GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE

ANY  1.978




Arxiu: Bartomeu Melis “Meyme”

LES COVES: ÀLBUM DE VISITANTS IL•LUSTRES

   Des de sempre, m’ha costat escriure aquest nom: “Coves d’Artà”. Com tothom hauria de saber, i molts encara no ho saben, aquestes famoses grutes pertanyen al terme municipal de Capdepera. I estic convençut que si estiguessin ubicades al municipi d’Artà i s’anomenassin “Coves de Capdepera”, ja faria molts d’anys que els artanencs les haurien tornat a batejar. De fet, alguns consistoris dels que hi ha hagut a Capdepera han aconseguit que en els rètols indicatius de les Coves d’Artà hi figuràs el nom de Capdepera, entre parèntesi, això sí, tímidament, però per poc temps, ja que els observadors han pogut constatar que quan els pinten de bell nou desapareix el nom de Capdepera, on –manco mal– el propietari de les Coves paga els impostos.
  Això m’ha retrotret a temps passats, quan les Coves eren motiu de polèmica entre gabellins i artanencs. Record els escrits de la revista “Bellpuig” o de la breu “Artà”, on Jaume Morey i Xerafí Guiscafré ens assenyalaven –per si no ho sabíem– que, a l’entrada del seu poble, a la carretera vella per la part de “Ses Pesqueres”, hi havia un “abeurador” on les bísties de càrrega i els carros procedents de Capdepera s’aturaven per a refrescar els animals. A aquell indret se’l coneix com a “abeurador de Capdepera”. Morey i Guiscafré comentaven que ni ells ni la gent d’Artà se sentien gens gelosos del fet que l’abeurador s’anomenàs de Capdepera. Inclús, suggerien una permuta amb les Coves i així “tots contents”.
   Arran de la presentació d’un llibre de dibuixos i paisatges, fets a plomí, de Nicolau Caselles “Garameu”, Xerafí Guiscafré va referir-se a les il•lustracions de l’obra que guardaven relació amb indrets de Capdepera, i, quan va parlar de les Coves, Xerafí va girar la seva ullada cap als pocs gabellins que es trobaven al saló de na Batlessa i afegí que “com tots sabeu, estan al terme de Capdepera”. Bé, darrerament, i gràcies als itineraris culturals de l’Oficina d’Informació i Turisme del Ajuntament, se les anomena com a “Coves de Canyamel”, a la costa gabellina. I mai ningú no ha parlat de que, molt a prop, a menys de mig quilòmetre abans d’arribar a les Coves, se n’hi troben unes altres, no explotades però sí visitades per geòlegs i excursionistes amants del senderisme i de les curiositats, que semblen ser més grosses i amb un llac d’aigua clara just a la mateixa entrada de la gruta.


Interior de les Coves

ALTRES DENOMINACIONS. L’any 1860, la Reina Isabel II visitava Mallorca. La seva estada a l’illa fou molt breu, ja que va deixar d’anar a alguns pobles que l’esperaven i no hi va comparèixer. Un d’aquests pobles era Capdepera, on els seus habitants s’havien preparat per a rebre a la reina i volien, les autoritats, fer-li una gran recepció i dur-la a visitar les “Coves del Cap Vermell” (una altra denominació, més adequada per aquell temps). Per a l’ocasió, es va construir l’ampla i empinada escala que condueix a l’interior de les grutes, perquè la reina Isabel pogués accedir-hi peu pla i còmodament. Malgrat la millora executada, la reina no es va presentar ni a Capdepera ni a les Coves.
Peró sí que, per aquest motiu, la propietat pogué comptar amb un més fàcil accés que han aprofitat multitud de visitants. En qualsevol cas, el que està clar és que el nom de “Coves d’Artà” no se’l desferraran ni gratant fort.
Idó bé. Les Coves, també de l’Ermità (perquè les va descobrir un anacoreta) disposen d’un àlbum que data de 1869. Són força curiosos els escrits i dibuixos que contenen els diferents toms: des de poemes d’alta inspiració –el més conegut, “La deïxa del geni grec”, de Costa i Llobera– i frases de notable espiritualitat, fins a les incorreccions pròpies de gent de gust poc refinat.


Interior de les Coves, a Canyamel

L’ALBUM: EL MES DESTACAT. A l’àlbum, hi han estampat la seva signatura personatges rellevants de la literatura i l’art que han recorregut la gruta, com, també, grups universitaris de fora de l’illa o associacions culturals, botànics, pintors, músics, arqueòlegs, espeleòlegs, etc.
A partir de 1869, hi trobam, entre molts d’altres que tal volta, amb més mèrit, mereixerien ser citats, però que farien la llista massa extensa, les signatures de Jules Verne, Víctor Hugo, Alexandre Dumas, Sara Berhardt, Marcelino Menéndez Pelayo, Isaac Albéniz, Pablo Sarasate, Josep Maria Quadrado, Miquel dels Sants Oliver, Santiago Russinyol, Joan Alcover, Eugeni d’Ors, Antoni Maria Alcover, Antoni Maura, Bernareggi, l’expedició catalana amb motiu del VII centenari del naixement de Jaume I el Conqueridor; S.A.R. Isabel de Borbó i Ferran M. de Baviera i Borbó, Infants d’Espanya; l’Arxiduc Ll. Salvador d’Àustria, S.A.R. Jaume de Borbó i Battemberg, Mercedes de Baviera i Borbó; el Rei Simeó, la Reina Mare i la princesa Maria Lluïsa, de Bulgària; S.A.R. Carlos Hugo de Borbó-Parma; S.A.I. Princesa Sharms Pahlevi i el seu marit ministre d’Educació de l’Iran, amb tot el seu seguici…. I la llista continua fins als nostres dies, incloent, com no?, la familia reial al complet, amb el Rei Joan Carles i la reina Sofia al capdavant.

A LA TORRE DE CANYAMEL ES FABRICAVA SUCRE
   La Societat Arqueològica Lul•liana ha volgut commemorar els 500 anys des que el Rei Joan II va autoritzar al mercader Francesc Prats de poder comptar amb la concessió reial de les aigües del torrent de Canyamel i per a la fabricació de sucre a la torre d’en Montsó –distingit cavaller que va merèixer de Jaume II, l’any 1268, ser la màxima autoritat en qüestions de litigis en finques i propietats… i a la possessió propera de Jeroni d’Orpí.
La torre va passar a denominar-se de Canyamel, al segle XV. També es coneixia com a “Torre del Trepig”, pel molí utilitzat per triturar la canya, matèria prima del sucre, que al document reial figura com a “canya de mel”.
Als salons de la Lul•liana, a Ciutat, se celebra un acte i conferència amb motiu de l’efemèride dels 500 anys, amb dissertació de Josep Mascaró Passarius, autor del “Corpus de Toponímia”, i amb assistència d’autoritats de Capdepera i Artà, on tampoc falta la presència dels actuals propietaris de sa Torre, la família Morell Font dels Olors.


Joan Rai amb Josep Mascaró Passarius



PRIMERA DONA CENTENÀRIA: MAGDALENA ORPÍ TERRASSA

   Que se sàpiga, es tracta de la primera dona que assoleix els 100 anys, al nostre municipi. Madò Magdalena Orpí Terrassa “Xerubina” va néixer el 7 de febrer de 1878, a can Barquer, de família de conradors. I ho va celebrar a la intimitat de la seva família, amb invitació per als més pròxims i veïnats. El rector i les autoritats es varen desplaçar a casa seva per a retre-li, a la centenària,  un íntim homenatge, amb un acte litúrgic, i donar-li la comunió. L’Ajuntament l’obsequià amb regals.
   Madò Magdalena ens va manifestar, sense aturar-se de fer llata, que es va casar amb Agustí Ferrer Melis, als 19 anys, el seu matrimoni en va durar 51,  amb dues filles i un fill. ” Les guerres de Cuba i Filipines les he viscudes amb temor i por. He conegut al Rei Alfons XII, a Maria Cristina de Habsburg i a Alfons XIII, també la Segona República, i tot el que ha vingut desprès. Record –continua– quan vivia gent dins el Castell de Capdepera, i quan tancaven les portes del recinte en arribar la fosca, ja que encara es tenia por dels corsaris i pirates”.
   La nostàlgia envaeix a madó Magdalena quan recorda les seves noces i la glossa que el seu marit li dedicà:  ”He visto a las tres Marias / en el cielo por hilera / y he visto a un hombre / quererte a ti, Magdalena”. I ella li contestà: ”San Pedro tiene las llaves / de Roma y del cielo / i las de mi corazón / las tiene un hombre moreno”. És evident que la bona memòria la conserva en tota plenitud, aquesta centenària.
Coincidint la festa amb l’estada, a Cala Rajada, de dos  periodistes anglesos, aquests li feren una entrevista per a emetre a la televisió de la BBC de Londres.


Magdalena Orpí, centenària (fotografia de "Cap Vermell")

   Magdalena Orpí  diu que no és dona d’aldarulls ni festes, que es conforma amb les atencions diàries dels propis parents, i  se sent molt agraïda per “tot lo que m’han fet amb motiu dels meus 100 anys, per lo  que vull donar gràcies a Deu per haver-los pogut arribar a veure “.
   El que desconeixia, madò Magdalena, és que tendria la fortuna, gaudint de bona salut, de poder-ne viure sis més, d’anys. 


Magdalena Orpí Terrassa, centenària



EL DARRRER “BOU” CONSTRUÏT A “NA FERRADURA”

   El moll de Cala Rajada compta amb una nova barca de pesca, de nom “Cisne”. Aixó no tendria més importància si no fos pel fet que, abans de “Cisne”, l’embarcació fou “Antonio Vaquer”. Ens explicarem.
    Una de les drassanes més antigues de Mallorca fou la de “Na Ferradura”, situada entre Cala Rajada i Son Moll, a la vorera de l’actual passeig marítim o avinguda d’Amèrica, la qual conserva, encara, després de tant de temps, l’efígie de pedra de les dimensions d’una barca d’aquella època, just sobre les mateixes roques de la mar. L’”Antonio Vaquer” o “Cisne” fou construïda a “Na Ferradura”, íntegrament, per Antoni Nadal “es Felanitxer”, mestre d’aixa, a l’any 1928, amb motor de dos pistons i 120 cavalls, comprat a pes, a 5 pessetes el quilogram.
   Aquest “bou” fou buc correu, de peix, entre Barcelona i Eivissa, i el seu primer motorista en Pere Riera, molt mariner. En el transcurs de la Guerra Civil va participar en la contesa, a favor dels “roigs”, portant un canó antiaeri.
   Ara ha retornat al port que el va veure néixer. Les singladures marineres que li esperen són força distintes de les que ha hagut de travessar. Però ningú li prendrà el privilegi d’haver estat la darrera embarcació creada a “Na Ferradura”.


Drassanes de Na Ferradura. Any 1920



MICRONOTÍCIES

TREMOLOR SÍSMIC?.- A diversos punts d’illa, i també a Capdepera, es va produir un tremolament que va ocasionar trencament de vidrieres i caiguda de referits a construccions. Tengué una durada de quatre minuts i va iniciar-se amb un fort espetec o tro que aconseguí alarmar el veïnatge. Les comunicacions telefòniques restaren interrompudes. Es comentava que l’enrenou i el tremolor tenien a veure amb maniobres de caràcter militar naval.

UN POLIESPORTIU A NA TACONERA.- Hans Hasse i Mateu Estelrich han inaugurat a Na Taconera un poliesportiu amb gimnàs i varietat d’esports, a una extensió de 7.104 metres quadrats, que es troba molt resguardada dels rigors hivernencs, com els vents de nord, per a la pràctica del tennis, a  més de petanca, voleibol i bàsquet. Les instal•lacions s’han posat a l’abast de les joventuts del municipi i dels centres escolars.

NOU JUTGE DE PAU.-  Agustí Esteva Ferrer és el nou Jutge de Pau de Capdepera, en substitució de Bartomeu Massanet Sureda, que ho ha estat al llarg de sis anys i desprès d’haver ostentat la batlia, 20 anys enrere, per espai de quatre. El nomenament d’Esteva, de la família “Blancus”, una de les pioneres en la fundació de Cala Rajada, neix de la bona sintonia existent amb l’equip que governa actualmente a la Sala i s’interpreta com una ruptura amb l’anterior “règim” del precedent  inquilí de l’Ajuntament, el batle Fuster.



MOGUDES POLITIQUES PRE-ELECTORALS

-  La conferència que pronuncià a Cala Rajada, al Cinema Juva, el “viejo zorro” de la Democràcia Cristiana, José Maria Gil Robles, a qui acompanyà Joan Casals, encetà el foc de l’activitat política al municipi.  “No hi haurà eleccions lliures mentre hi hagi 10.000 batles que són “jefes locales del Movimiento”, diu, entre d’altres coses, el líder madrileny, de 80 anys.
 
-  Al restaurant “Monterolas”, sigilosament, i amb assistència d’una trentena de comensals –homes i dones–, “Alianza Popular” dóna un míting presidit per Gabriel Tous. Hi són pressents Bartomeu Flaquer, exbatle, i Joan Serra, batle en funcions. El batle de barri de Cala Rajada, Joan Fernández, es designat com a probable cap de llista a les properes eleccions, per A.P., que dirigirà l’exguàrdia civil i empresari hostaler Gaspar Frontera, amb Agustí Esteva “Blancus”, de segon.

- El sociòleg i excapellà Antoni Tarabini, i un altre excapellà i dirigent sindicalista, Francesc Obrador, com a líders del Partit Socialista de les Illes (P.S.I.) fan “xerrada pública”, que no míting, al saló del Recreo, al carrer del Llum. Josep Fuster Alzina, com a Secretari d’Organització; Joan Llabata Morató, Pere Nebot i Joana Servera són els primers noms que es barregen com a representants gabellins.

- El Partit Comunista desplaçà a Capdepera la seva destacada dirigent Francisca Bosch, que erigeix a Nicolau Alzina  –qui després de més de 40 anys d’exili ha retornat al seu poble– com a cap visible.


Colau Alzina, del Partit Comunista

- La Federació Popular Democràtica, que més tard va pasar a denominar-se G.I.C. (Grup Independent Capdepera), denominació aquesta que no va ser autoritzada pel Govern Civil i, per tant, no rebé el vistiplau oficial, comptava, a Capdepera, amb Miquel Pascual Amorós, Miquel Sirer Garau, Antoni Moll Sureda, Sebastià Pascual Rosselló, Pep Gómez-Quintero, Jesús González Escribano, Pep Sagrera, Gabriel Alzina, Joan Alcover, Llorenç Alzina, Felipe Cardiel, Miquel Caselles Fornés, Joan Espiritusanto Marqués, Josep Gallego, Pere Llabata Sancho, Joan Pascual Amorós i Antoni Sureda Sancho.  Hi ha mitjans de comunicació que titllen aquesta agrupació de “patronal per la tercera vía” i la vinculen al “tàndem” d’empresaris hoteleres“Caldentey (Creu)- Moyà (Tassà).

-  Es postula el delegat de Creu Roja local, Francesc Barbón Zafra, com a futur representant de R.S.E. (Reforma Social Española), que rep el nom de C.D. (Coalició Democràtica), per a les eleccions a Capdepera, on queden integrats Bartomeu Morey, Bartomeu Massanet, Sebastiá Garau, Bartomeu Pellicer, Francesc J. Massanet Sansó, Antoni Sánchez, Pep Orpi Font, Joan Sancho Joan, Pere Garau, Joan Flaquer, Miquel Gomis, Pere J.Terrasa, Joan Antich, Joan Terrassa Julià i José M. Garcia.
 
-  Per la U.C.D. (Unión de Centro Democrático), d’Adolfo Suárez, el president és Miquel Vaquer Flaquer; vice-president, Bartomeu Albertí; secretari, Miquel Ferrer Ginard; tresorer, Pep Miró Covas. Altres membres són  Pep Palmer, Pep Massanet Sirer, Mateu Orpí Servera, Pere Flaquer, Santiago Aso, Vicenç Marí, Antoni Adrover i Gabriel Bernat. Com a cap de llista a l’Ajuntament de Capdepera s’anomena a Francesc Terrasa Femenies, l’elegit, pels seus correligionaris, a la seu del carrer Col•legi, enfront del Teatre.

Francisco Terrassa Femenies


-  L’Agrupació Socialista de Capdepera (PSOE), després de 41 anys, anomena president a Xerafí Nebot. Es designat Miquel Alzina com a Secretari General i es forma una directiva que integren Catalina Moyà, Sebastià Gayà, Joan Sansó, Jaume Juan i Miquel Ferrer. El secretari sindical i de joventut passa a ser Miquel Flaquer Servera, del “Recreo”. Joan Pellicer, excapellà, no és acceptat a la gestora del PSOE en ser titllat d’“infiltrat” per amistat amb el secretari expedientat de la Corporació. Pellicer es desvincula del socialistes i, en qualitat d’independent, s’enrotlla amb el PSI, de Tarabini.


Xerafí Nebot, president del PSOE de Capdepera

      La seu s’instal•la a la plata baixa del número 14 del carrer del Llum, (actualment botiga d’Schlecker), antic centre republicà, que comptava, abans de la contesa civil, amb un petit teatre amb un escenari on en el transcurs d’un grapat d’ anys es representaren obres d’autors d’envergadura i divertides festes.

Salvador Moll Vaquer, Candidat del PSOE

     El candidat a encapçalar la llista del PSOE al municipi de Capdepera és Salvador Moll Vaquer, elegit per unanimitat. A les eleccions del propvinent any, els socialistes guanyaran els comicis i Moll Vaquer es convertirà en el primer batle de la democràcia a l’Ajuntament de Capdepera.