inici

Cap Vermell

Intervenció de Jaume Fuster, a l'homenatge de Joan Rai

Homenatge Joan Rai. Intervenció de Jaume Fuster
30/09/2017 



 

Amics tots,

És per mi un honor i un privilegi poder pronunciar unes paraules en aquest acte que, honorant la figura de Joan Rai, ens honora a tots com a poble. Ara que ja n'estic jubilat, puc dir, amb legitim orgull, que l'Associació Cap Vermell ha fet moltes coses bé, moltes coses importants, i una d'elles és la de retre homenatge a les persones i entitats que ens han ajudat i ens ajuden a construir un poble millor, mes noble i mes digne. Així es fa cada any atorgant el Premi Cap Vermell, i així es fa posant en el carrer, a la vista de tothom, el nom d'aquells ciutadans que bé mereixen ser recordats per les generacions que ens han de succeir. Ja es va fer en el cas de don Toni Flaquer “Solleric”, avui es fa amb en Joan Nebot “Rai”, i esper que es continuarà fent, en el futur, amb altres noms que, sens dubte, també mereixen formar part del que hauria d'arribar a ser un itinerari urbà de la civilitat.

Centrant-nos en el motiu pel qual hem estat convocats, he de dir que se'm fa molt fàcil parlar d'una personalitat tan rellevant, polièdrica i significativa com la d'en Joan. I és així perquè, per damunt de tot el que va aportar a la vida cultural del nostre poble i de tots els mèrits que el fan sobradament mereixedor del nostre reconeixement, sempre hi veig un home que va molt més enllà de l'artista, un ésser humà  d'una una dignitat com pocs n'he conegut. I no és perquè jo no valori infinitament les seves virtuts com a artista i com a escriptor, especialment en aquesta darrera faceta. La meva escriptura balbucejant va trobar crosses, i estímuls, i alternatives, i exemples, i idees, i models... en l'escriptura d'en Joan Rai, i encara avui, quan se m'encalla una expressió, quan l'adjectiu més adient s'obstina a amagar-se per algun revolt del cervell, em deman com ho diria en Joan, com resoldria ell els meus dubtes, tan primmirat com era, incapaç de tancar en fals una oració o de construir un text mancat de la més absoluta excel·lència literària.

Però, insistesc, tot i ser tan evident i reconeguda la capacitat creativa d'en Joan Rai, aquesta és, al meu parer, subsidiària de les seves qualitats humanes. En Joan duia impregnat en el seu ADN un socialisme d'arrel humanista, un socialisme adreçat a posar l'home en disposició d'assolir les majors fites culturals, tot superant les diferències de classe. L'home nou, l”home del segle XXI” en què somiava Ernesto Guevara. Un home treballant segons les seves capacitats per a ser compensat segons les seves necessitats, un home produint per a si mateix – i, per tant, per a la societat –, capaç de satisfer aquestes necessitats i no les del mercat; un socialisme amb una dona absolutament alliberada i dignificada; un socialisme amb persones que no visquin per als doblers, ni per a l'Estat, ni sotmeses a alienacions ideològiques o materials. És a dir, un humanisme socialista, o un socialisme humanista.

Segurament hi havia una forta càrrega d'utopia en el pensament d'en Joan Rai, projectant una mirada il·lusionada cap a un demà que per força havia de ser millor que aquell passat ple de frustracions que la dictadura li havia imposat. I aquí rau la seva grandesa, en la capacitat de mirar cap endavant amb un cor net, sense revengismes latents, sense retrets amargants. Com més el tractaves, més es delatava, davall la cuirassa d'autoprotecció amb que a vegades revestia el seu caràcter, la persona sensible, generosa i lleial. I es feia estimar. Era massa humà per dedicar-se a la política, per força s'hi havia de sentir malapler, però als polítics d'avui, de totes les ideologies, els anirien molt bé algunes dosis d'aquella noblesa, generositat i coherència ètica d'en Joan Rai.


Per als qui el tractàrem i l'estimàrem, i vàrem tenir la sort de compartir-hi vivències i moltes il·lusions, per als qui ens vàrem poder amarar del seu mestratge d'una manera personal i directa, avui és un dia d'una emotivitat mala d'agombolar. Sabem que des d'avui, per a tots els qui no el conegueren,  el nom d'en Joan Rai serà un interrogant quan passin per aquest indret, i que més d'un se sentirà empès a saber-ne més coses, i potser se sentirà convidat a apropar-se a la seva vida i obra.

Per tot això, estic convençut que avui estam fent una contribució important  perquè la figura d'en Joan Rai romangui a l'imaginari col·lectiu d'aquest poble, com un dels seus homenots, entesa aquesta definició en el sentit que li donà Josep Pla: la d'una persona singular, especial i significativa per a la resta de la societat, una persona que s'aixeca per sobre de la mediocritat que ens caracteritza.

En Joan va ser  una d'aquestes persones i per això ens trobam aquí: per dir que és un dels nostres homenots.

 

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar