L'escriptora artanenca Maria Antònia Massanet presentà, el dimecres dia 6, en el pati de la Biblioteca de Capdepera, el seu últim poemari, "Batec". L'acte va ser introduït per la filòloga Maria Àngela Melis.
Van acompanyar la poeta, en aquesta presentació, l'escriptor i professor Joan Cabalgante, i el també poeta Tomàs Arias. El primer va fer una molt interessant i acurada dissecció d'aquest poemari, en què el cos s'alça com a centre sobre el qual giren pràcticament tots i cadascun dels versos que l'integren. El cos des de tots els vessants, la materialitat com a premissa indefugible per arribar a l'espiritualitat (Pot el pensament existir sense un cos?, es demana J.F.Lyotard); el cos com a sarcòfag últim d'aquesta materialitat, perquè "mai som tant cos / com quan naixem o quan morim". La sensualitat - la sexualitat - planen per moltes de les pàgines de "Batec", com no podia ser d'altra manera, però també la consciència del pas dels anys, que van deixant petjades en aquest cos nostre: "I somii reconciliar-me / amb el gruix de quilos / que fa anys / que habit de més / i que em fan saber / de la flexibilitat de l'existència".
Van acompanyar la poeta, en aquesta presentació, l'escriptor i professor Joan Cabalgante, i el també poeta Tomàs Arias. El primer va fer una molt interessant i acurada dissecció d'aquest poemari, en què el cos s'alça com a centre sobre el qual giren pràcticament tots i cadascun dels versos que l'integren. El cos des de tots els vessants, la materialitat com a premissa indefugible per arribar a l'espiritualitat (Pot el pensament existir sense un cos?, es demana J.F.Lyotard); el cos com a sarcòfag últim d'aquesta materialitat, perquè "mai som tant cos / com quan naixem o quan morim". La sensualitat - la sexualitat - planen per moltes de les pàgines de "Batec", com no podia ser d'altra manera, però també la consciència del pas dels anys, que van deixant petjades en aquest cos nostre: "I somii reconciliar-me / amb el gruix de quilos / que fa anys / que habit de més / i que em fan saber / de la flexibilitat de l'existència".
Na Maria Antònia i en Tomàs ens oferiren un petit recital d'alguns dels poemes del llibre, amanits amb distints sonets d'aquest últim autor, per tancar un horabaixa plaent en què el pati de la biblioteca es va amarar de versos.
Com diu Lluïsa Julià en el pròleg: "Massanet també s'acompanya de noms de la poesia actual com Mireia Vidal-Conte, Mireia Calafell o Àngels Gregori, noms que ja s'han consolidat, que formen part del paisatge literari català del segle XXI, que tenen en la investigació d'un nou llenguatge un dels aspectes nuclears de les obres respectives i que han incorporat l'obra de Felícia Fuster entre els seus referents. Podem dir que l'imaginari poètic femení s'ha poblat de veus noves".
Si acceptau la recomanació de llegir "Batec", estam segurs que ens agraireu el consell.
Aquí vos n'oferim un tast:
