El concert, que es va dur a terme en el Centre Cap Vermell, va tenir una acollida immillorable entre el públic present.


 Dissabte 22 de juliol, al centre cultural Cap Vermell, es dugué a terme el segon concert de la Gala Lírica de Llevant, a Cala Rajada. L'esdeveniment era el segon de tres concerts que venia precedit pel concert de l'Esglèsia Nova de Son Servera, celebrat dia 8 de juliol, i que es tancarà dia 23 de Setembre a Sant Salvador d'Artà.

Primerament, s'ha de dir que l'òpera té l'origen en el món grec, on el poeta lligava les arts de la poesia, el cant i la dansa allà fins a on la dramatúrgia li permetia. L'Edat Mitjana no va ser molt considerada amb el gènere, que després recuperaren els italians com Corsi amb la representació de Dafne. Però si tornam a l'assumpte que ens té ocupats, es pot dir que, de mica en mica, els cantaires de les tres corals pujaren a l'escenari, el públic ocupava els seus llocs. Lluís Cerrada, va fer un parlament molt emotiu en recordança d'aquells que ja no ens acompanyen i que d'alguna manera o una altre han contribuït a la millora de la música i el cant, entre ells, Juanita Adrover, Tòfol Sureda o Vicenç Nadal, alma mater i preuat addalid de la coral de s'Alzinar, de qui s'escoltà, entre algunes llàgrimes, un solo de veu que emocionà els assistents.



Destacar la bona química existent entre les tres corals i respectives directores que com es diu en el llenguatge coral "empastaren" la veu.





 Després d'aquesta recordança, el batle de Capdepera, Rafael Fernández, elogià aquest "producte cultural", en les seves paraules. I és que allò que ha aconseguit Antoni Lliteres (i molta més gent), és donar una empenta coratjosa a la comarca de Llevant, concretament de Son Servera, Artà i Capdepera, en una espècie de Mancomunitat per aprofitar l'entusiasme de les tres corals i dels cantants, en una estratègia intel·ligent que agradà molt al públic assistent, i que, com a fórmula de cultura, eleva i dignifica la tasca dels tres pobles (on, segurament, també hi tindria cabuda Sant Llorenç, si hagués prou quòrum).

Seguidament, la veu fina de la soprano Irene Gili, va ser la primera en encetar un recital que prometia per la seva sel·lecció musical; amb un vestit blau elèctric, il·luminà la sala amb les seves cordes vocals; els altres cantants també donaren el do de pit en una interpretació més que magnífica per part d'Antòni Lliteres, tenor, i Bàrbara Femenies, soprano. Ma Antònia Gomis al piano, vestida de fúcsia, oferí un bon concert  amb la part instrumental de l'esdeveniment, tota una responsabilitat. D'altra banda, l'Orfeó Artanenc aportava la direcció de Ma Antònia Serra; la coral de Son Servera, la direcció de Francisca Mas i la coral de s'Alzinar, apareixia sota la batuta d'Elionor Gómez-Quintero. Les tres directores, cadascuna en el seu estil varen saber dirigir les tres corals amb una força aclaparadora, que feia que l'auditori s'emocionés, veritablement.

Posteriorment, s'interpretaren en una primera part (per a alguns dels assistents va ser millor que la segona) peces de Puccini (Quando m'en vo'), Donizetti (Tornami a dir che m'ami), Verdi (La donna è mobile) o Bizet (Habanera), entre d'altres. L'execució del cantants va ser magnífica i la seva interpretació emotiva va convèncer per complet a tot els espectadors. Bàrbara Femenies aportà la naturalitat habitual del seu cant melodiós amb un registre tècnic d'elevada qualitat. Tot i que l'escenari de l'esglèsia Nova de Son Servera va ser un marc incomparable per la posada en escena, on el romanticisme formava part del panorama, l'auditori calarrajader oferí una acústica inmillorabe, on cada veu de les tres corals s'escoltava a la perfecció i acabava amb el tall àgil de les mans de les directores. Francisca Mas, vestida de retxes blanques i negres, en una direcció més pausada va fer que la melodia de les peces seleccionades transportàs el públic en una maror musical que l'abandonava dins l'harmonia plaent de les notes. L'artanenca Ma Antònia Serra, va afegir una força gairebé celestial que elevà les veus fins a racons insospitats de la música. Per la seva part, l'experimentada Elionor Gómez-Quintero demostrà altra vegada que sap fer de la direcció un art i treié dels cantaires les notes més plaents amb un repertori clàssic de sarsuela. Les corals sonaven a l'uníson, compactes, amb una gran mestria a l'hora d'interpretar les pautes de les tres entusiastes directores.

Aquí en teniu un tast:


A la mitja part una de les directores informà que es disposava de quinze minuts d'esbarjo per parlar i brindar amb una copa de cava al bar del Centre Cultural. Un descans encertat per poder passar a la 2ª part del concert. Les bimbolles del cava servit feia lluir ulls verds, vistosos vestits estampats de flors i somriures satisfets pel transcurs del concert.

 Seguidament, la segona part va donar pas a la Sarsuela: "Marinela, Marinela" de J. Serrano, les "seguidilles" de T. Bretón , o "Como nací en la calle de La Paloma" de F. Asenjo Barbieri, varen ser algunes de les peces escollides. La interpretació de les melodies va estar molt ben aconseguida, notable execució la d'Antoni Lliteres i d'Irene Gili, amb una entrada que sorprengué a bastants d'espectadors: ell des del fons de l'auditori i ella a dalt de la tarima amb una rosa que va deixar caure en un festeig operístic de delicadesa extrema, o la"Ronda de los enamorados"  (La del Soto del Parral) de Soutullo i Vert. D'altra banda, l'atrezzo dels parasols per part de les dues cantants per acompanyar La mazurca de las sombrillas (Luisa Fernanda), va ser el toc delicat que va fer de la gràcia dels solistes el colofó ideal d'una vetllada que entusiasmà a tothom. L'ovació final, de peu, ho ratificava.

En definitiva, l'esforç de Lliteres entre d'altres ha donat el seu fruit, amb una fusió coral·lística ideal per a una celebració lírica refinada i d'allò més lloable. La resposta del públic no se va fer esperar, perquè donà suport a la iniciativa, que garanteix un nivell de qualitat per a aquests dos gèneres. Així, doncs, s'haurà d'esperar amb candaletes la propera actuació  de dia 23 de Setembre a Artà. Som-hi, doncs!







Així se n'ha fet ressò IB3