Aquest estiu s’han tornat a batre rècords de temperatura de l’aigua, de manera que, com l’estiu passat, s’han tornat a produir episodis d’onades de calor.
Aquest augment de temperatura té conseqüències en la biodiversitat marina, ja que les condicions oceanogràfiques varien i provoquen canvis en els corrents, en la distribució de l’oxigen i el CO2 a l’aigua i en l’activitat biològica de les espècies. Una pujada de temperatura implica un augment de l’energia que hi ha al mar i les afectacions tenen implicacions de gran dimensió i a vegades difícils de calcular i identificar en el moment.
Una les coses que més s’aprecia visualment i que té impacte al medi, és la proliferació d’algues en la superfície de l’aigua. Aquest estiu han estat diversos els casos on al llarg del dia, l’aigua de les cales passava d’un color blau turquesa, característic del Mar Balear, a un color verd més propi d’una llacuna estancada en un parc, que de l’aigua del mar. Això es deu a la proliferació d’algues, fitoplàncton, que es troben en superfície. Aquestes algues en alguns casos són tòxiques, però en la majoria dels casos de les cales de Balears no ho són. Es tracta d’una espècie de dinoflagel·lat sense toxines, i que no és perjudicial per a la salut humana, però que amb la seva proliferació fa que es redueixi l’oxigen de l’aigua, comprometent l’activitat metabòlica de la resta d’organismes, especialment els que es troben al fons.
Una de les coses que pot cridar més l’atenció és que aquest color verd de les platges, es va accentuant al llarg del dia. A primera hora del matí, l’aigua sol tenir un color turquesa, però això no vol dir que aquestes algues hagin desaparegut. El que ocorre és que aquests organismes tenen uns flagels, uns filaments, que utilitzen per desplaçar-se en la columna d’aigua, pujant en superfície quan hi ha llum solar.
Però, per què tenim aquestes proliferacions Blooms?. L’augment de temperatura és un factor important, però no l’únic. També es requereix llum i nutrients, a més d’una certa estabilitat de l’aigua. Aquest és el brou de cultiu ideal perquè apareguin els Blooms.
I d’on provenen els nutrients? Si pensam en l’escenari que és el Litoral Balear, podem veure com hi ha una gran quantitat de punts d’abocament al mar. Trobam els emissaris submarins que alliberen l’aigua residual procedent de les depuradores. També hi ha abocaments d’embarcacions que alliberen les seves aigües grises a les cales o prop d’elles. Hi ha un gran nombre de residències, hotels, restaurants, etc. que no estan ben connectats a la xarxa de clavegueram i que generen infiltracions o directament, tenen una canalització al mar.
Per tant, la combinació d’elevada temperatura, llum i aport de nutrients en una zona o cala tancada i amb poca circulació de l’aigua, fa que el Bloom es produeix amb facilitat. Exemples a Mallorca en trobam molts, Cala Marçal (Portocolom), Cala Santanyí, Cala llombards o platja de Sant Elm en són alguns.
A banda del perjudici a la biodiversitat pel fet d’empobrir d’oxigen l’aigua, aquest color verd també fa que es comencin a produir pèrdues econòmiques en el sector turístic. Pels banyistes no és agradable nadar dins aigua amb aquestes característiques i si poden elegir aniran a platges amb les aigües més cristal·lines. Però amb l’increment continuat de temperatura que estam patint i sobretot, si no es soluciona l’aport de nutrients al mar, aquestes explosions d’algues no deixaran de ser-hi.
Sembla que ara, alguns ajuntaments, per tal de fer front aquesta problemàtica, estan començant a instal·lar bombes hidràuliques dins les cales per crear un sistema de recirculació de l’aigua. Arran d’això, s’està generant un debat de la idoneïtat sobre la col·locació d’aquests aparells. Encara es requereixen alguns estudis per tenir dades objectives que permetin avaluar l’impacte que poden tenir al medi aquests sistemes, però fins al moment, cal tenir en compte alguns punts.
No es pot obviar de cap manera, que aquest sistema, en cap cas actua eliminant la pressió (ja sigui l’elevada temperatura, com la presència de nutrients). El que fa, és dispersar la conseqüència, és a dir, introduir una energia més forta per intentar modificar la situació. S’intenta modificar la condició de la cala, d’aigües calmades, per convertir-la en aigües amb més dinamisme. Però d’aquesta manera, es corre el risc que s’escampin les algues i arribin a altres cales amb més facilitat. A més, també es produirà un augment de la terbolesa de l’aigua, en remoure’s el sediment, sense oblidar l’impacte acústic que pugui tenir.
La pregunta que sorgeix aquí és, per què es decideix optar per invertir en un sistema que no es coneix la seva eficàcia ni la magnitud real del seu impacte en l’ecosistema?
Invertir en aquest tipus de bombes, implica la instal·lació de tota una infraestructura que a més té un consum energètic que no es comptabilitza, però que suposa una despesa. Tot això, en un moment de dèficit de recursos energètics on s’ha de valorar detingudament la necessitat de cada actuació.
Des del GOB demanam que les administracions comencin a actuar resolent els veritables focus problemàtics. És urgent que els ajuntaments iniciïn una campanya per tal d’aconseguir que tots els habitatges i edificis estiguin connectats a la xarxa de clavegueram i de no poder-ho fer, que comptin amb fosses sèptiques reglades, per tal d’acabar amb els abocaments no regularitzats al mar. A més, és important que es faci una inversió en renovar la infraestructura del clavegueram quan aquesta sigui deficitària i que es faci una separació de la línia d’aigües residuals i de la de recollida d’aigua de pluja, evitant així que es col·lapsin les depuradores. Finalment, demanam també, que s’adeqüin les depuradores per tal d’obtenir un aprofitament de les aigües depurades en compte d’alliberar-les al mar, sovint amb dubtoses condicions. Això vol dir, que els emissaris submarins haurien de quedar obsolets i no d’utilitzar-se, així com deixar d’invertir recursos a fer-ne de nous.
