Sigui com sigui, ha de començar a actuar, la seva malvolença congènita li ho exigeix. El manipulador començarà com fa sempre: cantant les virtuts de la víctima, amb l'ambigüitat que ell maneja com ningú. Em cau bé, el pobre, és molt bona persona... diuen! Bé, un dia no em va saludar, no i estic segur que em va veure. És vera que sempre escomet, amb aquella mitja rialla que duu sempre empeltada, però és una mitja rialla falsa. Els conec bé, jo, aquests. Es fa el simpàtic, però no és que ho sigui. Jo, un dia, li vaig deixar el motocultor, perquè tenia el seu a reparar i volia passar la fressa al seu quartó d'hort. I no li vaig demanar res a canvi. Em va donar les gràcies, però no em va demanar si devia res. No li hauria cobrat, eh? Bon cambrer, dius que és? I amb els anys que fa que s'hi dedica, ja ho pot fer bé. No sap fer res més. Molt bona persona, sí. Això diuen, però no li dec res. Un dia que jo tenia la dona a l'hospital, i el cotxe en el taller, em va acompanyar a Manacor. Jo no ho volia de cap manera, hauria agafat l'autocar de línia, però ell va insistir i jo, per no fer-li un lleig i perquè és molt caparrut, vaig consentir. De manera que m'hi va dur perquè s'hi encabotà, no perquè jo li ho demanàs, eh? Ara he vist que ha mogut una mica d'obra, a ca seva, per mi fa un galliner nou, pel corral, i posaria que ni ha demanat permís. No, no ho sé cert, però no en deu haver demanat. I què, si són sis reals, són sis reals del poble. Si tots féssim igual, estaríem ben arreglats. A en Miquel, el municipal que viu devora ca seva, li ho vaig deixar caure, el teu veïnat fa obra eh? Ah, sí?, em va contestar. I sí... Va fer el beneit, però esper que mogui papers, devers la Sala, a veure si tot està en regla. Aquests que són tan bones persones i que tothom aprecia, duen el mal amagat. D'al·lot ja era igual, pareixia que no havia romput un plat mai, però amb mi no hi jugava, d'ençà d'una vegada que li vaig pegar una mamballeta ben merescuda, perquè a les cucanyes de les festes em volia passar davant, per a escardar l'olla. I és el que jo dic, si no volia jugar amb mi és perquè deu ser rancuniós. D'aquells que coven la mala llet. No, no me la va tornar, la mamballeta, perquè crec que és una mica covard. Mai s'ha ficat en trifulgues, no sé qui el va anomenar com un home de pau. Poruc i res més... I ho va amollant fluixet, sense alçar la veu, a en Bernat, a qui considera una amic, segur que aquest ho deixarà caure en el casino, a la taulada dels matins, perquè, com taca d'oli es vagi escampant, suaument, pel poble. D'aquí a una temporadeta hi tornarà, amb pareguts arguments, fins que la víctima purgui el fet que a l'escola sempre li anàs unes quantes passes per davant. Però és que, al manipulador, el mestre no el podia veure, clar, o almanco així ho conta, sempre que s'escau. I passat un temps, quan s'avorresqui d'aquesta, cercarà una nova víctima, del batle en avall, estimulat pel seu tarannà fet de sofre d'alta qualitat.