Per Llorenç Tous








Leandro Fuster Poza





Quan jo estudiava Arqueologia Bíblica a Jerusalem amb el P. de Vaux O.P. la ciutat de Jericó era considerada la més antiga del món. Dubto que avui es pugui dir el mateix. D'ella comenta la carta als Hebreus a propòsit de la fe:” Per la fe es van esfondrar les muralles de Jericó als set dies de fer voltes al seu voltant”. Hbr 11,30. Al Seminari de Palma cantàvem aquest text en llatí segons la polifonia de D. Antonio Sancho. Muri Iericho corruerunt in circuit diebus septem.
Val la pena llegir el passatge a què al·ludeix el text, es troba a Jos 6, 1-21. S'hi descriu el setge a aquesta important ciutat com si fos una processó litúrgica.
Les muralles de Jericó simbolitzen una fortalesa inexpugnable. En el nostre procés de conversió a Déu, per no dir per trobar el sentit de la vida, ens trobem amb una zona on el nostre fang del que estem fets s'ha petrificat, de manera que impedeix que l'aigua viva de què van parlar Jesús i la samaritana, regui els nostres dies.
Potser sumen anys els intents de penetrar al nostre centre interior per transformar-lo en el santuari posseït plenament per Déu. La nostra llibertat i la poca traça per acoblar-la amb l'acció de l'Esperit Sant retarden la conquesta d'aquesta ciutat de Jericó que és el nostre cor i el centre de la vida profunda i feliç.
Quan arriba l'hora cau per si mateix tot allò que impedeix a Déu rematar la seva obra en nosaltres. Aquell dia vam cantar amb el salmista: ”Déu ha estat gran amb nosaltres i estem alegres”. Sal 125,3.


Llorenç Tous
20/08/2023