El Quartet N'Aladern brillà amb llum pròpia
Bella vetllada en els jardins de sa Torre Cega, sota l'organització -una vegada més- dels Amics de l'Escola de Música. Últim concert d'aquest estiu a l'espai de la Fundació March, amb un programa ben atractiu, que va convocar una gran entrada, fregant el ple.
Com ve sent habitual, Sally von Stünzner exercí les funcions de presentadora, i la veritat és que li ha agafat la volta a aquesta tasca, de manera que el dia que es decidesqui a dur-la a terme també en català, ja haurà acabat d'enroscar el pern.
A l'arribada al recinte dels jardins i al llarg del trajecte fins a l'escenari, fórem acompanyats en tot moment per la música interpretada per distintes alumnes de l'Escola, la fornada més jove, molt prometedora. Així, el camí fins a dalt se'ns va fer més plaent.
La primera part del concert la van assumir els membres del Quartet N'Aladern, que, d'entrada, es va encarar amb la Suite TWV 55 del prolífic compositor barroc alemany G.Ph.Telemann. Per a aquesta obra, el quartet comtà amb la decisiva participació del flautista Rodrigo Tenorio, i tots junts ens n'oferiren una més que acurada versió. Tres temes més, de cdaire molt més lleuger serviren per arrodonir la intervenció d'aquest grup que, concert rere concert, està madurant a marxes forçades.
A continuació van oferir breus interpretacions un seguit d'alumnes jioves; Sergi Vadell, Miquel Flaquer, Llorenç Ladària, Ferran Miravet i Julià Osés. Tots ells varen estar acompanyats al piano per Laura González i Esther Romero. La participació de les ballarines Clàudia Fernández i Caroline Henke (ballet Stylo) hi posà un bell afegitó en forma de dansa, que el públic agraí amb força.
La part final del programa va servir per a la presentació d'Àngela Aso en la seva faceta de cantant. Aquesta jove artista local, a la qual sí que havíem vist ballar sovint, ens va sorprendre molt positivament, interpretant quatre temes en què lluí una afinació envejable i un timbre de veu molt agradable d'escoltar. La mise en scène de la cantant va arribar de la mà d'un veterà de mil batalles musicals, Suso Rexach, qui la va presentar i l'acompanyà amb la solvència que caracteritza aquest artista. Ismael Moreno hi posà el seu saber pianístic.
No serem nosaltres els que aventurem el futur com a cantant d'Àngela Aso, però bé podem dir, a la vista d'aquest debut tan prometedor, que cal esperar amb il·lusió noves actuacions seves que venguin a confirmar i a consolidar aquesta primera passa donada el dijous en els jardins de Can March,
La resposta del públic, com ja hem aventurat més amunt, esplèndida. Molta gent per a un bon concert i una bona causa, com és l'Escola de Música. El proper concert, ja en el mes de setembre, serà en el Castell. Nosaltres us l'anunciarem, com sempre.
