inici

Cap Vermell

A l'estiu, entrevistes! / 9 / Ecaterina, Snizhana i Marina

Aquest estiu, a la parròquia de Cala Rajada hi viuen tres al·lotes centroeuropees. D’Ucraïna i Bielorússia. Són a Mallorca com a monitores del programa UN SOMRIURE PER TXERNÒBIL. Una ONG mallorquina, sense ànim de lucre, fundada el novembre de 2013 amb l’objectiu d’organitzar l’acolliment en famílies de Mallorca de nins i nines ucraïnesos i bielorussos afectats pel desastre de Txernòbil. Elles són n’Ecaterina, Snizhana i Marina.


Parlen un castellà perfecte. Una, és la primera vegada que està a Mallorca, les altres dues la segona, tot i que han estat a altres indrets d’Espanya.

- Quina serà la vostra estada a Mallorca?
- Arribàrem dia 20 de juny i serem aquí fins dia 28 d’agost. 

- Quina és la vostra feina?
- Som monitores i responsables davant el govern del nostre país dels nins que estan en aquest programa. Ens cuidam que no els falti de res. Acudir a les revisions mèdiques que se’ls fa. Als actes col·lectius i assessorar les famílies per qualsevol problema que hi hagi.

- Veniu d'un país del centre d'Europa, com veis Cala Rajada? Què trobau de nosaltres?

- Moltes diferències del clima i del menjar...Fa dos dies a Bielorússia estàvem a 11 graus. Allà no hi ha estiu. També el nivell de vida aquí és més alt. És un petit paradís i aquesta és la nostra percepció i per als infants del programa encara més ja que venen d’un clima molt sever i unes condicions molt dures i de cop i volta aterren a un lloc molt hermós, se’ls atén sanitàriament, se’ls hi resolen els problemes físics que tenen i a més poden menjar,...

- Sí, tothom ens diu el mateix, no aturen de menjar ho troben tot molt bo.

-Jo fa uns anys vaig estar amb aquest programa a Sa Pobla, he passejat per tota Mallorca i crec que Cala Rajada és un dels llocs més bonics de l’illa.

- I vosaltres, que trobau de la dieta mediterrània.

- És molt bona. Ens encanta. És molt diferent i sobretot hi ha molta varietat. També els productes de la mar. Ens encanten els peixos i els mariscs.

- Tornem al programa UN SOMRIURE PER TXERNÒBIL, quina és l’edat mitjana d’aquests al·lots?
-Al voltant dels 10 anys.

 - Disculpau la nostra ignorància, però la catàstrofe de Txernòbil tengué lloc l’any 1986. Encara hi ha radiació? I també a Bielorússia?
- Be si mires el mapa pots veure que Txernòbil està molt prop de la frontera, a més els vents feren que la radiació afectàs tant o més a Bielorússia que a Ucraïna. I sí, encara hi ha una gran zona afectada per la radiació. La ONU aporta un pressupost per tal de controlar el nivell de la radiació de la població i realment encara és superior a la normativa.

Pausa. Miram el mapa i ens situam. Certament Txernòbil està just a la frontera de Bielorússia i Ucraïna, però molt més a prop de Kiev, la capital ucraïnesa, i a més afecta a una zona d’un gran riu i llacs. Més envant parlarem de la guerra.

-I ,realment, aquest programa és efectiu?
- Sí, els al·lots fan un programa de descans i sanejament i realment és molt efectiu. A Bielorússia se’ls mesura el nivell de radiació del seu cós abans de sortir i després, en tornar, pràcticament els nivells de radiació són zero o mínims. Teniu en compte que el sol, el descans, el menjar, la mar,... ajuden molt a recuperar-se, a més, comptau que hi ha revisions mèdiques.

