inici

Cap Vermell

Conversa amb Pau Arévalo, dibuixant de còmic

Durant la festa del llibre de Capdepera, en Pau Arèvalo, un jove dibuixant de còmic gabellí, va presentar el seu darrer treball, titulat “Ig”, a més de la seva col·laboració a la segona Revista de còmics a la Deriva.











 

Parlàrem amb ell de còmics i llibres a la plaça des Sitjar.

-  Presentes un còmic nou?
-  Si, present “Ig”, un còmic que ja vaig presentar el passat dia 21 d’abril a Palma, a la botiga Gotham Còmics. Està publicat per Edicions del Despropòsit, la mateixa editorial amb la qual vaig publicar fa dos anys, més o manco per les mateixes dates, “Criatures del bosc”, amb Jaume Miró. Durant aquest dos anys he anant fet “cosetes” i enviant a l’editor el que estava fent, així per passar l’estona, i li ha fet gràcia. M’ha acabat motivant i estirant per acabar-lo i ara el present. Al final, el còmic és un joc, un “metajoc” que xerra sobre el mateix llenguatge del còmic. “Ig” és conscient de ser un personatge, i el seu autor, que som jo, surt com a narrador. El còmic és un joc amb tres personatges, l’autor, el lector i “Ig”. Així, amb aquests tres factors, he anat jugant, estirant fins a veure on arribaria, i al final han sortit 120 pàgines.


- El llapis i el paper també parlen?
- No, no. Apareixen però no parlen. No intervenen directament en el guió.


- Tens més projectes en marxa?
- Si, per començar, el projecte de la revista DERIVA, que s’inicià fa un any més o manco. Té una periodicitat semestral i se'n treuen dues cada any, ja que els recursos de l’editorial són els que són. Realment, una revista així, es diu un fanzine, fa uns deu anys que no es fa a Mallorca, i han volgut tornar a fer aquest tipus d’edició. Realment és una crida que es fa des de l’editorial a tots els autors emergents de les illes que estiguin interessats a publicar. Cada autor té un espai de vuit pàgines com a màxim. Pot publicar des d’una tira còmica a una història curta. Jo, a la primera edició, vaig fer un gag, i en aquesta segona he començat una història que possiblement acabi en un llibre, de vuit capítols de vuit pàgines. La revista també funciona com a mostrador de l’autor, si agrada i te bona acollida pot interessar publicar el còmic.

- Estam parlant de la mateixa editorial?
- Si, sí. Realment, l’editorial fa molt bona feina. Respecten molt tot el procés artesanal, les impressions no les fan digitals, si no ho necessita necessàriament el projecte. Cerquen molt la qualitat i el producte és molt bo, pels recursos que tenim.

- Es pot viure del còmic? Com veus el panorama a Mallorca?
-  (Rialles) Uf!, a Espanya és molt complicat. El que vull és que tot el que faig a casa pugui tenir una sortida. Jo tanmateix ho faig perquè m’agrada, i si ha de quedar en un calaix m’estim més que es publiqui, i si algú ho llegeix i diu que pagarà la publicació, idò beníssim. Realment , és això, s’intenta dinamitzar el món del còmic. A les Illes hi ha molta gent interessant i poc valorada. Hi ha autors que fan feina a grans empreses de fora d’Espanya i surten de Mallorca, es pot dir que hi ha una bona cantera. Pel que fa a la revista és més atractiva que les publicacions de la mateixa editorial. Les publicacions són d’autors desconeguts i s’ha de fer bastant promoció perquè tingui sortida. La revista funciona bastant be, perquè és atractiva pel seu format, com a recopilatori d’autors emergents, i atreu la gent interessada en el còmic. A Mallorca ha generat interès i es ven. De fet, ara es fan tirades més llargues que les publicacions normals, i s’està esgotant. Ara es fan entre 500 o 600 revistes, no fa un mes que s’ha publicat i la venda és molt bona, jo només n'he pogut dur una quinzena .

- Aquestes publicacions són per a Mallorca, per a les Illes...? Com se distribueix?
- A les Illes. L’editorial té una pàgina web a través de la qual es fan vendes. A més, hi ha les llibreries amigues  de Palma, com ara Gothan, Drac Màgic, i un parell més. A Manacor també es ven, i a unes llibreries d'Eivissa, Barcelona i València. Són llocs puntuals on se venen. L’editorial fa molta feina, pensau que només fa tres anys que funciona... A poc a poc

