Llegint l'altre dia la notícia publicada per Cap Vermell on sortia una pàgina del Mallorca Magazine Zeitung en què un titular posava "De camí cap un Ballermann" a Cala Rajada, arran del més que segur engrandiment de la terrassa coneguda com a Bierbrunnen, segons el seu propietàri, a parer meu, això, en aquestes alçades no hauria d'estranyar a ningú. Si això, el voler engrandir un local com per exemple una terrassa on es fomenta la bauxa i la gatera de forma barata com les que hi ha ara pel carrer Elionor Cervesa, perdó, Elionor Servera, és motiu d'alarma, realment o bé estam dormits o no sabem on vivim. I no ho dic en sentit despectiu. ¿Realment sorpren a qualcú que el propietari del Bierbrunnen vulgui comprar el local de davant per estendre encara més el seu negoci de bauxa i gatera? Motiu d'alarma si que ho és, entre altres coses perquè ja sabem com acabará tot això. Tothom pensa que la magalufització o s'Arenal ja venen aviat per a  instal-lar-se a Cala Rajada per sempre més. I una altra pregunta encara que fa més por respondre: ¿Aconseguirà el seu propietari tots els tràmits i permisos administratius i institucionals per poder dur-ho a terme?

I què importa ja això! Pot ser no és l'objectiu, aquest? Pot ser que pel fet de que encara no arribem a Cala Rajada als nivells de s'Arenal o Magaluf no s'hagi d'estar a l'aguait? I és que encara que diguem que no s'arriba al nivell de degradació de tals indrets, en realitat és el que passa cada estiu. I jo diria que encara més cada any. El que passa és que no ho volem veure perquè a l'hivern ens quedam buits una altra vegada i pareix que tot cau, quan en realitat és tot el contrari. Abans, quan acabava una temporada turística, l'hivern es feia etern, era com si es visqués en un altre temps, fora de la influència turística. Ara no, ara l'hivern és un cap de setmana, un parèntesi que s'aprofita per fer tràmits i obres per engrandir allò que ha estat un èxit, sense que la gent treballadora gairebé ho pugui notar. Tampoc hauria d'estranyar que finalment el carrer Elionor Servera esdevengui peatonal, perquè aquest és el desig del propietari d'aquestes terrasses, i si no és el desig del propietari, finalment les coses vendran pel seu propi pes. O sigui, els capricis d'un interès privat ha de tenir remogut tot un poble. 

Jo, en lloc de dir que ens assemblam de cada estiu més a Magaluf o al Ballermann, diria que ens assemblarem de cada estiu més a Venècia. I no penseu que a Venècia hi ha tota aquesta faramalla de negòcis turístics com els que veim aquí (pobre Venècia si això passás, a damunt); el que hi ha és excés de turistes i de tràfic, massa canvis a l'ecosistema de la llacuna, grans vaixells davant de la Plaça de San Marc, èxode de residents i interessos portuaris són els perills que adverteix la Unesco. Sí, perque la Unesco va donar un ultimàtum a Venècia i a Itàlia, de set mesos, fins al 1er de febrer del 2017, per canviar la situació. Un alarmant èxode de residents mentre la capacitat màxima d'acollida de turistes ha estat amplament superada. Un fet causat en gran mesura per la conversió en ús turístic de gran part de les cases del centre històric. Idò, què vos pareix? Les dades xerren per si mateixes: a la ciutat històrica hi habitaven 174.808 persones al 1951, avui no arriben a 56.000. En el darrer any han visitat Venècia 27 milions de turistes, 75.000 al dia, a més dels 35.000 "pendolaris" (persones que es desplacen cada dia). L'èxode de residents i la invasió del turisme representen un greu perill perquè es compromet la qualitat de vida a Venècia, com a amenaça de la seguretat, alhora que comporta un desgast del nucli urbà i monumental. I tot això per la pressió demogràfica!

Què vull dir amb això? Si feim una ullada a tot el que passa pel món, on la gent que está al poder ha perdut tot el sentit comú que s'espera que tengui la que està al poder, podrem entendre un poc millor la situació. I aqui a Cala Rajada se'n pot trobar un bon exemple, d'això. Resulta que un parell d'hotels han estat comprats per una cadena hotelera alemanya. I és així que, a poc a poc i gradualment, es van venent els hotels, propietats, finques..., fins a quedar en el més pur estat de solastàlgia. Aquesta paraula vol dir ni més ni manco que veure davant teu la progresiva i gradual desaparició de tot allò que la teva terra i la natura sempre tenien, a causa de la pressió demogràfica descontrolada i a qualsevol preu. I no és això el que passa, fira turistica rere fira turistica, on s'anuncia que vendran milions de turistes més? I no és veritat que els pisos de lloguer a turistes han augmentat també cada any? Siguem sincers amb nosaltres mateixos. Aqui a Cala Rajada passa tot el contrari de Venècia. Vé cada vegada més gent per veure si pot agafar part d'aquest pastís i en realitat no és així. Es pensen que vendran aquí i ja tendran una feina, quan podem veure estiu rere estiu que hi ha gent que ni tan sols arriba a treballar dos mesos i ni tan sols té un pis on estar. Mentre els cadàvers urbanistics a Cala Rajada segueixen sense ressuscitar... Carrer Isaac Peral, Mestre Vicenç Nadal, allá on hi havia l'Hotel Tucan, davant la panaderia Juva..., segur que me'n deix més d'un.