Maria Vaquer Moll va néixer a Capdepera el dia 23 d’octubre de 1902. El seu marit era Serafí Nebot. Tingueren dos fills: Magdalena Nebot i Joan Nebot (més conegut com a Joan “Rai”). Visqueren una infància amb els pares a la presó.

Els pares de Maria Vaquer Moll eren Margalida Moll Fiol, natural de Capdepera, i Francesc Vaquer Veny, natural d’Artà, de 25 i 24 anys a la data del seu naixement. Francesc Vaquer Veny es dedicava a les feines del camp, juntament amb la seva dona.

Els seus avis per línia paterna eren  Antoni Vaquer, natural d’Artà, i Maria Vaquer, natural de Felanitx, els dos dedicats a les ocupacions agràries.

Els seus avis per línia materna eren Pere Josep Moll i Sancho i Isabel Fiol i Melis, naturals d’Artà, i també dedicats a les ocupacions agràries.[1]

Maria Vaquer a la seva feina de modista, acompanyada per altres dones
que també exercien aquesta labor.
El nen assegut a sobre de la cadira és el seu fill, Joan Nebot “Rai”.

El seu marit va ser un home perseguit a causa de la seva ideologia, el que va provocar que s’amagués després del Cop d’Estat i es va passar a les tropes Republicanes a sa Coma, d’on va passar a Menorca. Allà va estar al servei del comandant militar de Menorca, el coronel Brandaris.

En acabar la guerra el feren presoner i va passar per un consell de guerra amb els altres gabellins.

Fou condemnat a mort i després fou commutada la pena per 30 anys de presó. Va estar al camp de concentració de Formentera fins al 42, i més tard a altres presons de la Península.

Com he comentat abans, Maria Vaquer va tenir una gran repercussió sobre el feminisme. Durant la Segona República va formar part del Grup Femení de l’Agrupació Socialista, juntament amb el seu marit, on més tard va exercir com a presidenta.

Va tenir una gran influència política a Capdepera, però també recolzà les candidatures del Front Popular a nivell de tot Mallorca, juntament amb Aurora Picornell.

Maria Vaquer va realitzar vàries col·laboracions amb la premsa, concretament al setmanari El Obrero Balear. Allà hi exposava les seves idees centrades en temes com ara l’època d’aquell moment o les dones, a més d’altres temes com pot ser l’espiritisme, per exemple. Aquest fet va poder perdurar fins al 34, ja que s’estaven aproximant unes altres idees que acabarien amb la llibertat que hi havia establerta fins al moment.[2]

Cal destacar que en un dels setmanaris d’ El Obrero Balear on Maria Vaquer escrivia, hi apareix un escrit d’una dona anomenada Margarita Nelken, diputada socialista i feminista, on hi expressa la seva admiració pels seus documents. El text diu així:

“Sta. María Vaquer:

Muy distinguida Sta.: Por nuestro común amigo el Sr Jaume, sé con qué cariño sigue Vd. mi labor y tengo interés en que sepa Vd, a su vez, que yo sin conocerla aún le profeso ya una cordialísima amistad.

Antes de que pase mucho, he de ir a Mallorca con mi buen camarada Jaume[3] y entonces tendré el gusto de expresarle verbalmente mi sincera amistad”.[4]

Doncs, amb aquest escrit queda reflectit la importància i la repercussió que tenien els escrits de Maria Vaquer, no només a Mallorca, sinó també fora.

Abans del 1931, l’opinió conservadora, molt influïda per l’Església, s’oposava a la participació de la dona en la vida pública i encara més en la política. L’únic rol de la dona era el de mare i com a tal transmissora dels valors tradicionals i religiosos. La premsa obrerista donà més protagonisme a les dones, mitjançant la ploma d’algunes de les seves líders. Així, al periòdic El Obrero Balear hi havia una secció fixa amb l’encapçalament de “Libérate Mujer”

S’ha de dir que el republicanisme mallorquí es malfiava del resultat de la concessió feta per la República. Al·legaven que la majoria de dones no tenien una opinió formada i es deixarien influir pels capellans.

De tot això, se’n desprèn la por que el sufragi femení havia aixecat fins al mateix 1931 en el pensament progressista. I aquell temor sempre remetia a la influència del confessionari sobre la dona, i per això, s’argumentava que calia donar-li instrucció i advocar per la laïcitat abans de concedir-li el vot. Només les dones que lluitaven per l’emancipació de les dones veien que la manca d’instrucció com la pedra d’ensopec de la causa feminista i intentaren posar-hi remei. Elles demanaven instrucció i actuaren creant associacions per a forma les dones en la novella ciutadania.

En les primeres eleccions legislatives de juny de 1931 les dones espanyoles encara no podien votar, però ja foren elegibles.

Les dones palmesanes foren les primeres que exerciren el dret al sufragi el 8 d’octubre de 1933, un mes abans que les de la resta de l’Estat.

A la campanya electoral de 1933, les dones de totes les tendències polítiques foren molt actives. Algunes que no eres directament polítiques, però que tenien una bona preparació intel·lectual, publicaren articles en la premsa adreçats a les noves electores.

Margalida Serra Nebot

[1] Dades extretes de la fe de naixement de Maria Vaquer de l’arxiu de Capdepera, concretament del Jutjat de Capdepera (Llibre de Naixements)

2 Veure apèndix documental.

3 Jaume, Alexandre: “A las compañeras de Capdepera”. El Obrero Balear, 1.575 (26 febrer 1932), pàg. 1.

4 “Carta de Margarita Nelken a Maria Vaquer”, El Obrero Balear 1.575 (26 febrer 1932), pàg. 3