Fa unes setmanes finà el nostre amic de la infància “gabellí”, en Joan “Caraco”.  Joan Sancho Calafat   a qui tractàvem amb el pseudònim de “Jusàn”, des de que als anys 90 inicià la seva tasca de corresponsal del diari Última Hora”. Va passar a altres contrades, sense a penes acomiadar-se (Sembla ser que Joan ignorava la malaltia que l’afectava i, ens deixà en pocs dies, dit i fet! ) , deixant un buit entre els seus més propers: la seva esposa Cati, els dos fills i netes, al seu domicili de Ciutat, on residia.

També, entre els seus amics de Capdepera, que es dolgueren per la luctuosa circumstància.  I aquí, a aquesta casa, la família de “Cap Vermell”  ( on Joan va col·laborar un bon grapat d’anys amb el seus articles i les històries del , per ell,  estimat i inoblidable Marce López), així mateix planyem la seva absència, des de el primer fins el darrer dels que formen la revista. Una publicació, aquesta,  que fou nexe entre Ca’n Capes i Capdepera, gràcies a la qual es mantenia Joan sempre informat, donant-li peu per comentar, debatre i, fins i tot, discutir noticies o esdeveniments de Capdepera.

No, no deixava Joan de mantenir contacte amb el seu poble natal. La correspondència en forma de e-mail, wassap i Facebook el mantenía permanentment unit a tots i cada un dels qui, al llarg de la seva vida de 76 anys, transitaren amb ell, rigueren, gaudiren i tingueren, tots ells, la sort de poder fruir del període vital que les va correspondre.

” S’estreny el cercle, Tomeu! “, m’havia sentenciat dies abans del seu, encara, impensable decés. I recordava, fil per randa, els companys – quasi tots ells “quintos”, de la mateixa edat – que havien avançat el pelegrinatge cap a l’eternitat, o cap a on anem destinats:  Joan Moll, Joan Melis, Joan del Recreo, Miquel Moll, Pep Rigo, Tòfol Sureda… alguns d’ells foren escolanets i estudiants, com Joan,  de la parròquia i de l’escola de Capdepera. Les recordades incursions com actor d’obres de teatre de l’època de Joan Rai; els campionats de futbol dels temps de renovació de l’Escolar, amb Sebastià Pascual i Pep Pinya  -- també desapareguts, el mateix que Miquel d’es Forn (Caselles), col·laborador en els partits de s’Escola Nova--.  I tot un seguici d’activitats diverses que Joan “Caraco” va desenvolupar , on els certàmens de cinema amateur dels anys 70/80 del passat segle i la seva afecció pel setè art configuraren la personalitat amigable i entusiasta de qui ens ha deixat. El seu caire professional fou el turisme, treballador a la recepció d’hotels a Cala Rajada després a l’hotel Almudaina, de Jaume III de Palma, on es va retirar.


Joan Sancho "Jusán", futbolista de l'Escolar. El primer per la dreta a la filera de dalt

En les fotografies que adjuntem, volem recordar a Joan talment la majoria de gabellins el va tractar.  


Simpàtica composició de Cap Vermell pel Mercat Medieval amb en Joan Sancho de trovador

Sí, el trobarem a faltar a Joan Sancho; encara restam a aquest vall de llàgrimes un bon grup de persones que amb ell vàrem conviure,  i l’estimarem. Ens costa assumir la pèrdua. D’aquí què, un servidor, un gran amic de Joan, hagi tardat dues setmanes en  decidir-me a redactar aquesta semblança de comiat.

Des de aquí a on et trobis, “Jusàn”,  si escau, vetlla pels tots nosaltres
D. E. P. , amic!.

Bartomeu Melis “Meyme”