No fa gaire que es va publicar una col·laboració per aquí, en què es criticava la "celebració" del 31 de desembre a Mallorca per part d'alguns sectors, titllant-lo directament de celebració d'un genocidi. I que un poble civilitzat com el nostre no hauria de celebrar tal fita històrica del poble de Mallorca. I sí. Si ens endinsam en l'assumpte veurem que històricament l'autor d'aquella col·laboració no va tan errat quant als fets es refereix. Però tenguem una cosa en compte. El 31 de desembre a Mallorca no és un dia festiu ni cap motiu per enaltir cap “genocidi” comès contra una altra cultura o civilització, ni molt manco un dia on se celebra el dia de la catalanitat damunt el món sarraí. I és precisament aquí on certs sectors també hi han posat el seu grau de comparació amb altres fites històriques duites a terme també per altres corones i imperis. La conquesta de Mallorca fou una conquesta del món cristià contra el món sarraí, com tantes altres duites a terme a la Península Ibèrica. Per exemple la podríem comparar amb el descobriment d'Amèrica, com em referia abans, el 1492, i en aquest cas sí que és festiu el 12 d'octubre, i s'ha anomenat el Dia de la Raça i actualment s'anomena el Dia de la Hispanitat, entre d'altres (independentment de qualque altra denominació en qualque país llatinoamericà). I no. No estic tractant de minimitzar el "genocidi" duit a terme per Jaume I,ja que l'única diferència entre la seva gesta, el 1229-32, i la del descobriment d'Amèrica, el 1492, és que la d'Amèrica fou una gesta semblant però multiplicada per cent, i durant segles. Cristòfol Colom no duia exèrcit a les seves naus com sí que el duia Jaume I. És allò que va esdevenir després del descobriment d'Amèrica el que tots ja ens podem imaginar.

Ho podríem dir així, més o manco: El 31 de Desembre és el dia de la catalanitat. De la catalanitat de les Illes Balears. Dels nostres orígens com a poble, d'on venen la nostra llengua catalana, els nostres llinatges..., com a Regne independent dins la Corona d'Aragó. I no cal llegir el Llibre dels fets (encara que més d'un seria convinent que el llegís) per entendre que Mallorca fou repoblada per famílies catalanes, en la seva gran majoria. I no cal esser cap antropòleg per dir que les Illes Balears, abans de la sarraïna, foren habitades per altres comunitats i imperis, des de la talaiòtica passant per les civilitzacions fenícies i mediterrànies fins a la romana.

Com he dit abans, hem de tenir molt en compte les definicions de les paraules quan xerram de "celebrar" o de "commemorar", allò que anomenam "dia festiu" o allò que no és dia festiu referent a fets històrics. O el sentiment que desperten a la societat segons quines fites o esdeveniments que han significat l'inici d'una època, tradició, cultura o país. Perquè de dates i esdeveniments molt més profitosos i vergonyosos per a la humanitat, històricament parlant, sempre n'hi ha hagut i no tan llunyans, i molts s'han amagat deliberadament. Per exemple, i no m'hi endinsaré gens, hi ha una fita històrica coneguda com l'incident de l'equinocci de tardor, on la no resposta i la no informació als seus superiors d'un militar soviètic va evitar una catàstrofe nuclear a escala mundial. Podria ser i podríem dir que tot el que veim avui és gràcies a aquell militar soviètic que no féu cas a una falsa alarma nuclear contra el seu país, el 1983. També podríem celebrar el dia en què Nikita Khrusxov decidí retirar el míssils de Cuba per evitar una més que segura Tercera Guerra Mundial. El 6 de juny del 1944, el dia del desembarcament aliat a Normandia, que decidí el destí d'Europa i del món, Winston Churchill va dir “...Hem perdut un home per cada metre avançat...”. I posats en l'exemple de l'autor de la col·laboració sobre el 31 de Desembre a què em venc referint, podríem demanar-nos què se celebra, per exemple, el dia 25 de gener, el dia 8 de març, el Dijous i Divendres Sant o el 28 de desembre. El primer és el dia en què les tropes russes alliberaren el camp d'extermini nazi d'Auschwitz en el seu avanç cap a Alemanya, tenint en compte que els russos també tengueren els propis camps d'extermini, i se celebra el dia mundial contra el racisme i la xenofòbia. ¿Hem de dir que aquest dia de tan execrable descobriment se celebra realment el descobriment de l'extermini de milions d'ésser humans? El segon és el dia de la dona treballadora, famós perquè a una fàbrica hi moriren unes dones que reivindicaven millores salarials o qualque cosa consemblant i es negaven a sortir de la fàbrica. De sobte qualcú va calar foc a la fàbrica i les dones moriren totes cremades. ¿Hem de dir que aquest fet és el dia en què realment hi hagué unes dones que moriren cremades i que les dones aprofiten aquesta fet per donar-se a conèixer amb el seu dia com a treballadores? El tercer és el dia en què va començar la Passió de Jesucrist, més que una Passió jo diria que fou l'inici d'una salvatge tortura que va acabar a una creu. ¿Hem de dir que el que realment se celebra aquests dies és una inhumana tortura patida per un indefens home que volia pau i amor per a tots? Els Càtars eren bons cristians i tanmateix rebutjaven el símbol de la creu perquè era un símbol de tortura i foren tots ells exterminats. De fet, això que coneixem com a Inquisició es creà per exterminar-los. I el quart és, segons la Bíblia, el dia en què el Rei Herodes féu assassinar centenars de nins a Jerusalem per acabar precisament amb el Bon Jesús. ¿Hem de dir que aquest dia el que se celebra realment és l'assassinat massiu de nins innocents per part d'un rei i que s'hauria de canviar tal denominació del dia dels innocents? Això sí, encara que et facin una broma pesada.

No es tracta de fer comparacions històriques que tenen o no tenen relació amb altres fets històrics de gran calat a l'inconscient col·lectiu de les societats modernes de qualsevol país. Es tracta de tenir molt en compte que és allò que consideram una fita històrica que ha canviat una civilització sense negar el fet històric que l'ha originada. Tot lo altre són simples tendències polítiques d'un o altre caire sense que haguem après res de la Història.

 

Molts d'anys a tots.