Clica per ampliar

Quan volem indicar que alguna cosa existeix es troba o s’esdevé, utilitzam el verb haver-hi. Sí, sí, haver-hi, amb el pronom inclòs. Pot semblar redundant recordar-ho, però és necessari. És cert que a ningú (esperem) li passaria pel cap dir *Ha mercat cada diumenge (si fos marcat sí que seria correcte), però amb els temps verbals compostos sí que és més habitual equivocar-se. Cal anar amb compte quan deim coses com *Diumenge passat va haver un incendi a la Serra de Tramuntana, *Ha hagut un robatori al centre comercial o *A la festa il·legal devia haver centenars de persones. En els tres casos és necessari el pronom hi i més control policial.

Com és que de vegades ens oblidam del pronom? En castellà (llengua que, per contacte, interfereix sovint sobre el català) aquest pronom no existeix, de manera que en català, per interferència, sovint se suprimeix el pronom i, de manera inadequada, s’empra el verb haver.

Aquesta confusió també es pot deure al fet que el verb haver sense el pronom hi es fa servir per construir les formes compostes dels verbs. Així, no s’ha de posar el pronom a oracions com La Policia ha detingut el piròman a Lluc o Abans que acabàs de posar la denúncia, la Policia ja havia capturat el lladre, excepte si elidim el complement. Llavors, per exemple, tindríem La Policia hi ha detingut el piròman, en què hi té com a referent a Lluc.

Així que ja ho sabeu: si hi ha alguna cosa, hi ha d’haver hi.