inici

Cap Vermell

XXIX Serenates d'Estiu / Petraski, per començar

Tango amb accent mediterrani



Abans de referir-nos al concert de què poguérem gaudir el passat dijous dia 13 en els jardins de sa Torre Cega, permeteu-nos dues consideracions: primera, cada any ens meravella el petit miracle d'unes noves Serenates d'Estiu, de la mà de Joventuts Musicals, i si no fos que ja hem arribat a la 29a edició, no ens creuríem que tot això és possible; segona, ens meravella igualment el fet que la gent que en té cura i responsabilitat no es cansi de sorprendre'ns, a força de propostes capaces d'explorar tots els camps i estils musicals, dels més clàssics als més avantguardistes. Per una i altra cosa, no podem més que mostrar el nostre agraïment.

I ara parlem de Petraski, tota una agradable sorpresa. Sí, són una orquestra de tango, però no són argentins, sinó castellonencs, és a dir, un grup que es fa seva la música porteña i ens n'ofereix una versió que podríem qualificar de “mediterraneïtzada”. Afegim-hi, tot seguit, que aquestes versions passen per bones mans, ja que el grup està integrat per músics de primer nivell, tècnicament impecables i emocionalment lliurats al món del tango. I, clar, la cosa sona esplèndida, ja sigui en el cas dels temes clàssics, “de tota la vida” - Mano a mano, Tomo y obligo, Cuesta abajo, Volver... -, o en d'altres menys coneguts - Sur, Naranjo en flor, Canaro en París (versió esplèndida) ...-, i fins i tot en el cas de composicions pròpies - Ressons de l'eclipsi, L'eix transatlàntic – ambdues del pianista Néstor Zarzoso.

Un dels elements que marcaren l'actuació de Petraski a Cala Rajada, al nostre parer, va ser la veu del cantant de l'orquestra, Javier Peñarroja. De seguida que començà a cantar ens adonàrem que no es tractava d'un cantant de tangos a l'ús. La seva veu fina, un punt delicada, va anar esgranant cadascun dels temes deixant la sensació que se'ls feia seus, que els vivia i que els “interpretava” posant-hi passió i sentiment. No podem estar de dir que mentre l'escoltàvem i en copsàvem la manera d'estar i i de moure's sobre l'escenari, ens va venir al cap la imatge de l'eurovisiu cantant portuguès Salvador Sobral, sense que vulguem dir qui s'assembla a l'altre o si s'assemblen mútuament. I afegim-hi que, en tots dos cantants, el que deim vol ser un elogi.

No es va omplir l'aforament de sa Torre Cega, i va ser una llàstima, perquè el concert bé s'ho valia. Petraski, de qui mai havíem sentit parlar, deixà en la nit de Cala Rajada una estela de bona música, de música ben feta, d'aquella música que mai morirà. 



PETRASKI:

Javier Peñarroja, veu
Víctor Pereis, clarinet
Jesús Jiménez, violí
Diego Barberà, contrabaix
Joan Herrero, guitarrista
Néstor Zarzoso, piano

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar