El passat 17 d’agost , a Felanitx, finà Guillem Timoner Obrador,  ex-pentacampió del món i 6 vegades campió d’Espanya de ciclisme, als 95 anys.  Ben aviat serà anomenat “Fill predilecte de Mallorca”, a títol pòstum.

Per mor de la noticia del decés del ciclista, la responsable de “Ona dels records”, marmessora d’arxius, bibliografia i documentació diversa, Paula Valls Fuster, va contactar amb jo per sol·licitar-me informació respecte a una persona que estigué vinculada a Timoner, felanitxera com ell, que va transitar per Capdepera per espai d’ un grapat d’anys i a qui, un servidor,  a penes recordava: Andreu Julià Rosselló.

Mossèn Andreu Julià va exercir de professor de llatí i religió a l’Escola de Capdepera, a la plaça de l’Orient, en substitució del rector Joan Dalmau Caselles. L’assignatura de llatí l’impartia als estudiants de Batxillerat; la de religió als alumnes de Primària.

Julià arribà a Capdepera l’any 1961per a ser el Vicari parroquial de l’ecònom don Miquel Picornell. Ambdós ocuparen la direcció del temple catòlic Dalmau i el seu vicari Jaume Alzina van ser traslladats a altres indrets per a realitzar el seu ministeri.

Segons m’informa Paula Valls, Andreu Julià, devers 1980,  va sol·licitar la dispensa i abandonà el sacerdoci. Com què era docent, passà a l’Institut de 2ª Ensenyança de Felanitx a donar classes.  L’ex-capellà va contreure matrimoni i després d’uns anys, degut a una malaltia, va finir.

He descobert, amb companys de la meva edat, el perfil d’ Andreu Julià. I, clar. Com no? De sobte, m’ha vingut al cap la personalitat i el tarannà del vicari Andreu, que ha anat augmentant al contemplar les fotografies que utilitzem com il·lustració d’aquesta recordança.

Joan Sancho “Jusan” el va tractar molt a don Andreu. Però, amb en Joan no hi he estat a temps de parlar-ne, idò va passar a noves pastures, a millor vida (suposo que és una dita) el dia de Sant Agustí. D.E.P.

Vet aquí el que hem pogut embastar.  Andreu Julià Rosselló, fou un jove i dinàmic pastor catòlic, un tant allunyat dels cànons del Vaticà II.  El trobàvem pel carrers del poble conduint una “scooter”  de clar color blau, sempre amb el seu cos ert, quasi mirant cap el cel. Per mor d’aquesta positura sobre la motocicleta va haver d’assumir el afectuós apel·latiu que els tafaners i tafaneres de la vila, d’aquells temps, li atorgaren: “el vicari Miraboires”.


El vicari Andreu Julià amb Guillem Timoner a  "s'Àncora"

Va dirigir la coral parroquial.  Julià era pianista , el mateix que el seu germà Bernat Julià, i músic destacat.  A més, al llarg dels sis anys que habità entre nosaltres, va revitalitzar el teatre, les comèdies costumistes – ell mateix escrivia els guions i les dirigia -, amb actors aficionats del poble que ja havien interpretat abans i el fitxatge ( no fou fàcil) de persones amb una cert caràcter seriós que desenvolupaven càrrecs destacats a la vila com foren el Secretari del Ajuntament o l’administrador de Correus. El vicari també va incorporar, per a l’escena,  al popular Antoni Tous (a) Toni Gordo, personatge que, més endavant, va participar en el rodatge a Canyamel de la pel·lícula “Simbad y la princesa”.  Tota aquesta genteta protagonitzà comèdies i sainets de caire humorístic que deixaren petjada en aquells anys 1961/1967.

L’ espigat capellà fundà un club social a un local parroquial situat enfront de la Rectoria, encara existent conegut ara com  “aula de vidre”, instaurant allà una entitat que passà a denominar-se “Club Àncora”,  agombolant-hi  persones de totes les edats, amb una Junta directiva que presidiren, en dues etapes, Gabriel Flaquer (a) “Sant” y Joan Juan Trobat. Conferències, assaigs, disciplines artístiques i esportives, jocs de taula, biblioteca, quiosc-bar, etc.  Tot tingué cabuda dintre aquest local, als baixos de l’ “Aspirantat” o Saló Parroquial ( a l’actualitat dependències del hotel “Creu de Tau” ).


Brindis a la inauguració del Club ciclista capdeperí

Jornada especial.- La personalitat de mentor i animador del club S’Àncora” , el vicari Andreu de la “Vespa” itinerant, sentia enyorança de la seva vila natal: Felanitx. Coneixia, des de sempre, al cinc cops campió del món de ciclisme: Guillem Timoner , de qui parlem a l’encapçalament d’aquesta narració,  i Julià no en va està a pler fins que el campioníssim trepitja el Club.

Timoner va fer acte de presència, en companyia de la seva esposa, amb un local i carrer plens a vessar. A “S’Àncora”  va imposar a l’esportista la insígnia de plata de l'entitat. Més tard, a la seu del Club Ciclista capdeperí , situada aleshores al pis sobre el cafè de l’Orient, a la plaça, fou rebut i victorejat per nombrosos veïnats, amb les autoritats, que li reteren homenatge.

El més característic d’aquesta jornada de Guillem Timoner a Capdepera fou la col·locació d’una placa amb el seu nom, que tapava i feia desaparèixer “carrer de la Llum” ( històrica denominació que recordava una antiga centraleta d’electricitat), un vial inclòs entre la plaça de l’Orient i la de la Constitució; una inscripció, la de Timoner, que va perdurar fins a l’adveniment de la democràcia, en que es va restaurar l’antic nom.

En tot i això, fou aquella festa propiciada pel vicari felanitxer de Capdepera, Andreu Julià Rosselló,  una mostra d’admiració cap al laureat  ciclista, sortida del propi vicari amb  col·laboració amb el batle Jaume Fuster Massanet , de demble esportiu, i el seu seguici  de regidors,  així mateix d’afecció per l’esport.  Capdepera comptava, aleshores, amb Jaume Pascual i Felipe Hidalgo com a ciclistes representatius del Club local i de Capdepera.

I fins aquí tot el que podem contar de l’estada de sis anys d’Andreu Julià Rosselló, sempre present en el record de la generació què, avui, compte entre els 60 i els 80 anys d'edat.