inici

Cap Vermell

Passos per fer-se un tatuatge a Cala Rajada

 

 





Llegeix més...

Los Palmesanos


 Los Palmesanos



Del Libro Casialgo de Marce Lopez Sirer

Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: Regles de convivència

Així ens ho contaren…
i talment, us ho contam (SILEM)


Llegeix més...

Badades, a càrrec de Maria Juan (6)




El cervell dels homes
és com un armari amb caixonets





Llegeix més...

Maria Amengual: Hem deixat de ser un paradís?



El periodisme—segons la nostra protagonista d’avui – és el millor ofici del món



Llegeix més...

Fer poca vasa


Segons el DCVB a Mallorca i Menorca, el normatiu basa, la consonant inicial es pronuncia labiodental – vaja, v, en comptes de b- . També el mateix diccionari recull una frase feta: fer vasa, que defineix com tenir molta d'importància, fer un paper molt rellevant. Ho dèiem la setmana passada quan ens referíem a la poca incidència que tenia el PP de les Balears a Madrid. Ara s'ha demostrat una vegada més. (Dubt que si els diputats estatals fossin del PSOE i manàs aquest partit, a Madrid, fessin millor paper). Deia suara que s'ha demostrat una vegada més la poca vasa que fan els nostres representants a Madrid i també la sucursaleta illenca. Em referesc a la nova retallada que ha preparat el Ministeri de Foment per als ciutadans de les Illes pel que fa al descompte de resident.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona



Jordi Évole remou consciències

Llegeix més...

Amador Calafat: Panorama després de cinc begudes


Va néixer a l'altre costat de la Galàxia,
                                            als cinc anys d'edat...




Llegeix més...

Caciquisme i socialisme a Capdepera (1932)

Documentació Gabellina i Oriental (32)
 

Es turó de na Bagassa: Un dissabte de rialles

 

Així ens ho con taren…
i talment us ho contam (SILEM
)






Llegeix més...

Fer Santa Cecília per Sant Leandre

Llegeix més...

Ca Nostra / 14


Història de la 3ª Edat de Capdepera, 
contada per un "Col·lectiu de Gent Gran"

 


Llegeix més...

La biblioteca del Golea.(07) Novembre 2008

Image
La Biblioteca del Golea

Tornarem a perdre





Llegeix més...

Poca incidència

I es desveltà la incògnita. La tramuntanada Bauzá s'havia anunciat amb redoble de tambors. Ell mateix, tan ufà i galant com sempre, ho havia amplificat a tot decibeli. Poca broma, deia que els grans hotelers de les Illes intercedirien per ell perquè el fessin ministre del ram. Vaja, que ho demanaven i en feien rogatives com si de treure's l'ecotaxa es tractàs -una ecotaxa que els grossos, els que tenen estès per tot el món, paguen sense protestar a París o a Roma, per exemple-. Bé, va dir, per ser exactes, que els grossos -els qui cerquen els millors gestors del món- li havien telefonat perquè els agradaria, i molt, que fóra ministre. El millor que podrien tenir.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona


Es turó de na Bagassa: Demagògia hotelera

  
Així ens ho contaren…, i talment us ho contam (Silem) 





Llegeix més...

Badades, a càrrec de Maria Juan (5)



A la processó i a les completes, amb el DNI










Llegeix més...

Els Weedon i Capdepera

Estiuejaven, i encara ho fan, a sa Pedruscada, i el seu llegat fotogràfic ha estat cedit a l'Arxiu del So i de la Imatge del Consell de Mallorca i ha pres forma en el llibre "Ulls del temps". Algunes de les millors imatges d'aquesta col·lecció integren una exposició itinerant que segurament podrem veure l'any que ve a Cala Rajada.


Llegeix més...

Sensació de poble fantasmal a Cala Rajada


Llegeix més...

La cobra i el Halloween

La proximitat de tenir un govern de veres – amb el de mel i sucre anàvem més que sobrats- no ha alterat el pols de bona part dels contribuents que, potser per evitar pensar en el monstre que substituirà Montoro, o en Montoro investit de més monstre, ha dedicat els esforços intel·lectuals – potser s'escau recordar Machado i allò de l'Espanya, la xirigota i la pandereta,- a disfressar-se de monstres – la por (a Montoro, per exemple) s'espanta amb una altra por de per riure- i a recórrer carrers i places de la forma més esperpèntica possible. I també a escatir si el gest d'en Bisbal cap a na Chenoa va ser de cobra o bavosament de caragol bover.

No tenc res contra del progrés. La humanitat ha avançat fent passes cap endavant i fent l'ullet a la innovació. Si més no m'ho mir amb un cert escepticisme i capejant. Em conhorta el fet de pensar que, en un moment de la història, els boleros mallorquins, els que els més resclosits ara els ballen amb calçons amb bufes i enagos tot fent sonar les castanyetes i volent-los vendre com una essència de la mallorquinitat més endèmica, foren en els seus orígens - no gaire llunyans, per cert- la fruita novella i grenyal de la importació d'uns balls andalusos, amb tota la gràcia i la sal corresponent.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona




Cada dia que el sol surt / 8 / El manipulador

Es turó de na Bagassa: Miserable ecotaxa per embrutar



Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)




Llegeix més...

Ca Nostra / 13



Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


 

Llegeix més...

110 anys del cementiri, així com el coneixem

Amb plànols de 1906/1907 del recinte dels difunts de Capdepera del arquitecte Guillem Reynés i Font.





Antoni Flaquer Obrador "Coix"

Llegeix més...

Article de la setmana/ El Papa i les nostres cendres.

Es veu que el Vaticà modern també fa cas del màrqueting. El que dubt és si el Papa Francesc té de conseller un clònic d'en Marcelo – l'àngel de la guarda de l'actual ministre de l'interior en funcions- o, en canvi, modern com és, té allò que se'n diu un personal coach. Sigui com sigui, pels voltants del dia dels morts, aprofit per si tenc algun lector més jove que jo per dir-li que no és l'u de novembre sinó el dos, ha emès un comunicat – o com es digui en poètica vaticana- blasmant i prohibint l'ús llibertí de les cendres. Un bon cristià, ja ho deveu saber, no pot tenir les cendres d'un difunt – propi o extern- a qualsevol altre lloc que no sigui un cementeri. I ho ha de fer allà i no espargir-les davall una figuera o per la solada d'un garrofer no perquè sigui el lloc adequat sinó perquè els cementeris són, sempre segons les pupil·les vaticanes, llocs sagrats. Tampoc no es poden guardar damunt l'escalfapanxes ni espargir-les al lloc més reverenciat pel difunt – cala, cim de muntanya, penyasegat...

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona



Subcategories

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar