Sant Antoni és la més arrelada festa tradicional que conservam; a més a més, gaudeix de bona salut, sobretot a la comarca de Llevant.

Una festa tradicional és aquella que es desenvolupa a partir d’uns actes que es repeteixen, any rere any, i, en aquest cas, des de fa segles. La tradició, és a dir, els anys i els costums socials, ha establert les regles del joc i marca les passes que ha de seguir la festa. Quan canvia la societat la tradició ha de renovar-se, perquè si no perdrà el seu sentit i el suport del poble.

Des de fa segles la festa de Sant Antoni comença amb un cercavila. En un principi la seva funció era recaptar tot allò que la pagesia bonament donava a Sant Antoni (blat, ordi, oli, faves) i així pagar les despeses de la festa (ornamentació de la capella, música, i suc per refrescar). Actualment són els dimonis els animadors del cercavila, els que conviden la gent a sortir al carrer i fer que esclatin de ganes de festa i bulla.

La festa de Sant Antoni sempre ha estat molt vitenca i en altre temps ha comptat amb comèdia, ball i tonada. El ball s’ha perdut i, com per compensar, l’han incorporat els dimonis, que són els únics que ballen.

Els dimonis s’integraren a la festa en el darrer quart del segle XIX. A Capdepera ho feren l’any 1886 i des de llavors han anat agafant protagonisme a costa de Sant Antoni, que pateix per la desfeta de la pagesia i la pèrdua d’influència social de la religió.

Amb una tradició al darrere i amb ganes de festa, Sant Antoni no corre perill; no hi ha entrebanc ni desànim que aquesta renovada obreria, amb els seus vuit anys de vida, no hagi superat. Aquest és el seu gran mèrit: renovar la festa donant-li empenta i sentit.

La societat nostra, el poble en particular, ha canviat molt en els darrers anys; hi ha molts nouvinguts que desconeixen les nostres tradicions i els costums; a més, és molt fàcil deixar-se endur i malmetre la festa. Aquests dies el benvolgut rector de la Parròquia dels Dolors de Manacor, n’Andreu Genovard, avisa que cal posar parany a la massificació de les Completes per garantir la seguretat dels santantoniers i el normal desenvolupament dels actes; uns entrebancs que no ens podem permetre. La festa i la bulla no poden aturar-se i s’ha d’arribar fins al final, i els santantoniers de debò ho faran possible. L’any passat, els artanencs també intentaren posar remei davant l’onada de gent forana que hi arriba per gaudir de la festa.

Un segon perill ens el crea el consumisme; tampoc podem permetre que la disbauxa del Carnaval, el tot està permès, entri dins Sant Antoni perquè pot arribar el moment que les dues festes s’assemblin i perdin el seu sentit, quan són dues festes molt diferenciades i molt arrelades. No hem de substituir els nostres trets culturals per uns altres de forans; sempre he sentit dir que cada cosa al seu lloc i també al seu moment.

Aquest és el nostre repte, lligar tots els brins que la tradició i la nostra societat ens ha posat en les mans per gaudir de la festa i sentir-nos els protagonistes de la diada de Sant Antoni.

Visca Sant Antoni!