Així ens ho contaren…

i talment us ho contam (SILEM)

Aquest mes de desembre hi ha un grapat de festes, que mai no fan nosa a ningú. Per tant, s’han hagut d’espaiar els berenars de na Bagassa i no solament per les panxades que un encarrila d’una festa a l'altra, sinó també per la manca de personal que acudeix a les reunions del turó.

Segurament, com apunta na Maria, serà aquesta l’única trobada del darrer mes de l’any, ja que la resta de dissabtes estan ocupats per l’Esperança, Nadal i Cap d’Any. Idò, hem avançat el corresponent a dia 10 quasi un setmana, passant-lo a dia 6, festa de la Constitució, i fins ara no hem pogut redactar la crònica, l’acta (com diu el meu company Pep). Això ha suposat també realitzar una mena de celebració nadalenca abans d’hora. El torró del turó no ha mancat, n’hi ha que han fet senyorets i coca de Nadal i el conco en Miquel ha encetat dues botelles de cava. I hem brindat tots plegats!.

Bernat Morey Colomar, que es mestre d’escola, nascut a Santa Eugènia, i que té un parell de diplomatures per la UIB i és autor de llibres sobre investigació del patrimoni paleontològic del pleistocè superior marí de Mallorca, i així mateix d’un estudi sobre el seu poble de naixença, sobre natura, medi, geologia i botànica, guanyà l’any 2009 el Premi Rei en Jaume d’investigació.

Idò, en Bernat s’ha adreçat a Jesús, al Bon Jesús – ara que fa 2016 anys que va arribar a la coveta de Betlem, segons ens han dit sempre – amb un escritet titulat: Merci, Crist!, que diu així:

– “Gràcies per posar en evidència tanta intolerància. Si una ministra espanyola contesta en català, llengua oficial per bé que alguns humanoides no ho entenguin, i rebi un “merci” per resposta, el fet posa ben en evidència el tarannà de molts castellans. En el govern tereseta que tenim, prest aquesta ministra serà declarada amiga de Pablo Iglesias i dels independentistes! “El coco”. El dimoni boiet! Mentre per ca nostra el periodista impertinent seria acomiadat per mal educat, estúpid i curt. Però, què en podem esperar d’un Estat que es fa dir constitucional, on es jura ministeri amb un Sant Crist a devora? Senyors subministres, si volen jurar davant Déu vagin a l’església, que hi ha llibertat de culte, i ens deixin a la resta tranquils! No ens representen? No, no ens representen. El seu jurament no és vàlid. Mentre hi hagi genteta com aquesta que no entengui que el que es fa dir Estat espanyol és multinacional i multicultural, hi haurà problemes de convivència. ¡Merci, Crist! Per posar-los en evidència altra vegada.”

En Pep i na Maria arxiven l’escrit d'en Morey per a treure'l de bell nou a la primera trobada de 2017, ja que avui pensen menjar, posar música i ballar. Està bé, en faltaria d’altra!

Però Bartomeu Matas i Marqués tè quelcom que dir referent a fosses i cunetes, arran de les exhumacions de represaliats a Porreres. Vet ací:

– “Dia ennigulat, gris, fresc, humit i gens plaent. Com si enfront de la tragèdia pogués semblar plàcid. Homes i dones excavant la terra plena de cadàvers; no són morts dintre una sepultura/fossa, són més bé assassinats dins un clot. No foren enterrats, hi foren tirats. El cap de qualcú reposa entre els peus d’un altre. Es veuen cranis amb el sospitós orifici de “gràcia”, si és que es pugui dir així. No era per religió, els unia la mateixa, assassinats i executors foren batiats. No era per política, uns i altres eren republicans. No era per riquesa; unes gavelles de blat, o uns cabassos de faves o una senalleta d’ametlles; això els separava? Les passions esperonejades per la incultura d’uns i la docta ignorància d’altres. N’hi havia d’intel·ligents (capacitat d’adaptar-se; fins i tot les monedes posaven “per la gràcia de Déu”), però no cultes, és a dir, cultivats, malgrat sigui d’esperit. Si descartam religió i riquesa, ens resta la malaltia del sectarisme, el fanatisme i la ignorància. Quina pena! Quant de dolor i sofriment inútils! Quin malmetre. Un diari local ha publicat que ningú del partit de centre-dreta ha visitat les excavacions. Ni cap capellà ni bisbe catòlic, que sapiguem! Malgrat ser republicans, un respons, una absolta, igual els feia “gràcia”.

Aina Maria Muñoz, que viu a Ciutat, s’estima més no parlar de política. Està empipada i si no s’ho pot treure, sembla que farà un tro:

– ”Fa uns dies, revisant la meva hipoteca amb una entitat bancària, em vaig adonar que els interessos que em liquiden mensualment estan mal aplicats. Em refereixo a la clàusula “sòl”. No m’ho podia ni creure! Com és possible que estiguin cobrant unes condicions que va deixar sense efecte el Tribunal Constitucional el 9/05/13? I ho estan fent sense cap tipus de vergonya, esperen que ens n'adonem i si, per desgràcia, cultura, desinformació o confiança no ho veim, segueixen engreixant els seus comptes de resultats amb els nostres doblers. Estic ben segura que, com en el meu cas, n’hi ha moltíssims més. Consider que qualcú hauria de posar fre a aquestes males pràctiques (vull ser benèvola amb els qualificatius), pràctiques que, generalment, apliquen a clients particulars, petits o indefensos, o sigui, als més necessitats. Per suposat que els màxims responsables d’aquestes entitats financeres no s’obliden de revisar les seves nòmines mensuals d’acord amb els beneficis que obtenen de forma poc ortodoxa. I per a més inri, quan per males inversions o decisions d’aquests senyors, l’entitat posa en perill la seva solvència, ja hi és l’Estat per a rescatar-los amb els doblers de tots els espanyols, però de responsabilitats, cap ni una! Per favor, basta ja! Hi ha moltes persones necessitades que amb els interessos que els cobren indegudament sofririen molt manco.”

PEP I MARIA - Vaja un acabatall d’any que ha estat aquest! Els nostres convidats d’avui no s’han estalviat res a l’hora d’opinar. Està bé, els ho agraïm, i molt! Doble ració de coca de Nadal i torró i xampany. A veure si tornen a casa més tranquil·lets del que han vingut.“

Bones festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Feliç 2017!

Pep Moll-Maria Juan/ SILEM