- I, a més, aquests infants, no deven ser d’un nivell econòmic elevat?
- No tots venen de famílies desvalgudes, pobres, perquè aquesta zona ha quedat molt empobrida. També tenim nins de la zona de guerra, de Dones (Ucraïna), que el pare i el germà han quedat a la zona de guerra i la mare i ella han anat a Kiev. Aquesta situació, a més de la precarietat econòmica, crea en ella un estrés molt gran.

-Els al·lots tenen problemes de comunicació amb les famílies?
- No,al contrari tots saben parlar el castellà o el català a la segona estada que venen.



Foto de la visita a la Conselleria Afers Socials i Cooperació

 

El cap ens bull a preguntes...i feim palesa la nostra ignorància:
- Com  l'Unió Europea pot permetre aquesta situació?
- És que cap dels dos països pertanyen a la Unió Europea. Estam en un territori de ningú. Depenem de les inversions exteriors per una part de la Unió Europea i per altra de Rússia.

- Tornem a la situació dels vostres països. Veniu de països anomenats de l'antiga Unió Soviètica. Com heu viscut el pas d’una economia planificada a una economia lliberal?

- Fa 26 anys que ens independitzàrem, l’any 1991, per la nostra edat hem viscut tota la transició d’un tipus d’economia i societat en una altra. Sense saber on anàvem. Era com anar cap a l’abisme. No teníem la cultura i tradicions dels països occidentals.

-Per a mi ha estat un pas molt dur i caòtic que ha duit al país a un sistema oligàrquic.

- Encara no tenim un sistema d’economia lliure. L’estat encara te el control del 80% de l’economia. Els sectors liberalitzats estan plens de màfies i monopolis de poques famílies que ho controlen tot.

 
- Deia Kissinger que un país no podia ser democràtic si no tenia una renda per càpita de mínim 10.000$. Quina renda per càpita teniu?
- I Espanya?
- Al voltant de 20.000$ tot i que ha baixat bastant amb la crisi
- Estam al voltant dels 5000 $, tot i que a Ucraïna, degut a la guerra, ha baixat molt aquests dos darrers anys. Però també no ens fiam massa de les estadístiques.

- I com veis el futur?
- Depenem molt dels ajuts i inversions exteriors i aquests venen de la Unió Europea o de Rússia. I així la política gira més cap a uns o cap a altres en funció de les inversions o ingressos que vénen. Al final, estam enmig i hem de mirar cap a les dues bandes.

- Com pot ser que a l’any 2017 hi hagi encara guerra a Europa?
- A Crimea no hi ha guerra hi ha hagut una annexió totalment il·legal per part de Rússia amb un mal anomenat referèndum. Allà van arribar soldats camuflats d’altres indrets, ocuparen la península i i no poguérem fer res. A Donetsk hi ha guerra. Encara, tot i la pau signada, hi mor gent. I això no surt als mitjans de premsa internacionals.

- I quina solució hi veis?
- La guerra sempre es fa per a interessos econòmics de les dues parts. No sabem quan acabarà, però estam molt malament. Tornam a tenir problemes econòmics, de sanitat, d’educació....Molta gent emigra perquè no veuen cap futur allà. Després de tants sacrificis, de tantes promeses ja no creim en res ni en ningú. Tots ens prometien un futur i tots ens han enganat.

 
- Com pot ser que cap organisme internacional faci res, perquè si deixen passar aquest fet ara, Rússia ho tornarà provar quan li convengui?
- Rússia no està interessada en perdre les seves antigues colònies. I com que no som un país fort no podem fer res.

Ens acomiadam d'elles amb un regust agredolç, contents d’haver-les conegudes i de poder donar a conèixer el que fan i la situació dels seus països que no estan tan lluny d'aquí. Moltes gràcies.

I per aquells que vulguin conèixer més o participar del projecte UN SOMRIURE PER TXERNÒBIL ho podeu fer a partir d’aquesta web. Com ells diuen: en aquests programes reps més del que dones.



http://www.unsomriurepertxernobil.org/

 

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar