Sandro Thomàs, SATH, serverí, és l’artista que ha pintat el mural SOMRIU a l'aparcament de Cala Rajada.Treballa amb molts d’al·lots però abans i desprès es troba moltes hores cara a cara amb el mural. Un mural d’una cara que s’ha de semblar a la real. A més, no és un mural de pintures planes, hi ha molts matisos, reflexes, textures...Ell amb els seus auriculars i capell, puja i baixa. Agafa distància i s’acosta. Infatigable. En dues setmanes va enllestir el mural.
Abans de partir parlàrem amb ell:

-Com ha anat la realització del mural? Quines diferències hi ha hagut amb el de l’any passat?
- Moltes diferències, personalment ho he trobat tot molt més senzill fer feina. L’any passat va ser un procés bastant llarg on ens dedicarem a fer la campanya de crowfundig, per recaptar doblers, que foren un mesos intensos de promoure el projecte i en tot començàvem de zero. I aquest any tenien més clar què volíem i com ho volíem. Tothom sabia de què anava tot, teníem les referències del l’any passat...Enguany hem tengut més ajuts, més recolzament de la gent. De fet, enguany l’Ajuntament ens ha finançat el projecte. Però res seria possible si al darrera no hi hagués un equip compromès i entusiasmat en el que fa. 

-I a nivell personal, les emocions han estat tan intenses?
-Si, això no es perd mai. És un nou projecte, començam de bell nou, treballam amb gent que s’implica per primera vegada. Tot està sempre molt obert, perquè ens hem d’adaptar a l’espai i tot és un procés de descoberta.

- La teva frase, "un mural pot transformar una paret, però també transformar persones", com l’hem d’interpretar?
- Estic convençut que l’art no sols és quelcom ornamental, és alguna cosa que t’ajuda interiorment i en aquest cas que tots aquests al·lots t’ajudin d’una manera tan participativa te un component terapèutic, que serveix per comunicar i, a més, pensam que la gent que passi per davant aquest mural també el pot transformar una mica el dia. La monotonia d’anar a fer feina i veure el mural...segur que se t’escapa un somriure.; i això ja és algo diferent del dia a dia.

- Ens consta que un artista com Gustavo vos va fer arribar l’enhorabona...
- Sí, ens alegra molt que tengui acceptació a tots els nivells, i quan venen d’artistes consagrats com Gustavo encara més.

 - Quants d’anys fa que te dediques a pintar murals?
- Vaig començar a fer intervencions urbanes fa 15 anys. Però a nivell més seriós, professional, en deu fer nou.

Hem vist que pintaves amb esprai, però que també utilitzaves corròs (rodillos), pinzells, aigua...En el teu cas, com ha evolucionat aquesta tècnica?
- He anat afegit materials. Primer sols emprava esprais, aerosols, ara utilitzo molts d’acrílics i així puc fer els meus colors, crear noves textures,...i, lògicament, vaig evolucionant en el tema dels tamanys: al principi tampoc tenia gaire recursos per pintar grans partes. Ara amb l’ajuda de les institucions o per meu compte, puc arribar a fer obres més grans.

 - Sembla que els darrers anys l’art urbà s’ha posat de moda a Mallorca i tu ets un dels protagonistes, Com veus aquesta evolució?
- És cert que aquests darrers anys hi ha hagut un boom, a Calvià s’està fent des de fa cinc anys, a Inca enguany a començat, l’any passat es va fer alguna cosa a Can Picafort...Antigament manejar un esprai era considerat com a vandalisme, avio en dia l’esprai ja es pot associar amb art. També a les grans ciutats es promou molt més, es fan festivals, hi van artistes de tot el mon,..jo he anat a ciutats on es fan rutes d’art urbà la gent camina, fa fotos, les pot tocar i ens tenen molt de respecte.

- Diuen que els joves no van als museus...
- És que els museus tenen restriccions, preu, horaris, espais... en canvi l’art urbà és un art obert a tothom, més lliure.

Moltes gràcies, Sandro, per la petjada tan bella que ens has deixat a Capdepera.