- El nombre de lectors de còmic com evoluciona?
- La veritat és que jo no ho  tenc clar. Bé, pel que se veu al cinema, s’han posat molt de moda les pel·lícules de súper-herois. Són pel·lícules que beuen molt del còmic, però no tenc tanc clar que això faci que la gent llegeixi més còmic. Pens que els lectors de còmic som pocs, som una minoria.  A més, ho has de trobar. Jo record que anava a la llibreria, quan era petit, i comprava un Spiderman i hi havia  el número 4,  i l’altre dia que hi tornaves hi trobaves un Supermania número 8, i així ho havies de fer. És complicat que t’aficionis a una cosa a la qual és difícil d'accedir, en canvi a Palma hi ha més afició, tens tres botigues  amb molta oferta per poder triar. Jo crec que entres en aquest món i comences a tenir curiositat i ho vols llegir tot. Depèn de la persona, però, per exemple, a mi em genera molta curiositat, ja que és un mitjà molt lliure. De pel·lícules, pots trobar més d’autors o  originals, però la majoria es fan en funció del que vol el mercat i són un negoci. En canvi, en el còmic, supòs que perquè és més barat que el cinema i és més minoritari, els autors presenten coses molt més experimentals i es poden trobar molts de productes “estranys” que no són d’un determinat tipus, i això a mi m’interessa.

- Que la revista, aquest segon número, es vagi venent bé ja és un bon indici.
- Quan nosaltres érem petits, el còmic que arribava i es feia a Espanya era un concepte d’historieta bastant moralista i just el podies llegir quan anaves al perruquer, i el trobava molt light. Però des de fa uns 20 anys, amb l’arriba del còmic japonès i les noves creacions, ha evolucionat molt i pens que la història potser s’ha diluït una mica i guanya el disseny, el dibuix en si mateix.

- Què en penses tu, com a dibuixant de còmics, d’aquesta evolució ?
- Bé, precisament el mercat del manga, el còmic japonès, és molt visual i a més és el més barat, només tinta damunt blanc, i segueix una periodicitat setmanal. Un dibuixant de manga et fa 18 pàgines per setmana, i això és una barbaritat. És una feina ràpida, una mica boja, diria jo, i cada setmana s’ha d’oferir ininterrompudament un capítol de la sèrie. És un mercat molt diferent, i és cert que la part visual i estètica duu el pes del còmic. Avui té molta presència i als joves els interessa molt. Ara, si miram el mercat europeu, i sobretot francesos,  hi ha autors amb dibuixos molt simples, inclús que semblen mal dibuixats, perquè  el que importa és la història, les idees i els conceptes que t’estan mostrant. I no és que dibuixin malament, és la història la que condiciona el dibuix. Ja dic, el mercat francès, i amb ell l’europeu, aposta per aquest tipus de projectes. És cert que el manga i els còmics de superherois són els més mediàtics, els que tenen més presència. Així, totes les grans empreses com Marvel, tenen els seves petites línies (per exemple Vértigo) que se centren més en un públic adult. I aquest públic vol històries, no els basta veure Superman o Batman que es peguen amb una altre. Amb això vull dir que ara hi ha còmics per a tots els públics.

- Què hi ha, més dibuixants de còmics o creadors d’històries de còmic?
- S’hi troba de tot, des de gent que fa feina en un equip creatiu a guionistes que col·laboren amb un dibuixant i fan esbossos en comú i després el dibuixant ho realitza. Per exemple, el meu primer còmic va ser a partir d’una obra de micro- teatre de Jaume Miró, i jo la vaig adaptar al llenguatge visual. Aquest segon és diferent, el guió i els dibuixos són meus.  De fórmules n'hi ha a milers. Hi ha artistes que podríem anomenar l’autor complet, que té la idea, la història, i la dibuixa i ho fa tot. I després, a l’altre extrem, hi ha els equips creatius. Evidentment, a l'autor complet no li exigeixes tant com a un equip creatiu, els acabats són diferents. 

- Quina rendibilitat té el còmic? Aquestes estructures han de ser deficitàries ?
- Aquestes estructures són de grans editorials que venen molt. Ara fan en Batman i funciona, idò poden muntar la infraestructura i encara creixerà. El mercat americà mou molts de doblers, el manga mou molts de doblers... Per la difusió de la cultura americana, el joves tenen tendència a llegir els seus còmics. I al Japó el mercat del manga té un públic immens, hi ha manga ideat per als nins d’escoleta, fins a manga per a jubilats; aquí ens arriba el manga dirigit a la franja infantil, els dibuixos de capvespre per a nins. Al Japó és tota una cultura, els còmics són com les telenovel·les, de qualsevol tema fan un manga, la gent els segueix i la tele fa els “dibuixos”, de fet sembla que a la tele surten més dibuixos que personatges reals. És una cultura molt diferent, i a nosaltres ens n'arriba una part, el manga d’aventures i d’acció que enganxa a l’adolescent.

