobiliària, la construcció de luxe, els usos turístics d’habitatges i la precarització de les condicions de vida estan descontrolats.

Polítiques socials, regulacions dels mercats de lloguer i compraventa, incentius a la rehabilitació, abordar la problemàtica de la gentrificació, prohibició dels usos turístics i mesures efectives contra l’especulació serien algunes de les solucions que no passen per construir més habitatge sinó gestionar, des de les competències públiques, per tal de garantir aquest dret fonamental.

La problemàtica de l’habitatge que actualment es pateix a les Illes Balears és el resultat de factors múltiples i diversos marcats que no es solucionaran construint més i deixant-ho en mans de la iniciativa privada. Cal anar a les causes i no pretendre falses solucions per la via ràpida.

Les Illes Balears disposen d’un parc d’habitatges buits de més de 105.000 habitatges d’acord amb dades de 2021 publicades per l’INE, un 17% del total construït. Els centres de molts municipis s’estan degradant mentre s’afavoreix el desenvolupament de noves zones de sòl urbanitzable o falsos urbans no desclassificats – fa unes setmanes sortia el cas de la UA3 de ses Salines, i ha anat sorgint un degoteig constant d’aquestes promocions en els darrers anys.

El problema no és que no hi hagui habitatge, el problema és que la cada cop més gent no pot accedir-hi de manera garantida i digne, mentre l’especulació financera i immobiliària està a l’ordre del dia – la compra d’habitatges per part d’estrangers no residents va créixer un 103% a les Illes el 2021 segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana – i la construcció de luxe augmenta de manera exponencial, el sòl rústic es segueix urbanitzant per usos residencials i turístics – més de 1000 xalets nous s’han edificat en els darrers sis anys en sòl rústic a Mallorca, d’acord amb dades presentades per Terraferida el passat mes d’octubre de 2022. En paral·lel,

el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social s’ha incrementat de manera molt significativa a les Balears, passant del 20% al 22,4% segons dades de EAPN, la precarització vital augmenta amb sous i pensions que no s’ajusten als increments dels preus de les qüestions essencials i col·lectius fonamentals com els de la sanitat o l’educació no poden veure coberta ni les necessitats bàsiques d’allotjament per preus abusius i manca d’habitatge destinat a lloguer.

El problema és complex, i més construcció, divisió i densificació en una illa ja totalment saturada no resoldrà, via mercat, allò fonamental que han de garantir els poders públics i que és garantir l’accés a l’habitatge. Veim que el Partit Popular aixeca la veda plantejant solucions que no atenen la vertadera complexitat i dimensió de la problemàtica de l’habitatge, alimentant el negoci, l’especulació. Estarem al cas de les especificacions que es concretin al Decret Llei anunciat, però en tot cas, insistim, això no és política d’habitatge, és política econòmica enfocada al sectors immobiliaris i de la construcció.