- Aquí hi ha prou gent, i prou bona, per poder exportar?
- Uf, és molt complicat, i les coses s’han de fer a poc a poc. Ara tenim la revista i és una forma d’experimentar amb el públic, saber si funciona o no i cap a on hem de tirar. Comences fent 600 exemplars, i si funciona proves amb 1000. Tot d’una fa una mica de por, tu els has de pagar i no saps si te’ls menjaràs amb patates, les editorials petites no tenen infraestructura ni poden fer grans inversions. Funcionen així com poden. Pot funcionar quan tens un artista que destaca molt, per exemple aquí tenim Tomeu Morey i Guillem March, que són gent molt virtuosa en el seu àmbit. Normalment, vas als festivals, com ara l'Angouleme, festival del còmic francès, o el Saló del Còmic de Barcelona, on els autors proposen els seus productes i aquests autors de Mallorca arriben a fer feina en grans editorials. Supòs que van a mostrar portafolis, dibuixos o petits projectes als festivals i editorials, i a aquests dos, que són uns cracs, la Marvel els ha contractat. Fan feina per a l'altra part del món i segurament la fan des d’aquí, tot passa per internet al final.

- Ells mateixos poden funcionar com ambaixadors d’un col·lectiu d’artistes que podríeu exportar la vostra obra i crear la vostra marca...
- A poc a poc. Aquesta és la idea, en la mesura que es pugui.

- Hi ha molta competència entre vosaltres, aquí a Mallorca, o a Espanya?
- No, jo no veig que hi hagi competència. Som tan pocs... Almanco a mi, quan veig la feina d’altres, em genera curiositat, no competència. Tenc tendència a veure i valorar el que fan els altres, més que el que faig jo... Com que jo ja em conec! Crec que ens donam molt de suport i, en aquest sentit, la revista ens ajuda a posar-nos en contacte entre nosaltres, entre guionistes i dibuixants, i conèixer gent interessada en el còmic com tu i seguir fent feina en petits projectes per ara. Si qualque dia pegàssim un boom, súper, però no és la idea. Els productes que treuen des de l’editorial són aquells en què creuen i els treuen perquè n'estan convençuts i volen convèncer al públic. No són best-sellers, però deuen tenir un públic a qui agradin. Al final, és un art marginal, per a poca gent, estam fent còmics per a 300 o 400 persones.

- Podria haver-hi una part de Sant Jordi que fos “marginalment” Sant Jordi Còmics?
- Sí, sí... (rialles). Home, darrerament, des que va néixer l’editorial Despropòsit, es va guanyant presència. Aquí, a Capdepera, no se veu tant, però a Palma s’està prenent consciència que aquí s’estan fent coses. Per Sant Jordi muntam paradetes, signam i almanco ens veuen. Després hi ha gent com Elena Vallès, del Diario de Mallorca, que ens recolza bastant, fent articles i donant a conèixer els nostres projectes. Ara, d’aquí a viure d’això, hi ha un món. De vegades, és caure en gràcia.

- Ja has contestat que del còmic no en pots viure, però, i compartir aquesta part artística amb una feina?
- Costa molt, pensa que després de vuit hores de feina, si vols treure un còmic, hi hauries de dedicar cinc o sis hores cada dia, i fent una jornada de feina completa no et surten els comptes. Per fer “Ig”, s’ha donat el cas puntual que la meva parella ha hagut d’anar a fer feina a Eivissa de mestra i jo l’he acompanyada, tenia el còmic començat i els sis mesos que he estat allà m’hi he pogut dedicar. El pròxim el vull treure l’any que vé, però no sé si m’hi podré dedicar com enguany, tot dependrà del ritme que pugui posar. Jo seria feliç si em diguessin que podria viure amb un sou just, però que em podria dedicar això . Per mi estaria beníssim. Jo pas gust de fer còmics, però és molt difícil. Normalment, els autors espanyols fan feina a França, on hi ha una cultura de fer molt de cas a allò que es publica en el país, tenen interès pel seu còmic. No sé si és patriotisme o interès per lo seu, però a més es fa bé, per això hi ha més varietat de productes i autors. És un producte diferenciat dels grans mercats, que estan molt pautats.


Tant de bo ho poguessis aconseguir! Davant les grans publicacions, per molt respectable que sigui la seva oferta, pels amants del còmic és una sort que encara quedin autors "complets" com en Pau  que ofereixen un producte tan "personal".

Deixam en Pau envoltat de nins i d'alguns compradors del seu còmic, als quals dedica un dibuix, amb un traç que sorprèn a grans i menuts.

Estam contents que hagi pogut publicar aquest segon treball i ens agradaria que pogués continuar fent allò que li agrada, dibuixar i crear històries. Ja sap que pot  comptar amb el nostre suport.



Foto del mes

Horaris C E Escolar